Àngel Aguirre | Foto: Albert Compte Riba

Foto: 

Albert Compte Riba

Àngel Aguirre: “Volar tres dies i tres nits en silenci total a tres mil o cinc mil metres és una sensació de desconnectar, d'aventura, de llibertat”

Parlem amb el campió de la competició de pilots de la passada edició de l'European Balloon Festival
Albert Compte Riba
,
06/07/2018
Activa't
Fundador de Kon-Tiki amb Miquel Massagué i instructor a Ultramagic, el pilot de globus Àngel Aguirre (Igualada, 1966) tornarà a competir aquest any en les diferents modalitats de proves que oferirà l'European Balloon Festival, el festival de globus aerostàtics que tindrà lloc del 12 al 15 de juliol a la capital anoienca. Campió en la competició de pilots de la passada edició, d'ell n'hem volgut saber la seva passió per volar, quines aventures han viscut amb l'equip de Kon-Tiki i quins projectes porten entre mans, l'any en que commemoren el trentè aniversari de l'empresa. Conèixer en definitiva, la trajectòria i les aventures d'un pilot de globus aerostàtics.
“I parlant amb el Miquel sobre el nom de la futura empresa vam saber que abans de conèixer-nos, quan teníem 18 anys havíem llegit a la vegada 'L'expedició de la Kon-Tiki'”

- L'any passat quedaves primer amb tot l'equip en la competició de pilots de l'European Balloon Festival. Aquest any tornes a l'organització o et mantens en les competicions?
Em mantinc en les competicions.

- L'agost passat quedes tercer en competència de llarga distància.
Sí en una competició a llarga distància amb globus de gas. És una competició una mica rara perquè hi han pocs globus d'aquest tipus en tot el món.

  • imatge de control 1per1

- Quines diferències tècniques té un globus de gas?
El principi de vol és el mateix, que no es pot dirigir, queda sostingut a l'aire i està a mercè del vent. Aquesta és la base del globus aerostàtic. Un globus de gas es diferencia d'un d'aire calent perquè es sosté per densitat de gasos en comptes d'aire calent. Fem servir heli o hidrogen, gasos més lleugers que l'aire, igual que els globus de fira per la canalla. Però al no tenir cremador, una de les diferències que ens agrada més és que no hi ha res de soroll.

- Acostumat amb un cremador s'ha de vigilar més en el moment de donar-li més gas a un globus?
La física és la mateixa, però sí que s'ha de tenir més tacte. I l'autonomia també és diferent. La flama per escalfar l'aire dura el que duren les bombones de propà que alimenten el cremador i de forma extraordinària hem fet vols de 8 hores. En canvi, amb un globus de gas podem volar tres dies i tres nits seguides, però els pilots bons, amb el mateix model de globus que tenim fan travessies de 4 dies seguits. Nosaltres ara ens hi estem apropant.

Una selfie a més de 3000 mts, en globus de gas | Font: Kon-Tiki

- Es tracta de racionar el gas?
Racionar el gas, sí, però també la sorra, el llast. Clar, volar tres dies i tres nits en silenci total a tres mil o cinc mil metres és una sensació de desconnectar, d'aventura, de llibertat.

- Pels 20 anys de Kon-Tiki vau viatjar per Groenlàndia, pels 25 vau tractar de sobrevolar el Pacífic. Què prepareu pels 30 anys de Kon-Tiki?
Tenim vàries opcions però no acabem de trobar la inspiració. Ens hem de posar d'acord amb el Miquel Massagué, el meu soci. Li hem donat voltes fins i tot, a fer alguna cosa sense globus. Ens voltava tornar a Groenlàndia. També la que ens ha fet sempre molta il·lusió és tornar a Mali.

  • imatge de control 1per1

- Per què Mali?
És on va néixer la idea de Kon-Tiki. Però per la situació política que hi ha actualment no ens donen permís per volar-hi. Ja ens havíem conegut amb el Miquel fent primer d'INEF a Lleida. Mentre estàvem en una expedició d'escalada a l'Àfrica vam decidir que al tornar muntaríem una empresa d'esports d'aventura, perquè cap dels dos ens veiem fent de professors d'educació física tota la vida. I parlant amb el Miquel sobre el nom de la futura empresa vam saber que abans de conèixer-nos, quan teníem 18 anys havíem llegit a la vegada 'L'expedició de la Kon-Tiki'.

