,
23/05/2026 - 00:00
Crítica cultural
Albert Pla i Peyu, o els Josep Maria

Un duetto buffo que glorifica l’humor

Els que coneixem l’humor d’en Peyu, el mal anomenat “absurd”, ja tendim a imaginar el que ens trobarem sobre l’escenari o rere els altaveus de les nostres ràdios. En canvi, ja fa un temps que l’hem vist a televisió acompanyat d’en Quimi Portet i l’Albert Pla parlant de biologia a Natura Sàvia. A més de riure, servidor ha après coses com que les cigonyes són mudes.

L’aventura sembla que ha donat més fruits, i l’Albert Pla s’ha afegit al seu nou espectacle teatral, que porta per nom precisament Hamlet. Figueres ha estat part aquest divendres de la gira que va arrancar durant 4 mesos al Teatre Coliseum de Barcelona. Com ens vam trobar al Gallardo español, res és el que sembla. Ja ens avancen en aquest espectacle que els hospitals també són escenaris de vida. És on hem nascut bona part dels humans. A la 313 hi passen moltes coses, potser no tantes com a Hamlet, però segurament més preocupants perquè comparat amb la vida real Hamlet és una comèdia.

Aquest Hamlet és, com ja ens té acostumats en Peyu, un recull de crítiques passades pel seu sempre enginyós sedàs: hi reben les asseguradores i les mútues, els impostos, les esperes telefòniques, el món de la cultura, els “culebrons”, la música masclista, la sanitat, les relacions familiars, els diners i la diglòssia. I amb un altre 50 % d’Albert Pla, que si t’hi pares una estona a pensar, hi trobes molts punts en comú en el missatge de la seva obra. 

Pinzellades de musical, teatre Kamishibai (t’hi hem vist, Pilarín!), paròdia, humor absurd i, en definitiva, molta gràcia. Alguna cosa em diu, que l’Albert voldrà repetir després de ja haver-nos ofert grans produccions teatrals-musicals com Miedo.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

24/04/2023 - 00:00
Veient com darrerament alterna concerts entre Estats Units i Europa, Núria Graham ens va presentar gairebé per primer cop a Girona el seu nou disc Cyclamen, amb una aura de jazz i un protagonisme del piano, encerclat d’un
17/04/2023 - 00:00
El Ticket to ride: Bach, Beatles, Glass i Bowie de la GIO Symphonia es presenta com un viatge entre mons influents en la història de la música, amb l’acompanyament de la magnífica veu d’Elena Tarrats.
10/04/2023 - 00:00
Si creus en els límits de l’humor, més val que no vagis a cap proposta d’El Soterrani. Ni tampoc a la majoria de propostes humorístiques, ja que, mai millor dit, es perd la gràcia.
09/04/2023 - 00:00
Ha tornat l’època de processons, escapades setmanals, i a Figueres també significa temps del consolidadíssim Festival Còmic.
18/03/2023 - 00:00
La calidesa d’un espai com la Sala Toni Montal de la Cate es va fer encara més evident ahir, entre les peces despullades d’artificis, com ens té ben acostumats en els seus discos l’eivissenc Miquel Serra.
25/02/2023 - 00:00
Amb la determinació de crear una realitat diferent a la que els envaeix, Moriu-vos de Cultura i Conflicte fa una clara denúncia al tracte que donem a la vellesa.
31/07/2022 - 00:00
L’emperador Adrià i Antínoo. Antínoo i l’emperador Adrià. Robert Mapplethorpe i Jörn Weisbrodt. Jörn Weisbrodt i Robert Mapplethorpe. La mort de Sondheim i aquell buit. La música i Rufus Wainwright. Rufus Wainwright i Peralada.