Chamber Eleven, jazz amb ritmes rockers a l'Ebre

El saxofonista ampostí Cristian Serret és un dels components d'aquest grup
Surtdecasa Ebre
,
18/03/2013
Música
La rítmica del rock barrejat amb la improvització del jazz ens dóna com a resultat Chamber Eleven, una formació que neix d'un seguit de músics que van treballar junts a la Original Jazz Orchestra del Taller de Músics i que ara han decidit unir-se per començar aquest projecte que porta un nom que remet a la música clàssica de cambra (Chambers) amb l'acompanyament de l'onze, perquè mostra la diferència del primer nombre prim i el més simètric.
 
En aquest projecte, format per músics de diferents parts de Catalunya (el gironí Ruben Berengena; el guitarrista professor del Tallers de Músics Ignasi Cussó; el baixista de Juan Perro, Isaac Coll, i el pianista Ivan Santaeularia, que ha paticipat en diversos concerts homenatjant al gran Tete Montoliu), destaca el saxofonista Cristian Serret, qui començà la seua formació com a músic a Amposta, concretament a la Lira Ampostina. "Al nostre territori, tenim un concepte molt arrelat de música de banda", explica Cristian. "En marxar al conservatori, tenia la idea que anava a estudiar el saxo i que només faria clàssic. És llavors quan vaig començar a introduïr-me en altres estils més moderns i actuals, jazz, rock, ritmes llatins...", explica recordant la seua arribada al Taller de Músics, el gran temple de la música contemporània, situat al Raval de Barcelona on, segons ell, "vaig començar a aprendre com se forma la música, com es compon, els patrons rítmics..." 
 
"Chamber Eleven neix de diferents formacions de Barcelona, que tocaven a la Big Band de Tallers de Musics i participaven de gires acompanyant Santiago Auseron, La Mala Rodríguez, Cris Juanico...", explica aquest músic ampostí.  "Després de tant temps d’actuacions vam pensar que havia arribat el moment de fer alguna cosa més". 
 
Cristian té clar que les coses no s’han de pensar molt i, en l’actualitat, trobar un bon moment per començar una aventura musical és difícil, reconeix que tota experiència  mereix un sacrifici. “Si graves un disc, és millor gravar el que tu vols, el que tu sents, per transmetre les teves experiències musicals i fer pedagogia amb estils que no són tan coneguts". I sobretot, el que més emociona a aquest músic ampostí, així com a tots els amants del jazz, és la improvització. "Això comporta que en els directes les peces mai siguin iguals, i això no deixa de ser un joc molt atractiu".
 
Després de l'èxit de la presentació oficial a Amposta, el grup es prepara per fer diferents actuacions tant en sales de Barcelona com de la resta del país, i també de les Terres de l'Ebre, on mostraran el seu primer disc i ens introduïran en aquest estil propi de grups llegendaris del jazz dels Estats Units, Anglaterra o Alemanya.
  

A

També et pot interessar