Pova a port d'inflar el globus sobre matalàs | Font: Kon-Tiki

- Què explica el llibre?
Tract de demostrar com els habitants de la Polinèsia van arribar-hi des de Perú amb balses molt primitives, de vela quadrada, que no pots orientar segons el vent sinó que va a la deriva, segons la direcció del vent. I com que ja sabíem per l'autor del llibre, el Thor Heyerdahl, que per a nosaltres era impossible reproduir-ho, perquè va tardar tres mesos i va patir unes condicions molt dures, vam buscar de fer l'expedició amb sortida des d'aquí, amb un globus de Kon-Tiki carregat en un veler, amb el que travessaríem el Pacífic i acabaríem fent la volta al món.

- Però vau fer un tram en globus.
Ens trobàvem enmig d'un projecte més llarg que es deia 'Els colors de la terra'. Ja havíem volat el verd per sobre de l'Amazònia, el groc al Sàhara, el blanc a Groenlàndia i ens faltava ara el blau, sobre el Pacífic, fer volar un globus el més lluny de terra en qualsevol direcció. Per fer això vam inventar un matalàs inflable que servís de base per inflar un globus a alta mar. Ho vam provar entre sis o set en un port, amb l'aigua encalmada, però a alta mar no ens vam atrevir.

Intent que a alta mar no va reeixir durant la volta al món | Font: Kon-Tiki

- Per què?
Tens solament una oportunitat per fer-ho. Et pot sortir malament, pots perdre el globus, portàvem cansament acumulat, les previsions meteorològiques no donaven calma total.

  • imatge de control 1per1

- En tota expedició o vol es necessita un equip de suport. Per a un vol senzill quin equip de suport es necessita?
Efectivament, el vol en globus és una activitat d'equip. Com a mínim per a cada globus necessitem un pilot i un ajudant de seguiment per terra. I en una expedició complexa encara més. A Kon-Tiki tenim un equip d'entusiastes del món del globus que gaudeixen de la seva feina. Actualment som 5 pilots, dues coordinadores i 15 assistents de seguiment per terra.

- Al plantejar-vos un repte d'aventura, quanta seguretat hi ha contemplada?
Busquem anar a fer reptes molt difícils, mantenint una preparació global com perquè els riscos siguin sempre els mínims possibles. Per exemple, totes aquestes expedicions que explico se'ns havien acudit uns deu anys abans. La de l'Amazònia se'ns va passar pel cap una vegada mentres hi estàvem de ruta a peu, però en el moment de dur-ho a la pràctica solament teníem un globus i era molt arriscat. Ens vam atrevir quan ens vam fer més grans i ja teníem 4 globus. En el cas de l'enlairament al Pacífic, imagina't que et passa alguna cosa a tu o al globus, que el vaixell no et pot venir a buscar prou ràpid o en última instància, un equip de salvament no t'hi arribarà pas. Tots aquests riscs els has de valorar. En altres sortides, valorant els elements com el material i la meteorologia hem vist que podem fer-ho.

- Tenen cerimònia d'inauguració els globus?
No (riu ). El que sí fem nosaltres i també molta gent és batejar-lo. No es fa el primer dia però sí quan passa alguna anècdota, perquè per a nosaltres un globus no és només un instrument de feina. Per exemple, un li diem Tembo, elefant en suahili. perquè amb ell vam volar sobre l'Àfrica. Un segon es diu Nivaire, una fada llegendària dels Pirineus, perquè amb ell vam tenir un susto en una travessa. Un tercer es diu Pollastrot i l'últim que estrenarem per l'European li hem dit Thor, com el Déu del tro, en commemoració d'aquest trentè aniversari i també, recordant el nom de l'autor del llibre.

L'equip de vol celebrant l'aterratge | Font: Kon-Tiki

Més informació: 

A

També et pot interessar