Els vins 'imprescindibles' de la Terra Alta

Quins són els preferits dels col·laboradors?

Alguns dels col.laboradors de Surtdecasa.cat - els que més aprecien el vi de casa nostra - han volgut recomanar-nos algunes de les seves descobertes més recents. Voleu saber què diuen?

1. Mariona Cortiella - Mil·lènium dolç
"No cregueu que he escollit un vi dolç de forma gratuïta, no en sóc gaire amant dels vins dolços en general, però us puc assegurar que este vi del Celler Xavier Clua és una autèntica llepolia!
Elaborat amb raïm sobremadurat i una maceració llarga, deu mesos de criança en barriques de roure i dotze de criança en ampolla, té –malgrat ser dolç- tot el caràcter d’un vi negre, amb la complexitat afegida deguda a la sobremaduració del raïm, que li confereix una personalitat que el fa únic. A casa meua, després d’un bon àpat en bona companyia, servit en copes menudes –desplaçant, si es vol, els destil·lats - aquest vi ha regat les millors sobretaules i les converses més animades"

2. Tere Gilisbars - Vi Dolç Algramar 
"Sempre oblidem que unes bones postres es poden acompanyar amb un bon vi dolç, i no sempre cal recórrer al sofert cava. La finca Algramar es troba a la Terra Alta, a 9 km de Gandesa. El celler, però, està al centre de Vilalba dels Arcs. El vi dolç Algramar s’obté a partir de la sobre maduració del raïm al cep. La varietat triada és el Shyrah que aporta longevitat, color i sabor als vins. Jo sóc d’aquelles persones amb un paladar sensible, i us puc assegurar que el vi elaborat amb Syrach és un vi amable, amb un fort aroma i color intens. Destaco els sabors que recorden al cacau i la menta, amb tocs de fruits silvestres. Val a dir que, tot i ser un vi dolç, no es gens empegalós ja que està ben contrastat amb un toc d’acidesa. Així que és un bon company de taula al costat d’un formatge, fruits secs o pastes dolces"

3. Roser Royo - Llàgrimes de Tardor 
"Un restaurador ebrenc em va dir fa uns anys que el vi que més triomfava al seu restaurant era el Llàgrimes de tardor i em va assegurar que en tenia d’altres d’igual de bons, potser no tan cars, que no tenien tanta demanda. “Qui li va posar aquest nom la va encertar”, afirmava el restaurador amb un mig somriure que volia dir “tu també has picat”. Potser sí que en aquest món dels brous vitivinícoles el màrqueting ho és gairebé tot. De fet, crec recordar que la primera vegada que el vaig demanar va ser pel nom, compte, pel nom i també perquè era dels pocs vins terraltins que es podien trobar en un restaurant ebrenc. Anys després, em mantinc fidel a aquest vi de la cooperativa de Sant Josep de Bot i si està a la carta el demano, preferentment el negre. M’agrada el seu sabor contundent, aromàtic i que té a l’hora aires d’estar criat en bóta de roure"

4. Núria Barberà - AVUS
"La meva elecció és el dolç AVUS produït, elaborat i embotellat pel Celler Cal Menescal. La meua última i grata descoberta en vins, la vaig trobar fent una volteta per la Fira del Vi de Gandesa d’enguany. Aprofito per a animar-vos a anar sempre a les fires que fan d’esta categoria, és la millor oportunitat per catar i degustar una àmplia gama de vins. Malauradament més àmplia del que som capaços d’assimilar! De parada en parada, un vi dolç que vaig provar a l’estand del Celler Cal Menescal de Bot em va enamorar. Potser perquè entre vins blancs i negres, un de caire dolç va saber destacar més al meu paladar. Sigui com sigui, no em vaig resistir a emportar-me’n una botelleta a casa. És un vi ideal per a acompanyar un postre, ja sigui un pastís, un gelat, unes coquetes, pastissets o punyetes. És més, considero que també entra molt bé com a beguda prèvia abans de menjar –tipus vermut, acompanyat d’un variadet d’olives, anxoves i boquerons. Cadascú que en faci l’ús que més li agradi. Això sí, en moderació… que ja se sap, lo dolcet va entrant de manera inofensiva, però puja ràpid"

5. Judit Monclús - Tern Garnatxa Blanca
Estava convençuda que no m’agradava el vi fins que en vaig provar un que m’ho va fer replantejar tot. Llavors, assegurava que com els negres no n’hi havia cap, fins que vaig tastar el Tern Garnatxa Blanca. La descoberta va ser fa uns anys, a la festa del vi de Gandesa, en un estand on es van succeir les coincidències. A l’hora de fer el tast, les percepcions més primàries van fer la feina. En copa aturada, les aromes suaus hi van tenir un paper clau i, un cop oxigenat el vi, el paladar va jugar amb l’untuositat que regalaven les notes d’unes fruites blanques, fresques i agradables. El mèrit és d’un celler jove encapçalat per un cellerer, un enòleg i un viticultor que han sabut adequar als nous temps els resultats obtinguts amb la garnatxa blanca, una varietat recuperada a la zona i que aporta una interessant personalitat als monovarietals que aposten per ella. A l’hora de maridar aquest Tern, innoveu i no us limiteu al peix i al marisc només perquè sigui blanc. Un bon filet a les herbes aromàtiques no crec que el rebutgi.