Jump to navigation
Secretly hoping you catch me looking (“esperant dissimuladament que em pesquis mirant-me”) dóna nom al segon disc que Pavvla va presentar dissabte a la Sala Cotton de Peralada per cloure els Concerts de Prop. Rere les “vv” que caracteritzen el seu nom artístic, Paula Jornet demostra tenir un estil propi amb un so que és quasibé tot electrònic en aquest segon àlbum conceptual. Precisament la cançó que dóna per nom al títol de l'àlbum ha assolit aquesta setmana el milió de reproduccions a Spotify.
No és cap secret que si tens dos discos, en els concerts els has de tocar pràcticament tots dos. Poc més d’una hora de concert va ser suficient per presentar un disc sense renunciar al que va sorprendre a molts seguidors del culebrot “La Riera” (TV3) on el seu personatge Ariadna, bastant secundari, era una peça més d’una interpretació més que acceptable.
Musicalment, a més de molts escenaris de Catalunya, públic de Londres, Brighton i Groningen o alguns dels guiris que van al Primavera Sound han pogut veure la seva millor faceta. Una interacció amb el públic de sincer agraïment rebla el clau i la clau de l’èxit d’aquesta noia que recordava a una geisha japonesa.
Des d’Unbreakable fins a la més consolidada Young amb alguna modificació electrònica de la veu quan la guitarra reposava, Pavvla -Paula Jornet, Pau Calero i Aleix Iglesias- també va triomfar a Peralada.
Es tanca aquest cicle d’artistes catalans al Casino Peralada i s’ha d’agrair l’aposta per la música del país. El Petit de Cal Eril, Joana Serrat i la protagonista d'aquesta crònica han estat les oportunitats de servidor en aquest cicle per on també ha passat Mazoni, Núria Graham i Pau Vallvé. Des de l’obesitat musical que caracteritza aquest bloc, espero que tingui continuitat. Encara ens en falten molts per (re)descobrir.
Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.
