Jump to navigation
- Així doncs, explica'ns com va començar la teva carrera musical.La música m'ha acompanyat des de petit. De fet m’expliquen que ja em posaven els auriculars a la panxa de la meva mare! Així que m'és molt difícil triar un començament perquè sempre he fet música. Vaig començar a estudiar piano amb 6 anys i el 2007, amb 23, vaig gravar les meves primeres cançons.
- El 2012 vas llançar el teu primer disc, 'Oxitocina' amb el qual et vas donar a conèixer. Com ha influenciat en la teva trajectòria?Amb 'Oxitocina' va ser quan realment vaig començar a dedicar-me a la música en el sentit professional tirant endavant el meu projecte. Un projecte que s'ha anat fent gran sense parar. Ara, ja han passat 6 anys des de llavors -dos discos més, premis, concerts...- però hi ha alguna cosa en l'ADN de les meves cançons que ja estava en 'Oxitocina'. És aquesta frescor, aquest ‘bon rollo’ que transmet la música i que se’m contagia: em permet llançar una mirada crítica al món que ens envolta sense perdre el somriure i la llum! Aquell va ser un disc molt expansiu, exploratori i espontani que va marcar un inici amb moltes possibles sortides que encara sento ara, que m’estimula molt a l’hora de seguir creant sense estancar-me!
- Dos anys després vas llançar el teu segon projecte 'Nòmades' amb el qual vas realitzar més de 150 concerts. Què va aportar de nou?Amb 'Nòmades' va venir el creixement del projecte. Trucades de llocs llunyans, concerts, gent que em reconeixia... La cosa es feia gran! I per mi, va ser un premi personal, ja que el meu projecte sempre ha estat autogestionat, des de la producció, l'edició dels discos, la comunicació i fins fa poc el management. Obrir-me camí en el món de la indústria musical remant a contracorrent tot sol a vegades és cansat. Però, quan després de tots aquests esforços te n’adones que les teves cançons connecten amb el públic, és molt gratificant. D’altra banda, amb 'Nòmades' també vaig aportar un nou valor afegit a la meva música a través d’una gran varietat d'influències, d'idiomes, de riquesa musical -fet pel qual, a vegades, se m’ha criticat-. Però, la música l’entenc sense fronteres, ni etiquetes, espontània. Quan ets l’autor, la somies com la vols. Era un disc per deixar-se portar: la música té el poder de fer-nos viatjar.
- Els teus viatges han influenciat en la teva música. En quin aspecte és més destacable? Vaig viure mig any a Cuba i tres anys a Mèxic. Sempre he escoltat molta música d‘arreu del món, però el fet de viure en aquests dos països amb unes tradicions musicals molt potents em va influenciar molt. Especialment pel valor social que té la música allà: està viva, es canta, toca i balla al carrer, a les cases, per les festes... i això li dona una força molt potent que a Occident hem perdut una mica i que sempre intento reivindicar. La vida amb música és molt millor!
- Finalment, el 2017 has llançat el teu últim disc 'Connexions'. A què et refereixes amb aquest títol?El títol del disc fa honor al poder que té la música de connectar les coses. Ens connecta amb nosaltres mateixos, amb el món, amb els altres i amb el més enllà. La música m'ha connectat amb totes aquestes experiències. M’ha ajudat a conèixer-me millor a mi mateix, m’ha permès trobar persones encantadores i m’ha obert noves portes. Aquesta és realment la part més màgica del món que ens envolta. En una societat tan materialista, individualista i perversa com la que vivim, les connexions que ens dona la música poden ser la salvació de moltes coses!
- Hi ha hagut una evolució en comparació amb els altres dos projectes que hagin afectat a la teva música? Amb 'Connexions' hi ha hagut un salt endavant, sobretot, a nivell sonor. La producció del disc l'he treballat amb el productor Josep Maria Baldomà, fet que ha permès que soni més compacte, més potent i amb una personalitat més sòlida, tot i que sense perdre l'essència que caracteritza la meva música.
- Joan Colomo, Alessio Arena o Judit Neddermann col·laboren en aquest nou projecte. Com ha influenciat en el resultat? Les col·laboracions al disc fan honor al títol. I no són qualssevol, ja que són persones que admiro, m'agraden. I no només això, sinó que també són bons amics, alguns fins i tot íntims! És un luxe, cantar al costat de persones i músics així!
- Quina és la teva missió principal a l'hora de fer música? Com et sents a dalt dels escenaris? Fer música és una manera d'entendre la vida i de compartir-la. La música són moltes coses, des d’una eina de salut, personal i social, fins a una vàlvula d'escapament, una manera de passar-s'ho bé, de compartir, de sentir, una finestra a l'esfera més mística i, fins i tot, una arma política! Però sobretot quan estem cantant en directe amb públic la música és una forma de connectar-me amb ells, de viure una experiència única que només passa en aquell instant i que mai més tornarà. En els meus concerts, la música no només es fa a dalt l’escenari, sinó que la fem entre tots. És magnífic!
