Gemma Balagué: "La gent de les Terres de l’Ebre no som conscients que les jotes es canten a molts llocs"

Aquesta professora de música és una de les organitzadores de les 12 hores de glosa a Deltebre i Sant Jaume d'Enveja

Rosa Banqué

08/04/2015

Música

Gemma Balagué és professora de música a Sils, Girona. Amb arrels a Rasquera i tortosina de tota la vida, és una enamorada de la glosa i membre de l’associació de foment del glosat “Cor de Carxofa”. El cap de setmana del 17 i 18 d’abril organitza, juntament amb altres activistes culturals, les 12 hores de Cançó Improvisada a Deltebre i Sant Jaume d’Enveja.

"La glosa és una manera d’expressar-te molt directa on pots dir coses que mai t’atreviries, i com que les dius cantant no passa res!"

- És el mateix glosa que cançó improvisada?
Sí és el mateix, el terme glosa s’ha agafat com a nom genèric. A les Terres de l'Ebre i al País Valencià es diu cançó improvisada. La paraula glosa ve de Mallorca i Menorca, i s’ha adoptat per referir-se a improvisar la lletra sobre una música determinada. El llenguatge ha anat evolucionant d’aquesta manera i així alguns utilitzen el verb glosar o el mot glosador per englobar les diferent modalitats.

- Què són les 12 hores de cançó improvisada?
És una marató de glosa. Una trobada de tots els improvisadors dels Països Catalans. Va sorgir al 2008 com una idea esbojarrada que va començar a Palma i a partir d’allà es va anar fent itinerant. S’ha fet a Palma (Mallorca), Ferreries (Menorca), Berga, València, Manacor (Mallorca), Sabadell i ara a les Terres de l’Ebre. Cada any, les associacions de glosadors o persones del territori s’han ofert voluntàries a organitzar aquesta festa. És oberta a tothom que vulgui participar i només cal pagar els àpats. No és obligat fer tota la marató, però jo us ho recomano.

- Quines melodies i cançons s’utilitzen per a improvisar?
A Menorca utilitzen "ses porgueres” que sempre van acompanyades d’una guitarra. A Mallorca canten una melodia que es diu "de glosa" i últimament s’han incorporat noves melodies que provenen de romanços i cançons populars. Després al Principat hi ha “el garrotín”, que diuen que ve de Lleida, “les nyacres” de l’Empordà, les "corrandes" i altres melodies noves que van sorgint. A les Terres de l’Ebre es canten sobretot les jotes i al País Valencià les "albaes" i el "cant d’estil".

- Quina és la teua melodia preferida per cantar?
Depèn de la situació: hi ha melodies molt festives que t’animen i en clau d’humor. Hi ha d’altres que són molt tendres, més menors i et serveixen per expressar emocions més properes, més filosòfiques. Per exemple per fer festa “el garrotín” i per ser més solemne “El Compte i la Pastora”, un romanço mallorquí.

- A priori tot sembla molt antic. Com és que a una noia jove li agrada tant?
La jota aquí a l’Ebre encara es conserva pels cantadors grans i no hi ha hagut tall generacional, però a la resta de Catalunya s’ha anat recuperant a partir de grups com Pomada, el músic Marcel Casellas, associacions, casals populars… El context no és de casaments i comunions sinó d’un àmbit més de sobretaula i festes populars. A mi m’ha arribat també des d’aquest altre ambient on la glosa es desenvolupa en entorns molt juvenils i festius. De fet, el moment clau en que em va enganxar van ser les 12 hores de glosa a Manacor, fa dos anys.

- Quin atractiu li trobes?
És una manera d’expressar-te molt directa on pots dir coses que mai t’atreviries, i com que les dius cantant no passa res! També és molt divertit i creatiu, i té un puntet adrenalínic perquè no saps mai com et sortiran i què hauràs de cantar. A la vegada és molt bonic saber que estàs transmetent la cultura del país i evitant que es mori una tradició molt nostra.

