Jump to navigation
Gerard Quintana sempre serà un rocker, un rocker a qui li bull la sang d’emocions. Per això, li agrada viure i lluitar contra aquelles barreres que ens oprimeixen. En aquesta ocasió ha estat la persona elegida per Atzavara Arrels, una associació per a la Cooperació entre Cultures i la Inserció de Persones amb risc d'Exclusió, per ser el protagonista d’un concert per recollir fons per als projectes solidaris de l’entitat. Gerard no ha volgut passar per les nostres terres sense parlar amb Surtdecasa.cat! Llegeix, llegeix... Per què creus que és important cantar amb finalitats solidàries? Perquè la música sempre ha estat un vehicle, un llenguatge emocional per superar límits, barreres o fronteres. La iniciativa d’Atzavara arrels és molt necessària ja que una societat justa i democràtica no es fa solament votant, sinó permetent a la gent participar dia a dia. Vens sovint a les Terres de l’Ebre? Ara fa molt de temps que no baixava! Quan estava amb Sopa de Cabra, hi actuàvem sovint. Durant quinze anys veníem habitualment a molts pobles de per aquí. Fins i tot vam gravar un videoclip per aquestes terres! Al Delta, no? Sí, el vídeo del tema Camins el vam gravar al Delta de l’Ebre. Molta gent encara em pregunta on es va gravar aquell vídeo i és que, realment, si no tens en compte els plans on apareix el mar, podria ser un desert de qualsevol part del món... Què recordes d’aquella experiència? Ui, moltes anècdotes. Recordo que portàvem el camió ple de ventiladors per si necessitàvem recrear el vent, però finalment no en vam treure ni un perquè ja en feia prou allà. Portava paper de diari dins la roba per no passar fred! Vas provar la cuina de les nostres terres? Sí, sempre que vinc m’agrada menjar els productes de la terra, com quan vaig a Lleida m’agrada menjar cargols. Ai, ara teniu un problema amb els cargols al Delta, no? Sí, el cargol poma.... A veure si es frena l’expansió i es pot seguir cultivant l’arròs, que és tan bo... Com embaixador de l’Empordà arreu dels Països Catalans, com creus que són vistes les Terres de l’Ebre? Jo crec que sempre hi ha la sensació que estan molt lluny. No sé perquè, però les referències sempre venen del nord i moltes vegades el sud queda injustament oblidat. També hi ha alguns temes, com les festes amb braus, que donen una imatge poc ajustada a la realitat. S’hauria de renovar la mirada sobre el mapa. En quin moment musical et trobes? Porto amb el meu projecte personal deu anys i la veritat és que estic molt tranquil. No tinc necessitat de reafirmar-me enfornt el grup. A la vida no es pot seguir un guió, però jo sí que he fet una espècie de 'plano'. Al acabar el Sopa necessitva expressar-me, crear... Ho havia après tot en aquells quinze anys sobre l’escenari, però volia saber quin era el meu espai musical. De fet, des de llavors em van catalogar més com a cantautor. Ara tinc la necessitat de tornar a fer cançons, simplement cançons, perquè la gent les pugui cantar. Ara vius a Eivissa, no? Si, és on han nascut els meus fills. M’hi sento molt bé. Al cap i a la fi, és el cor qui et dicta canviar de terra. Encara que tota la Mediterrània és part de la mateixa cosa; parlem la mateixa llengua, els paisatges són semblants...
