Jump to navigation
Em dic Mireia i des dels tres anys ballo, m'expresso i valoro la llibertat. Si jo amb 38 anys necessito experimentar, ser conscient del meu cos, sentir-me àgil i amb vitalitat... Per què que creiem que un nadó o un nen no volen el mateix? Es parla molt del moviment lliure en un món a on la llibertat s'escola entre els dits, i a on estem acostumats a conviure en espais petits, encongits i fent el que se suposa que és correcte fer. Moure's en llibertat no és que sigui una disciplina corporal, ni una moda. Moure's en llibertat és senzillament respecte per un mateix. Respecte pel procés d'aprenentatge que el nen necessita pel seu creixement cognitiu i corporal. La natura del cos és molt sabia. Un nen no comença a desplaçar-se fins que sent que el seu cos té la confiança absoluta per reptar, gatejar o donar les primeres passes. L'adult també té un paper important. El paper de crear un entorn segur en l'espai. De respirar amb confiança, observant des de la distància i ajudant exclusivament en el moment adequat. És a dir, “estar sense estar-hi”. Els nens necessiten arriscar, provar, aixecar-se, caure, sentir com rodolen per terra, com gira el seu maluc, com canvia el pes d'un peu a l'altre. Necessiten sentir la força de les cames, l'energia de córrer, sentir l'acceleració de la seva respiració, el moviment i el silenci. Necessiten equivocar-se, enfadar-se, frustrar-se. Volen emocionar-se, veure que poden pujar els esglaons sols o que poden demanar ajuda. Que no estan sols però que el seu cos és seu, i que el seu moviment els hi pertany. Amb tots els meus anys d'experiència amb el moviment i amb els nens, entenc que per un educador o mare/pare sigui fàcil caure en moments de por i pànic en segons quines situacions. Sempre he cregut que per ensenyar quelcom a un nen, primer l'adult ha hagut de viure l'experiència i hagut de processar-la. Moltes vegades volem que els nens gestionin les seves emocions i ni tan sols nosaltres hem après a gestionar-les. Als nens no se'ls ha d'ensenyar a moure's perquè en ells tot això ja ve de sèrie. En tot cas, com adults tenim l'oportunitat d'aprendre d'ells. Els adults estem acostumats a viure en el món de l'inrevés i sense adonarnos volem que els nens facin com nosaltres. Quan els nens volen braços nosaltres volem que siguin ja independents. I quan són independents volem que estiguin més tranquils als nostres braços. Siguem honestos. Aturem-nos un moment. Observem als nostres fills.
Gaudim del moment, del seu aprenentatge, de les seves mirades, dels seus reptes, de les seves caigudes i nous començaments. Un nen que ha explorat el seu cos i el seu moviment en llibertat serà un adult segur de si mateix. Que tindrà recursos per gestionar situacions. Que estimarà al seu cos perquè des de petit l'ha escoltat i l'ha respectat. Serà un adult autosuficient i alhora conscient que a vegades pot necessitar ajuda.
La millor recepta? Convidar-te com a mare/pare o educador/a a que et moguis sense prejudicis, a què exploris, experimentis, provis, dubtis...I si ho pots fer amb el teu fill, millor encara. Perquè tindràs als braços al millor mestre. Tothom vol ser lliure.
Mireia Monterde Professora de Relaxació i Consciència Corporal a Centre Geo. Educadora artística i terapeuta corporal Creadora del projecte Mamacrea, família creativa a on es fan sessions de Música i Moviment en família. Especialitzada en moviment per infants de 0 a 3 anys
www.mamacrea.blogspot.com
Sóc l'Anna Parellada, Tècnica Superior en Medicina Tradicional Xinesa i Llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses. Empordanesa d'adopció des de fa 10 anys, practico l'Acupuntura en persones i gossos, a través de Centre Geo i Acupcan, des d'on intentem posar a l'abast de tothom mètodes no invasius, on menys és més, acompanyant els processos naturals de defensa del propi cos, millorant la capacitat d'autocuració que tots tenim de manera innata.
