Anna Zaera
,
27/06/2016
Música

Joan Miquel Oliver: “Per escriure has d'estar més o menys distret”

El mallorquí actua a Campredó el proper divendres 1 de juliol
Joan Miquel Oliver

Foto: 

Cedida
Joan Miquel Oliver
Ja ho diuen que l'escriptura és un dels majors actes de meditació. És en aquest moment quan comencen a brollar idees i imatges que l'artesà de la ploma converteix en una seqüència narrativa. D'això n'és un mestre el músic mallorquí Joan Miquel Oliver, antic líder del grup Antònia Font, que serà a les Terres de l'Ebre per presentar el seu disc 'Pegasus'. Oliver serà un dels plats forts de l'edició d'enguany de Mestràlia, de l'1 al 3 de juliol, una Fira de Lutiers que es consolida any rera any a Campredó. De fet, enguany hi haurà més d'una vintena de lutiers que mostraran el seu ofici, acompanyats de la música d'arrel més folk. Hem aprofitat l'ocasió per parlar amb el Joan Miquel Oliver, que reconeix ser un enamorat dels instruments d'autor.
"Fa molts anys pensava que això de ser mallorquí no tenia res d'especial, però estic trobant moltes coincidències amb el personal limítrofe, amb gent de València, Lleida,..."

- És la primera vegada que actues en solitari a les Terres de l'Ebre. Hi ha un paral·lelisme místic i imaginari entre Mallorca i el sud de Catalunya. Són universos particulars, en certa manera aïllats... Ho has pensat?
Segur que sí...! Fa molts anys pensava que això de ser mallorquí no tenia res d'especial, però estic trobant moltes coincidències amb el personal limítrofe, amb gent de València, Lleida... Sí, no sé què hi ha que fa que ens entenguem.

- M'expliques com et van sortir les cançons del teu darrer disc 'Pegasus'? He vist que comentes que algunes lletres et van aparèixer anant en bici, i d'aquí vas generar el concepte 'ciclosofia'. Creus que la inspiració surt quan estàs en moviment o quan estàs quiet?
Per escriure has d'estar més o menys distret, no pots seure en una cadira i dir "ara escriuré". La bici és el súmmum d'això, entre pilot automàtic i l'atenció justa perquè no t'atropellin i no atropellis ningú. Sempre vaig a l'estudi amb la bici, quatre viatges diaris. Una hora en total, molt sovint quan arrib d'algun d'aquests quatre viatges, he d'apuntar qualque cosa perquè no se m'oblidi.

- Si haguéssis de descriure el teu recorregut musical, com diries que ha estat? Creus que és un camí natural per als artistes passar a actuar en solitari?
La música va començar per a mi com una qüestió molt professional, a casa eren músics d'hotel, els primers anys d'Antònia Font la intenció era només entretenir i guanyar-se la vida. Poc a poc, vaig començar a percebre que això de la música també era un espai per la creació. Supòs que aquest és un camí de fora cap a dins. Ara estic en un 50%, puc ser més o menys creatiu. És el meu problema. Sóc conscient que me puc guanyar la vida perquè la gent s'entretén amb la meva música, la creativitat té a veure amb això només de manera parcial.

- Després de 'Pegasus', què t'agradaria fer? Quina idea et ronda pel cap?
Tenc un disc pràcticament acabat per treure i després començar gira la primavera de l'any que ve. Ara acabam l'octubre i tenim cinc mesos d'anonimat que dedicaré a la bicicleta i a escriure.

- Què fas en el teu dia a dia? Són sempre creatius els teus dies, o són també burocràtics i institucionalitzats?
Ostres! Intent evitar per tots els mitjans possibles la burocràcia, com tothom...

- Si no haguéssis estat compositor, músic i escriptor, com et veuries?
No ho sé, un avorrit de la vida.

- Actues en una fira de lutiers. Què tens en comú amb les persones d'aquest gremi?
Tenc un guitarró mallorquí que ha sonat a tots els discos que he gravat, és el meu instrument preferit, escoltau 'Canta', 'Milers d'habitants', 'Sa tristesa', 'L'univers és una festa'... Se pot confondre amb un ukelele, però és un guitarró de cinc cordes fet pel mestre Joan Rosselló, Joan de Petra. A Mallorca n'hi ha molts, no és que sigui molt exclusiu, però al meu li va posar trasts de guitarra en Paco Seguí de Musical Chaplin.

- Això la fa especial?
A l'etiqueta, en Paco, va afegir S.E. Li vaig demanar què era i em va contestar: 'Seguí Especial'. Ara tots dos són morts. Fa vint anys d'això i ja eren majors! Tenc una mandolina francesa de 1911, del meu avi quan vivia al Marroc, s'ha de restaurar primer i deprés dur al lutier perquè sigui practicable.   

 

Més informació: 

Concert de Joan Miquel Oliver
Divendres 1 de juliol - Campredó 
Fitxa d'agenda Surtdecasa 

També et pot interessar