Wäwä: "Pots ser creativa, però la creativitat és constància"

Els ulls petits i eixuts de les wäwäs no són el que semblen. A través d’ells podem caure en l’engany d’observar-hi uns personatges corcats per dins, destruïts per un desencís profund i terminal. Delicades figures decididament entregades a l’autodestrucció. Però cal mirar-s’ho de més a prop. Sota la pal·lidesa i la fredor dels rostres hi bullen proclames d’amor, somnis i utopies, únicament revelades en els cabells barrocs i plens de força. A còpia de dibuixar, exposar i fer-se omnipresent en l’escena artística tan d’aquí com de Barcelona, l’Alba Falgarona (Wäwä) ha consagrat un estil propi i recognoscible. Ella i la Irene Pérez han emprès El Laboratori, una botiga que ven i promou l'art de proximitat i que vol esdevenir en un espai creatiu de referència a la comarca. Visitem aquest nou espai per xerrar una estona amb ella.

• A partir d’aquesta setmana podrem visitar El Laboratori. Hi fareu molts experiments?

De moment és un experiment en si molt gran! És una botiga de il·lustració i disseny, i també vol ser un espai on fer-hi conferències, tallers, exposicions... tot relacionat amb el mon de l’art. Hem estat contactant amb diferents artistes, amb gent que ens agradava el que feia, i els hem preguntat si volien portar el seu producte a la nostra botiga. La majoria de productes són únics, hi ha poca cosa produïda en sèrie. Volem que El Laboratori sigui un punt de trobada artístic a Figueres.

• Fan falta espais creatius a l’Empordà...

Hi ha altres espais com el Mas d’en Dorra, la galeria Dolors Ventós... però crec que el nostre projecte és diferent. Realment no hi ha un espai artístic que doni cabuda a gent jove, dissenyadors i il·lustradors que puguin vendre el seu producte. També ens agradaria que la gent pogués venir aquí, que s’ho fes seu, volem que sigui un lloc agradable i acollidor, que puguis entrar i hi hagi una tetera i algun pastisset. I idees, és clar. Estem oberts a qualsevol idea que se’ns proposi: tallers, projeccions, xerrades o presentacions de llibres. El que sigui.

• Com i quan va nàixer la Wäwä?

Crec que va ser cap al 2006 o 2007, quan estava estudiant Belles Arts, que vaig començar a dibuixar ninos. Primer vaig fer unes llibretes manuals que es deien Wäwäbööks, i a través d’elles, sense la intenció de crear un personatge, va sortir la Wäwä. A Belles Arts no havia tocat la il·lustració i el que he anat fent ho he fet a casa, de manera espontània i autodidacta. Al 2009 vaig marxar de viatge, i quan vaig tornar va ser quan vaig començar a dibuixar moltes Wäwäs i a fer les primeres exposicions.

• Un nom bastant naïf, per cert. Una primera declaració d’intencions?

La veritat és que no té res a veure. Va ser una tonteria que va sortir d’un noi amb qui estava que em deia Walba; i de Walba va sortir Wäwä. Ell era dissenyador, i un dia em va dir que em faria el logo, però que el faria com ell volgués. Em va ficar Wäwä. Després la gent va començar a dir-li Wäwäs als meus dibuixos, i així es va quedar.

• Una coincidència, doncs?

Sí. També és veritat que els meus dibuixos tenen un punt naïf; però també depèn de l’època i de com em senti en cada moment. Quan vaig començar eren unes nines més hardcore, més melancòliques. De primeres, són maques i sensibleres, però si et pares un moment a mirar bé veus que en el fons són bastant hardcore. Enganya una mica a la vista.

• Tot i el punt naïf, els teus dibuixos no van dirigits a un públic infantil, oi?

En principi no. Ara estic il·lustrant una col·lecció de llibres infantils per una editorial de París, i el meu traç s’hi adequa molt bé. Ho enfoco diferent quan es tracta d’una exposició meva o d’un dibuix que faig perquè em ve de gust.

• Els teus personatges acostumen a viure en un món oníric, no?

