Teresa Garrigosa: "Les compositores modernistes catalanes tenien un projecte: culturitzar la dona catalana"

Els Reials Col·legis de Tortosa acolliran el concert d'Accent Ensemble arrel del seu treball

Anna Zaera

18/07/2023

Música

El dia 18 de juliol, la formació de cambra tortosina Accent Ensemble oferirà un concert inèdit amb música de dones compositores deixebles del mestre Felip Pedrell, fruit d'un treball de recerca liderat per la soprano Teresa Garrigosa. El repertori inclourà música de Lluïsa Casagemas -la primera dona que va compondre una òpera a Catalunya-, Lluïsa Bosch, Narcisa Freixes i Agnès Armengol. Garrigosa, que serà una de les intèrprets, oferirà també una conferència per reivindicar el llegat d'aquestes pioneres de la música catalana. El concert tindrà lloc als Reials Col·legis de Tortosa i donarà el tret de sortida al festival. Hem parlat del treball de recuperació de noms de dones compositores amb Maria Teresa Garrigosa.

L'any 2006 quan van interpretar aquestes cançons, i jo vaig veure com em sentia, i el públic com ho rebia, es va produir la sinapsi, vaig pensar: si n'hi havia una, no pot ser que fos un bolet!

1. Els orígens de l'interès per les dones compositores
"Jo entro al món de la música sobretot perquè vaig tenir tres germans que estaven a l'Escolania de Montserrat i suposo que em vaig anar mimetitzant amb els exercicis de veu que ells feien" assegura Garrigosa. Això va suposar que en els primers cors on va participar, ja li fessin fer solos. "Per mi, era una cosa natural. No em plantejava, ni de bon tros, dedicar-me a la música. Ho feia per pur plaer i d'una manera espontània" explica recordant els orígens de la seva passió. Després d'uns anys de fer cant, va decidir implicar-se més seriosament cursant els estudis al Conservatori de Barcelona. "A vint anys, va sorgir l'oportunitat de fer el meu primer solo al Palau de la Música, i a partir d'aquí, puc dir, que visc de la música i del cant, ja sigui donant classes, formant part de la Capella Reial de Catalunya amb Jordi Savall". Garrigosa explica que estava buscant repertori pels seus alumnes, allà l'any 1998, i va trobar una partitura d'Hensel, un compositor que no li sonava. Quan va obrir la tapa va veure que no era un home, sinó que era Fanny Mendelssohn Hensel. "A partir d'aquí, vaig sentir com un tsunami que em va fer preguntar: Com és que jo no sabia que també hi havia dones compositores?" diu. "L'any 1998 a l'Estat no era una informació a l'abast de la gent" afegeix. En aquell moment, Garrigosa comença a interessar-se per les compositores romàntiques, i va començar a estudiar l'obra de Fanny Menderlssohn. L'any 2005, un amic arxiver, li va descobrir el cicle de cançons d'Isabel Güell, filla del mecenes d'Antoni Gaudí. "A mi m'agrada sempre explicar, que en aquell moment no li vaig fer gaire cas al meu amic, només ho vaig considerar una curiositat" explica. "L'any 2006 quan van interpretar aquestes cançons, i jo vaig veure com em sentia, i el públic com ho rebia, es va produir la sinapsi, vaig pensar: si n'hi havia una, no pot ser que fos un bolet!" argumenta.

2. Una xarxa de dones compositores que volien culturitzar la dona catalana
Narcisa Freixes -la primera pedagoga musical catalana-; Carme Karr -l'emblemàtica feminista que gosa l'any 1917 fer una declaració on diu que la dona ha de votar-; Isabel Güell i Lluïsa Casagemas que és la primera compositora que escriu una òpera a Catalunya i Espanya. "Totes elles representaven estaments diferents, la noblesa, la burgesia i també Karr que és la nostra sufragista feminista" assegura Garrigosa. "Totes elles es coneixien, i a través de Carme Karr, van fer una xarxa comuna, perquè l'objectiu de la seva música era culturitzar la dona catalana" assegura. Carme Karr comença a buscar dones que comparteixin aquest afany i fer que les altres dones puguin rebre tot aquest llegat, siguin de la classe social que siguin. "Aquestes compositores modernistes són unes dones d'una generositat excepcional".

3. Una genealogia de compositores, del romanticisme al noucentisme
Garrigosa ha estat l'estudiosa que ha fet un estudi més general de tot el corpus de compositores catalanes, abraçant diferents períodes històrics. "A l'Autònoma em van deixar fer una tesi generalista, que no és el que s'estila, precisament perquè jo necessitava endreçar tot aquell poti-poti d'autores que havia descobert" diu Garrigosa. "T'adones que tot és una història que té un fil conductor i que, elles mateixes, es van enxarxant, i és construint un discurs". La soprano i estudiosa diu que, de moment, ha trobat que del 1800 al 1850 a Catalunya tenim cinc compositores. "A Catalunya, després tenim la Renaixença, i això fa que hi hagi una eclosió" explica. És a la segona meitat del segle XIX, quan hi ha una gran eclosió de compositores. Del període Modernista trobem unes trenta compositores, i del Noucentisme, n'hi ha gairebé seixanta. "Estaríem parlant d'un nombre ingent de compositores" diu.

4. Les deixebles de Felip Pedrell
Al concert de Tortosa, hi seran presents les deixebles de Felip Pedrell. Totes elles tenen en comú que són dones que van rebre una molt bona educació musical per part de les seves famílies. "Elles van tenir bons mestres i les seves famílies volien que la seva educació musical estès a l'alçada de la dels fills homes" explica. "Felip Pedrell té una relació d'afinitat artística i també de mestratge amb aquestes dones compositores" diu Garrigosa. "Pedrell també va fer un gran suport d'aquestes compositores a través dels escrits o de les crítiques musicals a la premsa, com és el cas de Lluïsa Casagemas" relata.