- Existeixen més mostres de glosa?
Sí, un dels altres formats importants d’espectacle de glosa són els combats. Un dels més importants a Catalunya és el combat d’Espolla (Alt Empordà). La història d’aquest combat és curiosa: va sorgir perquè Josep Maria Tejido “Gustinet”, que portava el vi a la Trobada de Grallers a la Fira de l'Oli de Jesús, va anar al concurs de cantadors de jotes, i va portar la idea a Espolla, a l’altra punta de Catalunya, inpirant-se també en els combats dels bertsolaris bascos. Allà també es va formar l’Associació del foment del glosat Cor de Carxofa i s’han anat creant altres combats: el combat de corrandes de Montagut (Garrotxa), Mataró, Verges, Sabadell o Vic. També hi ha altres iniciatives on no es competeix com la Mostra Nacional de Cançó improvisada de Sant Quirze del Vallès, on s’escullen diversos glosadors i se’ls posen proves tant divertides com de lluïment.

- Es canten jotes als combats i les mostres de glosa?
Sí, moltes. La jota s’utilitza com una melodia més per a improvisar. Crec que la gent de les Terres de l’Ebre no som conscients que les jotes es canten a molts llocs: Girona, Barcelona, Lleida... Jotes cantades amb tot tipus d’accents dialectals. I és que les melodies es deslocalitzen, ja no formen part d’un territori reduït sinó d’un col·lectiu, d’un país, però sempre tenint en compte les seues arrels.

- Què has de fer per ser un bon glosador?
Pots entrenar-te molt, practicar, fer les teves llistes de rimes, entrenar-te per a pensar molt ràpid i aprendre a fer bones bromes, jocs de paraules... De fet des de l’Associació cada any, a Espolla, s’organitza una escola per aprendre a glosar que coincideix amb les dates del combat d’Espolla. Jo he anat dos anys i m’ha anat molt bé per a millorar, per a practicar i conèixer molta gent. Aquí a l’Ebre també s’organitzen cursos, campus, tallers on se’n pot aprendre.

- També treballes la glosa a la teua escola, no?
Sí, fa dos anys ja. Aquesta és una de les altres raons per la qual s’està estenent tant. La vessant didàctica de la glosa és molt potent i s’està fent servir a les escoles i instituts. És una eina molt bona per treballar la llengua, la memòria, la mètrica i la rima, l’expressió oral, la posada en escena, la música, el respecte. Jugant amb la llengua aprenen i s’ho passen bé a la vegada.

- Què podrem veure a les 12h de glosa?
El divendres vam pensar que per rebre la gent de fora seria bonic mostrar l’escena actual de la jota a les Terres de l’Ebre. Farem una mostra on hi participaran rondalles i cantadors d’aquí a les 21h a la plaça Mossèn Gabriel Zapater de Deltebre. El dissabte començarem a les 12h a la plaça de l’Ajuntament de Deltebre amb una mostra on podrem veure dalt l’escenari a cantadors de tots els Països Catalans: valencians, mallorquins, principatins, menorquins, ebrencs i com a novetat cantadors del Maestrat que cantaran unes "albaes" i “loes” típiques d’allà. Després farem un dinar al Centre Cívic de Deltebre i a les 16h creuarem el pont del Passador al ritme de la rondalla per començar una ruta pels bars de Sant Jaume d’Enveja on hi haurà una mostra de cada territori a cada bar. Allò bonic és que en aquest ambient tant festiu, un glosador del principat acaba cantant porgueres menorquines, un mallorquí canta jotes ebrenques… Després, a les 21h, farem un sopar al bar del Casal de Sant Jaume amb sobretaula cantada i acabarem al bar “Vora Riu” per fer l’última cantada amb vistes al riu per finalitzar la marató de 12 hores seguides de cançó improvisada.

- Festa Grossa!
La veritat és que són 12 hores molt intenses, on pot participar qualsevol. A part de ser una festa cultural també és molt reivindicativa, li donem molt de valor a la llengua com a unió entre els pobles i ho fem d’una manera molt lúdica. Les inscripcions per a reservar els àpats del dissabte estan obertes a través del web www.cordecarxofa.cat o també es poden comprar tiquets al Bar del Casal de Sant Jaume d’Enveja.