Jump to navigation
Relatos de lo inesperadoés un llibre de contes de l’escriptor britànic Roald Dahl i una de les seves obres més conegudes. Hom considera que és, també, una de les més brillants (si no la millor). Publicada per Anagrama el 1993, Relatos de lo inesperado està integrada per setze històries perverses i macabres, que ofereixen girs completament inesperats (mai més ben dit) i finals d’allò més sorprenents.
Roald Dahl és conegut tant per les seves històries per a nens com per les seves obres ficció i les diverses antologies de contes que va escriure. Mi tío Oswald, Historias extraordinarias o El gran cambiazo són alguns dels llibres més representatius de la seva prosa particular i del seu imaginari recargolat, amanit amb dosis d’humor negre ferotges i grotesques.
El diari The Washington Post va dir de Dahl que la seva ment era “inequívocament malèvola i perversa”, en forma d’elogi. I no és per menys. Dahl és per damunt de tot un narrador ple d’enginy capaç de crear, a partir d’atmosferes quotidianes, ambients de gran tensió i conductes que sovint poden ser insospitades, conseqüències ridícules o sorprenents i frases lapidàries que traspuen un sarcasme brillant.
D’entre els setze contes del llibre (tots ells exquisits), n’hi ha un parell que m’agradaria destacar. D’una banda, el que duu per títol “Cordero asado”, i de l’altra, “Nunc dimittis”. El primer és una història que narra com una dona assassina el seu marit, que és policia, i com és interrogada pels agents a casa seva. El millor de la història és l’arma del crim i com la dona se les empesca per fer-la desaparèixer davant dels nassos del agents. “Nunc dimittis” retrata l’estat d’alienació a què pot arribar un individu per culpa d’una informació mal entesa, convertint-se en un tipus capaç d’idear un pla terriblement maquiavèl·lic, experimentant els nervis i el goig de concebre una idea diabòlica pel pur plaer de la venjança. Tant una història com l’altra estan narrades amb gran mestria: les trames són àgils i originals, els personatges estan caracteritzats amb perspicàcia i els diàlegs són absolutament magnífics.
Relatos de lo inesperadoés un compendi d’històries iròniques i a vegades cruels que fan arrencar somriures al lector i que el mantenen enganxat gràcies a un ritme narratiu que exprimeix la seva frisança per descobrir un final que mai deixa indiferent.
Francesc Ginabreda (La Vall d'en Bas,1989). Llicenciat en Periodisme per la UAB. Estudio per ser assessor i corrector lingüístic en llengua catalana, però el que més m'agrada és la literatura (en qualsevol llengua). Per això, en aquest blog parlaré de llibres i d'autors que, d'una manera o altra, m'han marcat (i segueixen i seguiran fent-ho) en la meva trajectòria com a lector i escriptor.
