Orfeó de Flix

Foto: 

Jaume Masip
Orfeó de Flix

Flix ressona amb melodies de l’Al-Àndalus

El dijous 14 d'agost tindrà lloc 'Ressons de l’Al-Àndalus', concert de cloenda del Premi “Lo Flix d’Abans”
Aina Vega i Rofes
,
13/08/2014
Música
El proper dijous 14 d'agost, "Ressons de l’Al-Àndalus" esdevindrà el concert de cloenda del lliurament del XXII Premi de Narrativa Curta “Lo Flix d’Abans”, acte de la Festa Major de Flix. El concert recupera cançons populars de la Catalunya Nova, València i Mallorca, d’influència àrab i andalusí, i anirà a càrrec de l’Orfeó de Flix, el grup instrumental format per violí (Pau Guiu), violoncel (Nerea López), contrabaix (Àlex Reviriego), guitarra (Marcel Bagés), oboè (Albert Lopeandía) i percussió (Genís Bagés) i les veus de Núria Lazcano i Andreu Peral, sota la direcció d’Alfons Guiu.
"El concert de Flix servirà per esmenar un buit històrico-musical, essent conscients que la petjada de la cultura àrab encara ara perdura"

“Ressons de l’Al-Àndalus” és un projecte del Cor de Cambra de l’Auditori 'Enric Granados' de Lleida, dirigit per Xavier Puig, amb arranjaments de Lluís Guzmán, Feliu Gasull i el mateix Puig. Amb aquest projecte es vol donar a conèixer un repertori de cançons poc conegut, d’influència oriental, que ha restat a l’ombra per les melodies de la Catalunya Vella o les cançons d’arrel centreeuropea. L’etnomusicòleg i compositor Josep Crivillé considerava que, en part, "la poca visibilitat que han tingut aquestes melodies de l’Al-Àndalus es deu a que són molt pròpies per ser executades per un bon “cantador”, i les feia lluny de ser tractades i interpretades d’una manera col·lectiva, pels orfeons i les corals”.

El concert de Flix servirà per esmenar aquest buit històrico-musical, essent conscients que la petjada de la cultura àrab encara ara perdura (a més de la forta influència bizantina que va rebre la costa mediterrània) i, per tant, és de justícia revaloritzar les melodies que neixen a la zona de més llarga dominació musulmana: la Catalunya Nova (comarques de Lleida, el camp de Tarragona, Montsant i Terres de l’Ebre), València i Mallorca. 

El cançoner, del qual en sentirem vuit peces (“Dues cançons valencianes”, “El testament d'Amèlia”, “El soldat i la pastora”, “Casament desfet per una desgracia”, “Cançons de batre”, “La dida”, “Jota i fandango” i “Sa ximbomba”) es presenta en llenguatge contemporani. Donada la diversitat d'influències que la mateixa música conté, sembla adient fusionar el cor mixt amb el cant solístic flamenc, tan proper a aquest tipus de melodies. Si bé originàriament aquests sons de la Mediterrània serien cantats per instruments com la lira grega, el bouzuki, el santuri i percussions àrabs, a Flix es presentaran amb ensemble per violí, violoncel, contrabaix, guitarra, oboè i percussió. 

  • imatge de control 1per1

Aquest recull és el fruit d’una recerca exhaustiva que va des del "Cancionero Popular Español" de Pedrell, passant per les diferents 'Missions de Recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya' i fins a recerques més actuals, entre les quals cal destacar les de Josep Crivillé. Però el recull constitueix, sobretot, una revitalització d'aquestes melodies, fruit d'un acurat treball d'arranjament (amb llibertat creativa, però sempre mantenint la melodia original intacta) fet per tres compositors (Feliu Gasull, Josep Lluís Guzmán Antich i Xavier Puig), la qual cosa li dóna una diversitat d'estils i llenguatges que enriqueix el projecte. Més enllà de ser una proposta renovadora del repertori coral i popular català, es tracta d’un descobriment “d’arrels profundament nostres, encara que amagades, i alhora pot ser un punt de trobada i mitjà d’integració amb la població vinguda del sud”, segons apunta Xavier Puig Ortiz, director del projecte. 

Flix torna a ser epicentre de músiques de recerca. Si bé Sirga és una proposta radicalment contemporània i que ofereix l’oportunitat de viure experiències sonores i visuals escrites avui amb estètiques que fusionen la música acústica amb l’electrònica, el vídeo-art i la instal·lació com a motor de noves vivències auditives i visuals en contacte amb el nostre patrimoni, el recull que presenten Gasull, Guzman i Puig i del qual se’n sentirà un tast a Flix és fruit d’investigacions etnomusicals de gran vàlua científica. Una reflexió sobre els nostres orígens que passen per un Orient tan exalçat pels romàntics que, al mateix temps que reivindicaven la pertinença a la seva pàtria, en necessitaven fugir cap a recers més exòtics –pensem en Isaac Albéniz, Enric Granados i Manuel de Falla, que se centraren en obres instrumentals, però també en el japonisme de Sigfried Bing que influencià Puccini o les dones exhuberants i nues del fauvisme de Matisse i les màscares africanes de Picasso.

El nostre exotisme ha estat desterrat per conquestes bàrbares i complexes d’inferioritat: és el moment de plantar cara al passat per encarar un futur plural que abraci totes les procedències dins d’una mateixa pàtria.

--
Concert "Ressons de l'Al-Àndalus"
Dijous 14 d'agost, 13h
A l'església parroquial 

  

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar