Anna Zaera
,
04/05/2015
Llibres

Matilde Martínez: “El que volem fer amb l'editorial és un treball artesà de bona qualitat”

El dissabte 9 de maig Godall Edicions organitza la I Trobada de poesia i terrissa
Matilde Martínez

Foto: 

Anna Zaera
Matilde Martínez de Godall Edicions
L'artesania sempre parla de treball fet amb cura, molts cops amb les mans, i amb la dedicació d'un pare que moldeja un fillet. Així ha treballat durant anys el terrisser Joan Cortiella, que conserva un antic forn de llenya a la Galera. Però l'artesania és molt més que la materia, i en aquest cas, també hi entren les lletres. Des de fa poc més de dos anys, les Terres de l'Ebre acullen un dels editorials de nova creació més estimulats i frescos de l'univers literari català. Godall Edicions que agafa el nom del poble del Montsià, on fa uns anys hi va anar a viure la seva impulsora, Matilde Martínez, aposta ara també per la dinamització literària al territori. Per això aquest dissabte 9 de maig l'obrador de terrissa de Cortiella, únic terrisser en actiu a la Galera i a la comarca del Montsià, acollirà la I Trobada de poesia i terrissa . Un recital on intervindran poetes com Joan Todó, Maria Dolors Coll, Jaume Conesa, Rafael Haro o Laura López Granell, les veus dels quals aniran acompanyades pel so del torn de l'artesà, que elaborarà cadups per a l'ocasió. Entrevistem Matilde Martínez perquè ens expliqui com neix un editorial en un paisatge com les Terres de l'Ebre.
"Els centres culturals no han de marcar capital sinó que han d'estar allà on la gent es mou. El que s'ha de fer és anar allà on la gent es mou"

- Heu començat amb força. La vostra primera obra editorial es diu 'Taronja, vol dir Tarongeta Petita' i és un recull d'històries escrites per professors de català a l'estranger. Perquè vas voler estrenar-te amb aquest projecte?
Jo vaig ser professora d'espanyol a l'estranger i em sembla important donar veu a aquests ambaixadors, que cobren menys que els diplomàtics i també són menys visibles, però que contribueixen, fins i tot més, a establir llaços culturals entre el nostre país i altres cultures. Si molta gent coneix Catalunya és per la tasca d'aquests professors. Aquest intercanvi cultural és un patrimoni que com a país no ens podem perdre. Crec molt en aquest llibre! És molt fresc, molt vivencial. Estaria entre el reportatge i la memorialística.

- Què hi ha de comú entre tots els relats que recolliu?
El desconcert que provoca l'experiència fora del teu país. El dubte de "si sóc d'aquí o sóc d'allà". "Allà m'enyoro d'aquí, però aquí m'enyoro d'allà". Després d'aquesta aventura, quan tornes a Catalunya ets una mica d'allà.

- Perquè sent de Barcelona us motiva la cultura feta al territori i heu muntat un projecte editorial per promoure-la?
En els últims anys hem après que la cultura no passa per Barcelona. Ho tenim claríssim. El Centre Quim Soler de Falset està fent una gran tasca discursiva -a través de l'organització de debats, recitals, tastos de vins- per promoure aquesta nova visió de la cultura.

- Això implica un canvi en la visió de país. Potser els de Barcelona ja no miraran d'una manera tan paternalista territoris com les Terres de l'Ebre?
Jo he canviat de xip. Gràcies a viure aquí a les Terres de l'Ebre moltes temporades. Els centres culturals no han de marcar capital sinó que han d'estar allà on la gent es mou. El que s'ha de fer és anar allà on la gent es mou. No ubicar-ho a Barcelona. Que surti més de sota i reivindicar-ho. I no tenir cap complexe.

- Com a observadora, veus canvis?
Jo he vist molts canvis en 10 anys! Crec que cada cop, gràcies a les xarxes socials o a la feina de mitjans com Surtdecasa.cat, es visibilitza més la moguda. Jo abans no la coneixia! Només anàvem a Amposta al cinema.

- I no associar el territori només a les manifestacions culturals més folklòriques...
Aquí està. A les Terres de l'Ebre no només hi ha jotes i pastissets, que també, sinó moltes altres coses.

- Per què heu vingut a viure aquí?
Perquè ens agrada el paisatge i la gent. La manera de viure és senzilla i tot és fàcil. L'imaginari català és Barcelona-Costa Brava-Montserrat. Fora d'això no existeix res més, no hi ha platges, no hi ha muntanyes. Hi ha amics que ens diuen: "Què hi feu allà baix si no hi ha res? "I quan venen diuen: "Ostres, els Ports quina canya!". Penso que Catalunya és molt petita però encara l'hem fet més petita nosaltres.

- Quin paral.lelisme trobaries entre Godall poble i Godall Edicions?
La senzillesa i la tossuderia. Nosaltres hem agafat l'olivera com a símbol perquè ens agrada molt com a arbre. És un arbre poderós, poètic, un arbre molt lligat a la mitologia i a la història i que si el cuides, dóna uns fruits deliciosos. És com l'editorial, si el cuides dona bons fruits, però si no és un ullastre. Ens sentim molt identificats amb el treball artesà. Tant de les lletres com de l'oli. Nosaltres volem ser una editorial petita i molt artesanal que arrela en un lloc on hi ha poca base, però que, en el fons, té un terreny molt fèrtil, molt fresc. Com Godall.

- En què consistirà l'activitat d'aquest cap de setmana?
El cadup és la peça que dóna nom a la col·lecció de poesia de Godall edicions, i, alhora, és la peça que tradicionalment es fabricava a l'obrador dels Cortiella quan a les Terres de l'Ebre estaven en ple auge les sénies. Amb aquesta analogia com a pretext l'obrador del terrisser Joan Cortiella, que conserva un antic forn de llenya, es convertirà en el marc d'un recital de poesia.

 

 

 

Més informació: 

Hora: 18:30h.
Lloc: Obrador de Joan Cortiella
Fitxa d'agenda de Surtdecasa.cat
 

També et pot interessar