,
15/12/2025 - 00:00
Crítica cultural
Guillamino interpretant "T'estava esperant"
Foto:
Oriol Abulí

Errar Bé

Guillamino va tornar a ser primera vegada a Figueres. A la primera edició del 66 Butaques, on l’Obès Musical també va ser present, Pau Guillamet va presentar el seu meravellós Fra Júpiter (fet a Poblet) en aquest cicle on el passat dissabte 13 va tancar el cercle, amb el tret de sortida a l’edició d’enguany amb la pre-estrena d’Erra & Bé. I sí, com bé dius al single, Guillamino, t’estàvem esperant, amb la sala Toni Montal de la Cate ben plena.

7 anys han passat entre aquests dos àlbums, i aquest silenci es trencarà definitivament el proper febrer amb la sortida del disc. Però nosaltres ja vam poder presenciar peces com Nomenamoraré o Agents secrets (atenció a aquesta darrera, que vindrà acompanyada de videoclip a Portbou). La nova proposta de Guillamino s’allunya d’aquell intimisme made in Poblet, i el seu títol ho deixa ben clar: R&B dels 90 però creuat amb sons de Frank Ocean o Steve Lacy i el G-Funk i west coast californià.

Figueres va poder també retrobar celebrats èxits com Cel tan blau o la despullada versió a cappella i guitarra de Deusa do amor (Moreno Veloso), per acabar un concert (potser massa curt) que repetia el primer avançament d’aquest nou disc apunt de sortir del forn. Tot i que fa ben poc van sonar a Besalú (Fira LiberisLiber) la majoria de les cançons dels discos publicats i versions que van sonar a La Cate, aquest concert va ser un nou inici amb nova banda i ganes de seguir girant.

El títol, per bé que fa referència a aquest estil que no deixa de combinar amb més sons guitarrers, apel·la també a la capacitat d’equivocar-se per fer-ho millor, per mostrar-se tan humà i ben parit com és l’ambient dels seus concerts.

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

10/03/2019 - 00:00
“Crec que en realitat tots som la mateixa persona; si ho entenguéssim tots, tot seria més fàcil”
05/01/2019 - 00:00
Diguem-ho clar: mai fa basarda tenir un bon amic que en sap un colló de música. D’aquells que et diuen 300 noms dels quals en coneixes un 1% i te’n sona un 9%.
17/11/2018 - 00:00
No us enganyaré: sempre m’han costat els concerts massa despullats. Ha de ser un/a artista que capti suficientment l’atenció i/o el hype com perquè servidor es desplaci fins a una convocatòria d’aquest caire.
28/10/2018 - 00:00
Qui no coneix Moby Dick, avui en dia? Qui no ha sofert algun mal que li ha propiciat una certa dèria? Una espina clavada. Doncs precisament és aquest el propi leitmotiv de l’adaptació capitanejada per Josep Maria Pou.
20/10/2018 - 00:00
Quan ets fill dels 90, poca cosa pots haver viscut de la Movida. Tampoc d’una de les seves bandes insignes, dissolta quan qui us escriu aquestes línies encara no sabia ni què volia dir afaitar-se.
14/10/2018 - 00:00
Fa mesos que Daniel J. Meyer va escriure en una (!!) nit el text d’una obra que es capitanejaria amb la direcció de Montse Rodríguez i la interpretació d’Albert Salazar.
15/08/2018 - 00:00
Era ple. Noa no ho va aconseguir, en Pau sí. Perquè dimarts era més Pau que Jarabe, a Cadaqués. Tot i que també era molt Jarabe pel repàs de repertori d’aquells 50 Palos.