,
06/04/2017
Teràpies
http://michellefreemanyoga.com

Tornar al centre... cervell o melic?

Som persones modernes, que naixem i vivim en societats modernes, fent coses modernes a un ritme molt modern... De fet, som tan modernament artificials i estem tan contaminats (ambientalment, mentalment  i sociològicament) que molts de nosaltres ens costa reconèixer la nostra naturalesa i hem perdut pel camí el nostre “centre” (entès com aquell lloc que ens fa moure i ens dóna llum a l'hora de saber des d’on fem les coses i perquè les fem).  Podríem  posar-li el nom de “consciència”.

En temps de Patanjali (segle II a.C), qui és considerat com un dels fundadors  del Ioga, el Centre de la personalitat no era el cervell (tal com ara l’entenem), sinó el cor. I abans d’aquest, no era el cor, sinó el melic (l’arrel des d’on tots hem vingut). Amb això vull dir que, cada cop més, molts estem més lluny del que podríem considerar la nostra font original o saviesa interna. Ens dediquem a enfocar els nostres dies sistematitzant situacions i valorant-les en termes quasi matemàtics, la qual cosa malauradament contribueix, sota el meu punt de vista, a reprimir sentiments molt primaris i necessaris de ser expressats.

Però per tenir clar “on sentim tenir el Centre en el nostre cos”, en aquest moment de la nostra vida, l’experiència em diu que no és suficient fer un treball intel·lectual i seguir acumulant coneixement. No crec que això canviï res realment. Al final, si les coses no se senten, no deixen de ser paraules buides. Perquè hi hagi transformació real, les coses s’han de viure. I si em pregunteu...  s’han de sentir des del melic, les entranyes, el hara, l'abdomen, el ventre... (tornar a l’arrel).

Feta aquesta reflexió, i tenint en compte que som societats modernes que hem elaborat un sistema de vida altament complex en molts aspectes, penso que val la pensa aturar-se un moment en el camí i observar on tenim “en aquest precís moment”  el nostre “centre”.  

Si llegir això et desperta algun tipus d’inquietud o et retorna a sensacions internes que ja has tingut anteriorment però que has deixat passar de llarg per algun motiu, només comentar-te que mai és tard i que tenim a l’abast moltes eines útils. No és un espai reservat a místics (de fet el que subscriuen aquestes línies no ho és gaire), ni a ioguis, ni a persones superdotades, ni a religiosos... Qualsevol persona pot trobar el seu mètode mitjançant l’eina que més es modeli i s'adapti a la seva naturalesa. Al final estem parlant de trobar “aquell lloc” on ens sentim plens, on no hi ha soroll, i on podem trobar pau i benestar.

Dit això, no cal que busquem els mateixos mètodes que utilitzaven fa 2.000 anys enrere i els intentem emular, doncs crec que no té gaire sentit, ja que el nostre món i els que l’habitem som molt diferents.

Dins d’aquestes eines, per donar algun exemple, podríem trobar mètodes més o menys actius que ajuden a trobar aquest equilibri entre “cos/consciència/ment”, com per exemple: Ioga, treball corporal, shiatsu, Tai-chi, Qi Gong, acupuntura, meditació activa o passiva, natació, escalada, arts marcials, ball, passejar per la muntanya, cridar, expressar  sentiments... o qualsevol altre que et pugui venir al cap.

Per a totes aquelles persones que pateixen insomni, estrés, ansietat, fòbies, vicis, obsessions, malalties coronàries... s’ha demostrat que treballar aquest aspecte és altament beneficiós pel seu benestar.

D’altra banda, que un nen o un adolescent es mogui des d’un “centre” adequat és sinònim de felicitat. Sense cap dubte, el rendiment i la seguretat que podrà oferir en tots els àmbits de la seva vida (estudis, vida personal, relacions...) seran altament reconfortants.

I pels més Seniors és com prendre la pastilla de l’eterna joventut... la sensació de rejoveniment està garantida.

Des de Centre Geo us animem a endinsar-vos i a explorar aquests camins!  Tenim contrastat que, quan trobem el nostre “centre”, vivim amb major energia i consciència, desapareixen moltes tensions, millora el nostre sistema immunològic, les relacions que establim són més sanes, hi ha una evidència  en la salut de la nostra posició corporal i flexibilitat física i emocional, millora la intuïció... i el què és més important, vivim amb més pau i qualitat.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Sóc l'Anna Parellada, Tècnica Superior en Medicina Tradicional Xinesa i Llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses. Empordanesa d'adopció des de fa 10 anys, practico l'Acupuntura en persones i gossos, a través de Centre Geo i Acupcan, des d'on intentem posar a l'abast de tothom mètodes no invasius, on menys és més, acompanyant els processos naturals de defensa del propi cos, millorant la capacitat d'autocuració que tots tenim de manera innata.

28/12/2015
Hi ha qui diu que el què et poses a la pell triga 26 segons en arribar al torrent sanguini. Hi ha qui diu que són 14 segons i fins i tot menys temps. En qualsevol cas, ningú nega que el què et poses a la pell formarà part de la sang ben aviat.
01/12/2015
Aquest cop, us fem arribar un article totalment pràctic, per a la prevenció i enfortiment de la salut dels nostres fills, fent-vos una petita introducció a una teràpia molt interessant com és el Shonishin, la qual podreu aplicar vosaltres mateixos
28/09/2015
Tots nosaltres posseïm un camí espiritual únic per a cada individu, que és la manera en què ens comprometem amb la vida i allò que otorga significat a la nostra existència.
17/06/2015
Aquest mes us oferim la quarta entrega d’una sèrie d’articles dedicats a conèixer i a acostar-nos al món de l’homeopatia.
05/05/2015
Amb aquesta tercera entrega continuem desembolcallant aquesta medicina alternativa cada cop més demandada per molts i més integrada en el nostre dia a dia. L’homeopatia té efectes secundaris?
19/03/2015
Continuem amb el cicle dedicat a l´Homeopatia. En aquesta segona entrega us acostem als seus orígens i al seu creador.  
11/02/2015
Amb aquest article comencem també un cicle introductori a l'Homeopatia, que anirem alternant amb els escrits dels diferents Elements de la Medicina Tradicional Xinesa. Què és?