Octavi Ruiz: “La melancolia del final de l'obra et fa prendre consciència social”

“L'òpera de Bizet està més vigent que mai”, diu Octavi Ruiz, el director de la Lira Ampostina. “La dona encara ara pateix maltractaments i no té la llibertat personal i sexual que hauria de tenir”, diu l' impulsor de l'adaptació ebrenca de l'òpera que Bizet va estrenar a l'Opera-Comique de París el 1875. És per això que Ruiz ha considerat oportú estrenar, en ple 2013, aquest clàssic sobre l'amor lliure i el poder de la dona a Amposta amb una dramatúrgia i escenografia a càrrec del jove director de teatre barceloní Marc Chornet. Està clar que a la Lira Ampostina no li fan por els reptes. Ha hagut d'adaptar unes partitures a la música de banda i involucrar més de 200 persones en aquest muntatge que comptarà amb la participació de quatre cors, entre ells el Tyrichae, i més de 100 figurants.

 

- Aquesta és una Carmen agosarada, ubicada a l'Amposta contemporània i basada en la dramatúrgia dels bous… Com se us ocorre aquesta adaptació ebrenca?

Ja fa tres anys que apostem per espectacles que siguin un revulsiu per a la Lira Ampostina. El primer any vam portar Serrat, el segon vam apostar per fer l'espectacle del Fantasma de l'Òpera i enguany ens hem llençat a la piscina amb una obra encara més innovadora. La Carmen de Bizet és una de les òperes més grans que s'han fet mai. La primera que parla de l'amor lliure en ple segle XIX. Imagina't! I vam pensar que seria interessant adaptar-la a la nostra època i que la història passés a Amposta. Els maltractaments a les dones demostren que encara hi ha molt a reivindicar.

 

- Una obra amb personatges ebrencs...

Sí, la història se situa a les festes majors d'Amposta. Una noia ampostina s'enamora d'un Mosso d'Esquadra, però ell és un noi una mica avorrit i que no té la xispa que ella necessita...Per això, Carmen es desenamora i queda prendada d'un noiet molt atrevit que va amb la colla de bous...

 

- No heu tingut por de posar el Mosso al paper protagonista?

No, és en sentit figuratiu. En l'òpera original, que com sabeu està ambientada a Sevilla, el protagonista és Don José, un soldat de galons baixos. I clar, per aproximar-ho una mica a la realitat d'aquí vam pensar en un Mosso d'Esquadra.

 

- De totes formes, ha canviat molt la concepció de l'òpera des del segle XIX a l'actualitat...

I tant! Quan es va representar per primer cop a París, la gent marxava de l'òpera perquè s'escandalitzava. En aquell moment, molts ho interpretaven com una dona malvada que arrossega el personatge de Don José a la tragèdia. Però actualment es posa el pes en la reivindicació sexual de la dona, enfront al caràcter dèbil i obsessiu del personatge masculí.

 

- I com descriuries el caràcter d'aquesta Carmen ebrenca?

És una noia molt atrevida, que li agraden molt les motos i el risc. És descarada, impulsiva i no vol que ningú decideixi per ella a la vida.

 

- Em recorda a la protagonista de la recentment estrenada pel·lícula Au però Au. Sembla que enguany ens hem atrevit a posar en valor les nostres coses i a construir prototips ebrencs…

És que calia fer-ho. Cal donar un segell creatiu propi a les nostres produccions. No hem de fer còpies de còpies.

 

- Partiem amb desavantatge..?

Sí. Érem unes terres mal posicionades. Tot eren salabrors i mosquits, i ara som un paradís. La UNESCO ens ha reconegut. Hem d'apostar per donar valor a tot lo nostre.

 

- Creus que, a part del valor que s'està donant al paisatge, també la cultura viu un bon moment?

Pel que fa als diners, òbviament no. Has de fer mans i mànigues per tirar endavant. Però benvinguda la crisi si ens ha de permetre ser més aguts per trobar possibilitats artístiques allà on les hi ha i abans no les véiem. Hem de buscar sinergies, sobretot amb els territoris més propers, com ara el País Valencià.

 

- Què me'n dius de la tortosina Mari Pau Medina, la soprano protagonista?

És estudiant de l'ESMUC i és una noia molt entusiasta que encaixa molt bé amb el paper. Té molt de caràcter, és valenta, decidida i té una bona veu i expressivitat. Sortim amb unes garanties molt bones.

 

- Què heu volgut transmetre amb el cartell, fet per Marta Viladrich?

El cartell mostra una noia actual, però també molt lligada a la terra, tant a la ribera com a la muntanya. El cartell plasma molt bé que el caràcter de Carmen és passar dels convencionalismes.

 

- És un tema que també enllaça amb l'actualitat de les protestes femenines a països àrabs...

Sí, les dones reivindiquen el seu paper en la societat. És un tema de rabiosa actualitat. Quan es va estrenar Carmen va ser un escandol. Moltes reivindicacions comencen a partir de l'escàndol. Aquesta òpera no va triomfar fins que no va morir l’autor.

 

- Com ha estat la preparació de la Banda de Música de la Lira?

No existien partitures, només transcripcions de preludis i entreactes, i l’hem adaptat a la banda de música. Des del mes de març ja l’hem anat treballant. L’òpera dura 2 hores i 45 minuts i hem intentat reduir-la, a través d’uns diàlegs que seran el fil conductor dels trossos on no hi haurà música.

 

- Quantes Carmens ha vist Octavi Ruiz?

Fa tres anys a Alemanya -on viu la meva fill-  en vaig veure una versió; també al Liceu i, en aquets últims mesos al Youtube n’he vist quinze o vint de diferents. Al contrastar diferents tipus d’interpretacions, encara t’enriqueix més…

 

- A quina conclusió arribes després de veure tantes versions?

Conclusió no ho sé. Però amb totes em faig un fart de plorar al final... La càrrega de denúncia que té em fa saltar les llàgrimes. Crec que és la melancolia que et produeix el final el que ha d'impactar a la societat per a que prengui consciència i aconseguir que tots puguem ser una mica més lliures.

 

--

Més informació (enllaç) 

Entrades a la venda al públic a partir del 7 de juny a la Secretaria de l’Escola de Música d'Amposta (de dilluns a divendres) Dissabtes a taquilla del teatre La Lira Ampostina, de 19:00 a 21:00 h, i tots els dies a través del Telentrada de Catalunya Caixa.