,
17/12/2023 - 00:00
Crítica cultural
Foto:
Jordi Blanco

Allà on volien

Assolint la majoria d’edat des d’aquella maqueta Catalonautes, un 75% d’Els Amics de les Arts arribaven dissabte amb totes les certeses al Teatre Jardí per presentar el sisè disc, Allà on volia. Figueres no va omplir el Jardí, tot i que poc li faltava. 

Si bé l’escenografia, amb una il·luminació i un so molt cuidats, la seguretat escènica i el continu trencament de la quarta paret feia feliços als fans d’Els Amics, un setlist irregular feia perdre l’interès per algunes de les peces. El darrer àlbum dels tres excompanys de pis barceloní convenç, especialment per aquell Citant Mercè Rodoreda, encara que hi manqui el glockenspiel i la veu d’Eduard Costa. I ho fa després d’algun àlbum que servidor havia oblidat ràpidament.

Una de freda i una de calenta. Farcir el llistat de peces amb un innecessari medley de nadales i les dues noves peces fora del nou disc, destacant-ne un estrany intent de bachata a Tothom es separa. Alhora, fent un bonic agraïment als seguidors amb l’insuperable Louisiana o els camps de cotó i peces del seu segon (i millor) disc L’home que dobla en Bruce Willis, Ciència-Ficció, van fer que el concert tingués un final agradable, al que no hi podia faltar Jean-Luc. 

18 anys són anys. Altres bandes contemporànies han tingut més dificultats en trobar un so amb el que sentir-se còmode. Altres bandes també han passat per etapes de paternitats (amb el celebrat Festivalot) i canvis en la seva formació. Altres bandes s’han separat abans. I és per això que un concert d’Els Amics rarament serà dolent. L’engranatge és, precisament, allà on volien. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

18/10/2020 - 00:00
“La sàtira de terror sobre la societat catalana” és com descrivia TV3 a Llibres a l’atac el 2013 arran de la publicació de T’estimo si he begut.
28/09/2020 - 00:00
Canta, canta no dejes de cantar. Si dejas de cantar, te mo-ri-rás!
01/03/2020 - 00:00
Aquesta última setmana hem tingut l’oportunitat de donar-li una crítica constructiva a la societat en el marc d’un tema molt present a Figueres: el turisme.
08/02/2020 - 00:00
A Figueres potser no hi teníem les floristes, de la Rambla barcelonina i els seus trets modernistes. Però també hi tenim Rambla, amb plataners i que de flors plena n’és cada diada de Sant Jordi.
03/11/2019 - 00:00
66 butaques que he comptat i hi són. Així és com Guillamino va estrenar aquest recull de concerts amb noms prou ben parits com Ernest Crusats, Joana Serrat o Ferran Palau. Però d’això ja en parlarem aviat.
09/08/2019 - 00:00
L’home i la natura: diàlegs cèltics. Irlanda, Escòcia, Bretanya, Galícia i el País Basc.
06/08/2019 - 00:00
Els barris afrourugaians de Montevideo van veure com l’elit blanca prohibia l’any 1808 uns ritmes atronadors produïts per uns grups compactes que desfilaven pels carrers de la ciutat.