L'Estartit

Foto: 

Cedida

Un recorregut pels punts més inspiradors de l'Estartit

L’Àrea de Turisme de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha creat dos personatges per ajudar a les famílies a descobrir l’Estartit
Surtdecasa
,
15/03/2023
Entorn
Vols descobrir l’Estartit de forma entretinguda i divertida? A través d’una estrella de mar i una gavina de nom Estar i Tit s’han desenvolupat un seguit de recursos gamificats per acompanyar la visita als atractius turístics del poble. Aquest nou recurs suggereix una ruta amb panells informatius i un dossier on els dos personatges proposen jocs i activitats a cada un dels punts d’interès. D’aquesta manera es pot descobrir l’Estartit tot passejant pel passeig del Molinet, el passeig Marítim i els aiguamolls del Ter Vell per descobrir la gran diversitat de paisatges marins de l’Estartit: Els penya-segats del Montgrí, les illes Medes i els seus fons marins. Les platges naturals i la funció de les dunes litorals. Els aiguamolls i les llacunes del Ter Vell i la Pletera. Us destaquem només alguns dels indrets on podreu aturar-vos per fer diferents activitats!

1. El Passeig Marítim
El desenvolupament del poble de l’Estartit es deu en part a l’existència de bons caladors, alhora que al descens de la pirateria, així ja des de principi del s. XVIII, els pescadors es van instal·lar en aquestes contrades i deixaven les seves barques sobre la sorra de la platja. A mitjans del s. XX es va construir el primer espigó per protegir l’Estartit més eficaçment dels cops de mar. Va ser l’inici del port actual. Es trobava situat a prop de les restes de la torre de defensa de planta circular, bastida en els temps en que encara era vigent, l’amenaça de la pirateria. A continuació d’aquesta torre es troba el darrer espigó del port actual.

2. Les platges naturals
A l’Estartit encara s’hi conserven algunes platges naturals, que són molt escasses i formen un paisatge meravellós on viu una fauna i flora molt especial. S’hi fan accions per conservar les dunes de sorra, que protegeixen de manera eficaç la platja contra els efectes del canvi climàtic i els temporals d’hivern. A l’hivern es posen barreres de canyes per retenir la sorra i fer que les dunes vagin creixent. A l’estiu es col·loquen cordes i estaques per protegir les dunes naturals, on trobem plantes i animals que no viuen enlloc més com el corriol camanegre, un ocell que fa nius a la sorra i que es troba en perill d’extinció. És important que no caminem per la zona restringida i no trepitgem les dunes. A les platges naturals hi viuen animals molt especials com el corriol camanegra, que fa el niu entre els mesos d’abril i juny. Hi ha algunes plantes molt específiques com el lliri de mar, que tolera bé el sol i la sequera de la platja a l’estiu. També hi trobem gavians argentats i cogullades.

  • imatge de control 1per1

 


3. Els aiguamolls del Ter Vell
Abans de que el riu Ter fos canalitzat cap a l’actual Gola, aquesta era l’antiga desembocadura del riu Ter. Actualment conforma un sistema singular i ple de vida, un espai humit, que s’alimenta de l’aigua de la pluja i del regadiu de la plana agrícola. És un ecosistema escàs, que es troba en fràgil equilibri amb els terrenys urbanitzats que l’envolten. Però gran part del seu interès rau en la vegetació dels aiguamolls i les llacunes d’aigua dolça on hi podem trobar gran quantitat d’animals aquàtics. Des de l’observatori del Ter vell i amb uns prismàtics podem observar ocells com ànecs diferents tipus, fotges, tristos, orenetes i fins i tot el bitons. També hi podem observar altres animals aquàtics com la llúdriga o la tortuga de rierol.

4. Els penya-segats del Montgrí
La costa del Montgrí neix al Molinet i des d’aquí s’estén fins a cala Montgó. Un conjunt de Penya-segats, coves, illots i cales configuren el perfil de la costa. I aquest territori està protegit dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Des del mirador del cap de la Barra, ubicat a 100 metres sobre el nivell del mar, hi ha unes magnífiques vistes de les illes Medes. Les cales que podem trobar a prop són la cala Ferriola, la cala Calella i la Cala Pedrosa. Els penya-segats del Montgrí són de roca calcària que es va formar lentament a partir de sediments de sorra i restes del fons marí, com ara closques i esquelets d’animals marins. A les seves parets, l’aigua de pluja, ha anat dissolent poc a poc la roca i creant molts forats i esquerdes. Alguns ocells aprofiten per fer-hi el niu i també hi arrelen algunes plantes com ara el fonoll marí o l’ensopeguera. Una de les espècies d’ocells més abundant és el Gavià argentat. Aquí en tenim una de les poblacions més grans de Catalunya. El corb marí és una au protegida de color negre que podem reconèixer pel plomall del seu cap. A l’estiu nombrosos falciots negres nidifiquen a les parets dels peñasegats. I si observem la flora, el Fonoll marí és una planta aromàtica adaptada a viure molt a prop del mar. Tradicionalment s’utilitza en la cuina marinera. El Limonium revolutum és una planta única que només creix al litoral del Montgrí.

 


5. Les Illes Medes
Les illes Medes és un arxipèlag format per set illots: el Medallot, la Meda Gran, la Meda Xica, Ferranelles, el Tascó Gros, el Tascó Petit i Carall Bernat. Es troben a menys d’un quilòmetre de la platja i en ell s’hi amaga un preciós paradís submergit d’un valor ecològic extraordinari. Tot el conjunt està protegit com a Reserva Integral del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i són un important refugi per a les aus i per això no s’hi pot desembarcar ni pujar sense permís. La part submergida també està protegida com a reserva parcial marina i és un dels llocs més apreciats del Mediterrani per submarinistes de tot el món. Dalt de la Meda Gran hi ha un far que s’il·lumina per evitar el xoc dels vaixells que naveguen de nit. És l’únic far català ubicat en una illa, i va ser habitat per diferents farers i les seves famílies des de la seva innaguració l’any 1868 fins l’any 1982. Als illots hi crien molts ocells com els gavians argentats, els corb marins, els martinets blancs, martinets de nit, els esplugabous i fins i tot el raríssim ocell de tempesta.

Més informació: 

A

També et pot interessar