Blogs

Relats

El meu mal vol soroll

Deambular entre sermons, diatribes i mèrits

Diuen que algunes de les coses que ens passen són íntimes i no haurien d'interessar a ningú. De penes cadascú té les seves i els mals de veritat no volen soroll. Per esbargir-nos-en, ens podem inventar històries. O anar al psicòleg. Jo, als vint-i-vuit anys, he començat a conduir i a perdre la vergonya.

Els xaves són sempre els altres
11/02/2019
Quan vaig acabar l’institut, vaig traslladar-me a Barcelona. D’això només en fa deu anys i la meitat de la meva vida hàbil.
Llegir més
Estira-i-arronsa
28/01/2019
Em desperto a mig matí i amb mal de cap. M’enfado per haver allargat innecessàriament el darrer vespre. Tot plegat em sona. Potser hi ha coses que l’edat no ensenya. Aquesta reflexió arriba a deshora, com sempre.
Llegir més
Un producte local
17/12/2018
Un cartell li anuncia que ja és a La Bisbal. L’entrada no és bonica. Una bugaderia blavosa, una gasolinera i un Mercadona.
Llegir més
Heimweh
05/12/2018
Llegir més
Melics
29/11/2018
Fa un temps la Sara va trobar una redacció seva de quan era petita. Gràcies, mare, per guardar-ho tot. Entre errades ortogràfiques i despropòsits sintàctics, hi vomitava la nostàlgia que li provocava la fi del nadal.
Llegir més