,
15/12/2025 - 00:00
Crítica cultural
Guillamino interpretant "T'estava esperant"
Foto:
Oriol Abulí

Errar Bé

Guillamino va tornar a ser primera vegada a Figueres. A la primera edició del 66 Butaques, on l’Obès Musical també va ser present, Pau Guillamet va presentar el seu meravellós Fra Júpiter (fet a Poblet) en aquest cicle on el passat dissabte 13 va tancar el cercle, amb el tret de sortida a l’edició d’enguany amb la pre-estrena d’Erra & Bé. I sí, com bé dius al single, Guillamino, t’estàvem esperant, amb la sala Toni Montal de la Cate ben plena.

7 anys han passat entre aquests dos àlbums, i aquest silenci es trencarà definitivament el proper febrer amb la sortida del disc. Però nosaltres ja vam poder presenciar peces com Nomenamoraré o Agents secrets (atenció a aquesta darrera, que vindrà acompanyada de videoclip a Portbou). La nova proposta de Guillamino s’allunya d’aquell intimisme made in Poblet, i el seu títol ho deixa ben clar: R&B dels 90 però creuat amb sons de Frank Ocean o Steve Lacy i el G-Funk i west coast californià.

Figueres va poder també retrobar celebrats èxits com Cel tan blau o la despullada versió a cappella i guitarra de Deusa do amor (Moreno Veloso), per acabar un concert (potser massa curt) que repetia el primer avançament d’aquest nou disc apunt de sortir del forn. Tot i que fa ben poc van sonar a Besalú (Fira LiberisLiber) la majoria de les cançons dels discos publicats i versions que van sonar a La Cate, aquest concert va ser un nou inici amb nova banda i ganes de seguir girant.

El títol, per bé que fa referència a aquest estil que no deixa de combinar amb més sons guitarrers, apel·la també a la capacitat d’equivocar-se per fer-ho millor, per mostrar-se tan humà i ben parit com és l’ambient dels seus concerts.

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

09/08/2019 - 00:00
L’home i la natura: diàlegs cèltics. Irlanda, Escòcia, Bretanya, Galícia i el País Basc.
06/08/2019 - 00:00
Els barris afrourugaians de Montevideo van veure com l’elit blanca prohibia l’any 1808 uns ritmes atronadors produïts per uns grups compactes que desfilaven pels carrers de la ciutat.
08/07/2019 - 00:00
[...] com aquells músics que comencen amb l'Hallelujah i acaben amb La Bamba.
16/06/2019 - 00:00
Secretly hoping you catch me looking (“esperant dissimuladament que em pesquis mirant-me”) dóna nom al segon disc que Pavvla va presentar dissabte a la Sala Cotton de Peralada per cloure els Concerts
27/05/2019 - 00:00
Foggy-Folk és com categoritzaven les cançons de Joana Serrat a la sala Dan’s Silverleaf de Denton, Texas.
20/05/2019 - 00:00
Imagina que tens dos germans i de cop mor un tiet avi que us fa caure del cel una herència de 35.000€. Que tot pinta molt bonic, tot i tenir una vida de merda i tot just tastes els compromisos gruixuts.
27/04/2019 - 00:00
El Preu d’Arthur Miller omplia el Teatre Jardí. Figueres a Escena no ha de patir quan Rosa Renom, Pere Arquillué, Ramon Madaula i Lluís Marco trepitgen un escenari i Sílvia Munt els dirigeix.