,
23/05/2026 - 00:00
Crítica cultural
Albert Pla i Peyu, o els Josep Maria

Un duetto buffo que glorifica l’humor

Els que coneixem l’humor d’en Peyu, el mal anomenat “absurd”, ja tendim a imaginar el que ens trobarem sobre l’escenari o rere els altaveus de les nostres ràdios. En canvi, ja fa un temps que l’hem vist a televisió acompanyat d’en Quimi Portet i l’Albert Pla parlant de biologia a Natura Sàvia. A més de riure, servidor ha après coses com que les cigonyes són mudes.

L’aventura sembla que ha donat més fruits, i l’Albert Pla s’ha afegit al seu nou espectacle teatral, que porta per nom precisament Hamlet. Figueres ha estat part aquest divendres de la gira que va arrancar durant 4 mesos al Teatre Coliseum de Barcelona. Com ens vam trobar al Gallardo español, res és el que sembla. Ja ens avancen en aquest espectacle que els hospitals també són escenaris de vida. És on hem nascut bona part dels humans. A la 313 hi passen moltes coses, potser no tantes com a Hamlet, però segurament més preocupants perquè comparat amb la vida real Hamlet és una comèdia.

Aquest Hamlet és, com ja ens té acostumats en Peyu, un recull de crítiques passades pel seu sempre enginyós sedàs: hi reben les asseguradores i les mútues, els impostos, les esperes telefòniques, el món de la cultura, els “culebrons”, la música masclista, la sanitat, les relacions familiars, els diners i la diglòssia. I amb un altre 50 % d’Albert Pla, que si t’hi pares una estona a pensar, hi trobes molts punts en comú en el missatge de la seva obra. 

Pinzellades de musical, teatre Kamishibai (t’hi hem vist, Pilarín!), paròdia, humor absurd i, en definitiva, molta gràcia. Alguna cosa em diu, que l’Albert voldrà repetir després de ja haver-nos ofert grans produccions teatrals-musicals com Miedo.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

10/09/2023 - 00:00
Anar a un espectacle d’en Peyu és per anar a riure-se’n de tot. I això, amb tot el que implica. No queda cap sense tallar, per això hi ha la llibertat d’expressió.
15/08/2023 - 00:00
Ahir servidor va poder, finalment, descobrir una de les propostes de la Schubertíada.
07/08/2023 - 00:00
The Telephone, or L’amour à trois (1946) de l’italoamericà Gian Carlo Menotti, és la proposta operística que el Festival Castell de Peralada va triar per un públic més jove en l’edició d’enguany, essent-ne la única si e
01/08/2023 - 00:00
Vint-i-quatre “Violons du Roy”, entre ells Guillaume Dumanoir, formaven l’orquestra de corda que va crear Lluís XIII i el seu successor Lluís XIV la va consolidar.
04/06/2023 - 00:00
2023 serà, novament, un any que farà destacar l’Empordà musicalment per onzena vegada, especialment per Sant Joan.
14/05/2023 - 00:00
Llàtzer Garcia va estrenar divendres per primer cop fora de Barcelona Al final, les visions, producció de la Sala Beckett i el Festival Grec.
07/05/2023 - 00:00
El moviment és la clau. Jorge Drexler ho manifesta molt clarament a Movimiento: som una espècie viva, perquè ens movem i ens precedeixen generacions i generacions d’immigrants. Som “de todos lados un poco”.