Jofre Bardagí: "Si no existissin aquest tipus de concerts ens quedaríem a casa"

El músic actua juntament amb Alexandre Rexach, en format Glaucs Duo, aquest dissabte a l'Antiga Estació de Benifallet

Sílvia Altadill

15/07/2016

Música

Tot i la calor i la xafogor ebrenca com a efecte secundari sense tanta importància, l’estiu és temps de vacances, de vermut, de xerrades a la fresca, de retrobaments amb amics, de concerts, d'envelat de poble i de viure sense pressa. Aquest dissabte 16 de juliol, en el context de les 'Nits d'estiu a l'Antiga Estació de Benifallet', el duo Glaucs, format per Jofre Bardagí i Alexandre Rexach, presentaran la seva gira acústica de petit format. Un concert íntim i proper, on recordarem les cançons de Glaucs de tota la vida i les que van crear quan van tornar als escenaris aquest darrer any amb el disc 'Hem conegut la nit' (2015). Parlem amb ells dels temps viscuts en escenaris multitudinaris, de les etapes en solitari i sobre què n'esperen d'aquest format acústic i tan íntim a la vora de l'Ebre.

"El més important és fer el que realment et surti del cor... Sona a tòpic, però no és tan fàcil..."

- El 2015 va ser el 20è aniversari de Glaucs i el vostre retorn als escenaris després d'una llarga aturada amb 'Hem conegut la nit'. Què ha passat musicalment parlant en aquests vint anys?
Jofre Bardagí: Han passat moltes coses i a molts nivells... Si parlem de la indústria, amb Glaucs, vam poder viure encara el final de l'època daurada de les discogràfiques, l'arribada d'internet i la posterior crisi. Dins el panorama del pop rock cantat en català, hem viscut com a poc a poc s'ha normalitzat el fet de cantar en català... Fa vint anys, semblava que t'havies de justificar davant de certa premsa o públic, ara això ja no passa. Això és boníssim a l'hora de perdre complexos.
Alexandre Rexach: Durant l'aturada de Glaucs, va ser l'època en què tots vam treballar com a músics en diferents projectes. Crec que no exagero si dic que som el grup que individualment cada membre en solitari ha enregistrat més discos per altra gent. En el meu cas, he produir discos per a Vitruvi, Miquel Abras o el meu disc en solitari, i també com a músic he tocat per a aquests i per a Jan & the Electric Poets, Pere Espinosa, Nou Dits o Lucas Masciano. M'ha servit per a créixer com a músic i poder anar tirant en aquest món tan i tan difícil.

- Arribeu a l'Estació de Benifallet amb un concert íntim, només a duo...
JB: Tot i que amb l'Àlex ja havíem fet concerts d'aquest tipus, fa més o menys un any i poc que li hem posat aquest nom de Glaucs Duo. És una manera de fer entendre a la gent que tocarem Glaucs, però no vindrem amb la banda sencera. Solem tenir una mica més de llibertat per tocar, algunes cançons nostres en solitari, algunes versions... Ens diverteix i fa que no ens rovellem. I la gent imagino que ho agraeix.
AR: La gira amb en Jofre fent Glaucs Duo està sent una passada, ens ha permès recuperar moltíssimes cançons que feia un munt d'anys que no les tocàvem. Amb en Jofre ens ho passem tan bé en aquest petit format explicant al públic les nostres batalletes...

- Com us sentiu més còmodes amb els grans concerts multitudinaris o gaudint del petit format?
JB: Seria molt maco dir que aquests concerts de petit format els fem per sentir-nos a prop de la gent i tots els tòpics que vulguis. En certa manera és veritat, ens encanta tocar i fer aquests concerts, però la veritat és que el petit format neix de la necessitat. Nosaltres ens dediquem a la música, i el 80% o més dels concerts que fem són així no perquè ho escollim, sinó perquè si no existissin aquest tipus de concert ens quedaríem a casa.

- Jofre, tu que véns d'arrels musicals familiars molt importants i estimades en aquest país, qué creus que és el més important de l'ofici?
JB: Ostres, no ho sé... Com en tota feina de creació, quan composes per a un disc propi, imagino que el més important és fer el que realment et surti del cor... Sona a tòpic, però no és tan fàcil...

- Alguna lliçó del teu pare, el gran Mestre Bardagí, o d'altres símbols com el Serrat?
JB: Fa alguns mesos, vaig tenir el privilegi de gravar al Serrat, per a un projecte solidari que presentarem el mes de setembre. Vaig poder veure les ganes que hi posava, i el perfeccionista que segueix sent amb 72 anys. Això em va impressionar i emocionar. Per aquest tipus de coses, segueix sent el més gran de tots.

- Quines són les teves referències musicals actuals? Qui et fa encara vibrar?
JB: Si tirem de clàssics, doncs els que sempre dic: The Beatles, Elvis Costello, Serrat, Bruce Springsteen, Radiohead... Però ara mateix, el meu grup preferit és Vetusta Morla. És així.

- Àlex, la guitarra és l'instrument més bell?
AR: La guitarra és el meu instrument, em va molt bé per a compondre també, tot i que és amb el Lap Steel i el baix on disfruto de veritat. Sempre que puc, menys del que voldria, faig de baixista. En McCartney em torna boig! El meu guitarrista de referència és i serà en George Harrison. No hi ha més. Sóc un fan malaltís i sense cura dels Beatles. Altres guitarristes que m'agraden són Eric Clapton, Chris Rea, Jesse Ed Davies, James Taylor... Actual? Encara en queden uns quants vius d'aquests que et comento, per tant aquests.