Sovint són poemes visuals, metafòrics. Intento trobar motius i símbols que defineixin el que vull transmetre. Un exemple seria un dibuix en el que he estat treballant últimament on hi surt una Wäwä amb els ull tancats dins una barca que es diu ‘Utopia’. Sempre procuro que els dibuixos tinguin un missatge.

• Explica’ns aquest fetitxe amb els cabells.

M’agraden molt les textures i crear volums. Són coses que et surten, i l’expressió que potser no li dono a la cara li dono al cabell. Moltes vegades no saps per on anirà el dibuix, et deixes portar i acabes fent una cosa totalment diferent a la intenció inicial. La intenció la volies posar a la cara, i l’acabes posant als cabells. Crec que, a vegades, si no et poses límits i et deixes portar, apareix més de la teva essència i és més fàcil fer arribar el missatge.

• Apel·les a la inspiració o a l’ofici? Quin és el punt de partida a l’hora de crear?

En el meu cas noto molt que funciono bé quan hi dedico un treball constant. Ara amb El Laboratori he estat molt atabalada i quan m’he posat a dibuixar no m’ha sortit tal i com m’agradaria que sortís, i només perquè he estat un mes que no he dibuixat cada dia. Pots ser una persona molt creativa, però la creativitat és constància. Cap dels grans il·lustradors ho són per gràcia divina, ho són perquè s’ho han estat currant. De genis n’apareixen dos cada segle, però en el món real ets creatiu si t’ho curres molt.

• En pocs anys t’has fet conèixer no només a l’Empordà sinó també a Barcelona. Quin és el secret?

Treballar i ser constant. Les xarxes socials fan molt. Des de que vaig començar a dibuixar que vaig anar penjant tot el que feia. Ara els miro i dic: “buff, quina vergonya...”, però és la manera de donar-te a conèixer.

  

• És cert, les xarxes socials són els millors amics dels artistes. 

 

Ara sí. Crec que tota la gent que està triomfant, com Paula Bonet i tot un grup d’il·lustradors molt bons, s’han donat a conèixer gràcies a les xarxes. Amb les xarxes arribes més a la gent. Si et mous per galeries ja és un altre nivell. Però si ets un artista corrent pots trobar altres maneres de guanyar-te la vida treballant per editorials, grups de música, fent encàrrecs... i les xarxes ajuden molt.

• Art de proximitat...

Exacte. També hi fa molt el fet de tenir un estil molt marcat, que la gent t’associï amb una manera de dibuixar. Hi ha il·lustradors que abracen molts estils i és més difícil identificar-los.

• Seguiràs amb les Wäwäs, doncs?

Crec que sí. Amb el temps, evidentment, han anat canviant. Si compares els primers dibuixos amb els últims no tenen res a veure, però sempre mantenen l’essència. Al llarg d’aquests anys he anat experimentant amb diferents tècniques, materials i suports, però sempre acabes allà mateix. L’estil va evolucionant però sempre dins la mateixa línia.

• Ara es diu molt allò de “la crisis és una oportunitat”. Tu què creus? És un impediment o un al·licient per als artistes?

És un al·licient a nivell personal perquè t’obliga a buscar-te la vida i et fa créixer. I també és un impediment per la por. La nostra generació està fotuda, perquè tenim moltes ganes de fer coses i ens tallen les ales en molts aspectes. Si no estiguéssim passant el moment que estem passant estaríem vivint molt millor. Hi ha gent molt bona que no es pot guanyar la vida. Però hi ha pocs diners, i al final és cert que l’art és prescindible per sobreviure.

• Tornem al mateix: toca tenir iniciativa...

Exacte. El projecte de El Laboratori és una manera de buscar una sortida a tot el que fem, de poder apropar la meva obra i a la d’altres artistes a la gent del carrer.

• Què et depara el 2014? Tens algun projecte entre mans?

El meu projecte principal ara per ara és El Laboratori. Després estic acabant d’il·lustrar una col·lecció de llibres de filosofia per a nens que publicarà l’editorial francesa Du Mercredi. Espero que vinguin molts projectes més i que sigui un 2014 molt canyero!

• Acabem: tens cap racó a l’Empordà on esvair-te?

L’Ermita de Sant Onofre i la mare de Déu del Món.

 

Les 5 cançons de la Wäwä!