Endintsant-nos en l'Homeopatia

Amb aquest article comencem també un cicle introductori a l'Homeopatia, que anirem alternant amb els escrits dels diferents Elements de la Medicina Tradicional Xinesa.

Què és?

L'Homeopatia és un sistema de medicina basat en reconèixer la capacitat innata de l'organisme per a mantenir-se sa, gràcies a la seva força vital ( anomenada “chi” pels xinesos i “prana” pels hindús ), que regula les seves funcions i reacciona de manera automàtica davant les agressions amb l'objectiu de restituïr la salut.  Aquesta capacitat de la força vital anomenada vis natura medicatrix, la posseeixen tots els organismes vius i representa la capacitat curativa de la pròpia naturalesa. Però aquesta qualitat és limitada. La medicina homeopàtica participa en aquest procés ajudant a la curació, estimulant les reaccions defensives del sistema immunitari i de tots els sistemes de regulació nerviosa, i actuant a favor del cos i mai en contra dels símptomes. D'aquesta manera el remei homeopàtic accelera, estimula i ordena  el procés de curació del propi ésser viu.

La paraula homeopatia ve del grec i significa “sofriment similar”, el que reflexa el principi filosòfic clau que es troba darrera el mètode homeopàtic: una substància pot guarir el mateix patiment que és capaç de causar.

L' homeopatia va ser formulada com una filosofia coherent pel metge alemany Samuel Hahnemann ( 1755-1843 ) a finals del segle XVIII.

La medicina homeopàtica considera les persones com una unitat funcional en equilibri inestable amb l'entorn. La malaltia no es contempla com un accident fortuït, com una cosa aliena, com una desgràcia, com mala sort. La malaltia és desequilibri i els símptomes són la seva expressió. Per aquest motiu no s'interessa només per la lesió anatòmica; s'interessa per l'individu: com viu, com dorm, com es nodreix, com es relaciona. És una medicina de la persona, és una medicina hol·lística.

La causa de la malaltia, doncs, s'ha de buscar en el pla dinàmic, no en el pla físico-químic. No existeix la “malaltia local”; es pot utilitzar aquesta expressió per a dir que una determinada part del cos està més afectada que la resta, però no que un òrgan pateix independentment dels demés. La medicina convencional actual recolza cada vegada més el punt de vista de què no hi ha malalties sinó individus malalts, però només teòricament. Per exemple, en el cas d'un pacient amb asma, estrenyiment i dolors reumàtics, un metge al·lopàtic actual receptarà tres medicaments diferents, un per a cada trastorn, mentre que l'homeòpata receptarà un sol medicament per a guarir una sola malaltia que es mostra sota tres aspectes diferents.

Homeopatia és autocuració. Quan una persona pren un remei homeopàtic, és l'energia del propi cos la que fa la feina, no un fàrmac que imposa certs canvis químics a la bioquímica del cos. Un remei homeopàtic funciona proporcionant al cos energia i una oportunitat per a tornar a tenir un estat d'armonia i guarir-se a sí mateix. Això significa que el progrés cap a l'autocuració té un ritme propi i es desenvolupa segons la situació i trajectòria úniques de cada individu.

Com funciona?

El descobriment dels camps bio-electromagnètics ha revolucionat la biologia de la mateixa manera en què Einstein va revolucionar els conceptes de la física newtoniana. Newton va enunciar les lleis que governen l'univers físic visible, i aquestes lleis segueixen essent tant vàlides avui com ho van ser en temps de Newton. Però les observacions de la naturalesa en els nivells atòmic i subatòmic requerien nous conceptes, que han estat proporcionats per la física moderna. Fonamentalment, aquests conceptes reconeixen que la matèria i l'energia no poden ser considerades com categories separades. Són intercanviables i interactuen constantment en el context del que s'anomena “camp”.

Els camps electromagnètics es caracteritzen per índex de vibració (o freqüències) que poden ser mesurats. L'organisme humà no és una excepció i posseeix una determinada freqüència vibracional, que pot canviar dinàmicament cada segon segons el seu estat mental, estrés intern o extern, malalties, etc. El camp electromagnètic és molt semblant a la “força vital” a la que Hahnemann es referia.

Quan un estímul perjudicial afecta al camp electromagnètic d'una persona, poden sorgir dues coses. Si és una persona de constitució bastant forta i l'estímul és dèbil, el camp electromagnètic canvia l'índex de vibració només lleugerament i per poc temps. L'individu no s'ha adonat de res.

Si l'estímul és bastant potent com per a vèncer a la força vital, el camp electromagnètic pateix un canvi molt major en l'índex de vibració, i els efectes són sentits per l'individu. El mecanisme de defensa entra en acció, el que pot significar alteracions mentals, emocionals o físiques. L'organisme posa en moviment processos que són sentits pel pacient com a símptomes, són manifestacions materials de trastorns en el dinàmic camp electromagnètic.

Com que totes les substàncies posseeixen els seus corresponents camps electromagnètics, la feina de l'homeòpata és trobar aquella substància amb l'índex vibracional que més armonitzi amb el del pacient durant la malaltia. Quan els índex de vibració del pacient i del medicament harmonitzen, té lloc un fenomen conegut per físics i enginyers com “ressonància”. El medicament, com un diapasó que produeix vibració en una altra d'idèntica freqüència, accentua l'índex de vibració del camp electromagnètic del pacient. Això provoca un augment del camp electromagnètic del pacient fins la freqüència necessària per a què es produeixi la curació. Naturalment, per a obtenir la curació, el medicament triat ha d'estar molt pròxim a l'índex de vibració del pacient.

Tot i que una homeopatia equivocada no pot fer mal de forma directa, tal com sí ho fan els medicaments al·lopàtics, pot crear un trastorn en la força vital del pacient si es recepta de forma errònia durant bastant temps i la malaltia pot empitjorar.

Leire Vallmajó, Metgessa i Homeòpata de Centre Geo

www.centregeo.com