,
25/05/2024
Crítica cultural
Marco Mezquida
Foto:
Jordi Blanco

El Trio de tifons que retorna el jazz a Figueres

Free-jazz: Jazz avantguardista originat als anys cinquanta i seixanta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza per una manca total o parcial de tonalitat, de seqüència harmònica, d'estructura estròfica i de continuïtat rítmica.

 

© Apolinar Gómez 

En un moment de convulsió estatunidenca, arrel dels moviments d'alliberament del «Power Black» sota la direcció de Martin Luther King primer, i de Malcon X después, va esquitxar el jazz quan músics com Ornette Coleman, Don Cherry o Archie Sheep van subvertir l'ordre estètic del gènere com a resposta. I ja és ben curiós, però avui el subgènere té més seguidors entre el públic blanc fora ii dins del seu país natal, que entre el propi poble negre. Amb aquesta motxilla, canviem de contintent...

Com el jazz que Marco Mezquida (piano), Massa Kamaguchi (contrabaix) i Ramon Prats (bateria) van portar La Cate de Figueres, amb aires japonesos degut als tifons que allarguen les tornades del Japó d’aquest músic menorquí, el públic altempordanès es va rendir des del primer minut a aquest arribat Tornado.

I és que aquest fill de professors d’escola, que ja estudiava piano amb set anys i ha tocat als principals festivals internacionals de jazz arreu del món, també exerceix la docència. Com la vida del músic, més voltes que un ventilador tifó.

© Apolinar Gómez 

Tanmateix, la nit a Figueres, es va basar en aquesta improvisació mig arranjada que deu resultar ser el free-jazz. Si bé el nom sota el qual va actuar no ho menciona, el format trio que va caracteritzar la vetllada no va ajudar-se de cap vent, però el contrabaix de Kamaguchi i la percussió de Prats van fer-nos viatjar discreta però també contundentment per sonoritats que bevien dels projectes predecessors en música clàssica, popular, el pop i el flamenc.

De Hokkaido a Maó, de Barcelona a Figueres, Mezquida demostra tenir uns dits que arriben a totes les tecles del seu instrument predilecte, amb un acompanyament que l’engrandeix i per servidor, que va venir a cegues sordes per deixar-se sorprendre, va complir absolutament el meu objectiu.

I amb això, donem per inaugurat el finalment retornat Festival de Jazz de Figueres, que continua del 2 al 8 de juny.

© Apolinar Gómez

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

01/03/2020
Aquesta última setmana hem tingut l’oportunitat de donar-li una crítica constructiva a la societat en el marc d’un tema molt present a Figueres: el turisme.
08/02/2020
A Figueres potser no hi teníem les floristes, de la Rambla barcelonina i els seus trets modernistes. Però també hi tenim Rambla, amb plataners i que de flors plena n’és cada diada de Sant Jordi.
03/11/2019
66 butaques que he comptat i hi són. Així és com Guillamino va estrenar aquest recull de concerts amb noms prou ben parits com Ernest Crusats, Joana Serrat o Ferran Palau. Però d’això ja en parlarem aviat.
09/08/2019
L’home i la natura: diàlegs cèltics. Irlanda, Escòcia, Bretanya, Galícia i el País Basc.
06/08/2019
Els barris afrourugaians de Montevideo van veure com l’elit blanca prohibia l’any 1808 uns ritmes atronadors produïts per uns grups compactes que desfilaven pels carrers de la ciutat.
08/07/2019
[...] com aquells músics que comencen amb l'Hallelujah i acaben amb La Bamba.
16/06/2019
Secretly hoping you catch me looking (“esperant dissimuladament que em pesquis mirant-me”) dóna nom al segon disc que Pavvla va presentar dissabte a la Sala Cotton de Peralada per cloure els Concerts