5 rutes empordaneses per estrenar la primavera

Comencem amb una de les rutes més recomanables que es poden fer al Massís del Montgrí, arribant des de l'Estartit. Deixem el cotxe just davant de la barrera que dóna accés al Parc Natural del Montgrí i enfilem el camí seguint les marques verdes i blanques. Caminem bosc a través, flanquejats per pins, fins arribar a la primera parada: Cala Pedrosa. Una cala petita, enclotada al Massís i d'aigües turqueses, que és essència empordanesa. Seguim fent via sense perdre la referència de les fites verd-i-blanques i aviat repunta una de les vistes més espectaculars de l'Empordà, el del Golf de la Morisca on hi trobem la Foradada, un esvoranc enmig de la roca que corprèn. A mitja hora de camí arriben al nostre destí: Cala Ferriol. Una cala remota al més pur estil Costa Brava, que destaca pel conjunt d'illots situats a un centenar de metres, ideal per explorar el fons marí. El paradís terrenal a poc més d'hora i mitja de l'Estartit!

Si mai heu passejat per aquest tram del Camí de Ronda ara és el moment. La seva gran bellesa és un atractiu pels amants de la platja i el senderisme, fet que fa que amb l'arribada del bon temps es produeixi certa massificació, sobretot els cap de setmana. Iniciem el camí a la platja Castell, enfilant el GR-92, que en el seu accés ja compta amb un poblat iber interessant de visitar. El camí transcorre entre pins i vegetació, amb pujades i baixades i trams més arran de mar. Durant el trajecte passarem vora de diverses cales, una més espectacular que l'altra, que conformen el paisatge estereotípic de la Costa Brava més icònica, sobretot Cala Canyers, Cala Corbs i Cala Estreta. Tres racons d'una bellesa única, d'aquells llocs dels que és fàcil enamorar-se i on sempre s'hi respira un atmosfera especial. A Cala Estreta hi trobareu una de les barraques de pescadors més antigues de les se'n té constància (de l'any 1531), i un reguitzell de petites platges en forma de mitja lluna que ofereix múltiples racons on reposar i gaudir del mar.

L'Albera és potser un dels Parcs Naturals amb més contrastos de Catalunya. De la part oriental amb influència mediterrània i predomini de la vegetació de matolls, brolles i suredes aïllades, a la part occidental amb una influència més centre-europea on podem trobar unes fagedes majestuoses. La part mediterrània té un paisatge molt condicionat pels incendis on hi viu la tortuga mediterrània. Sortint de Vilamaniscle ens enfilem cap a la Serra de la Baga d'en Ferran, seguirem el sender de la carena fins a Sant Quirze de Colera. Allà ens espera un bon tiberi al restaurant el Corral de Sant Quirze, obert cada dia excepte els dimecres. Sant Quirze és un monestir benedictí documentat del segle X que conserva l'església basilical, part del claustre, una torre de defensa i restes de la muralla.

Aquesta ruta pel Cap de Creus és molt completa però una mica llarga, perfecte per senderistes exigents. Sortint des de Cala Tamariua, a Port de la Selva, fem via a través del GR11 fins al bell mig del Cap de Creus. Topem amb una de les cales més mítiques del litoral alt-empordanès. Degut a que el seu accés resulta prou difícil (des de Port de la Selva són més de 2h de camí pedregós), és una cala poc freqüentada envoltada per una pineda i el típic paisatge agresta de la zona. Malgrat tot, és una de les cales més grans del Cap de Creus amb 135m de longitud i 15m d'amplada, i compta amb un refugi. Un indret únic només apte pels exploradors.