Airejant pensaments i secrets a La Cate

L'adaptació dirigida per Lluís Soler arriba el proper 7 de febrer a La Cate

Mariona Sanfeliu

29/01/2015

Espectacles

Arriba a La Cate l’obra ‘Pensaments secrets’. Lluís Soler s’estrena en la direcció amb els actors Mercè Pons i Àlex Casanovas, a partir de l’adaptació teatral de la novel·la ‘Thinks…’ de David Lodge, feta pel mateix escriptor, que a banda de teatre ha escrit obres de crítica literària i guions de televisió. La traducció que ha fet servir Soler és la de Llorenç Rafecas de l’obra ‘Secret Thoughts’ estrenada a Londres l’any 2011

L’argument és senzill: una escriptora d’èxit s’allotja al campus universitari d’una universitat anglesa per impartir durant un semestre un curs d’escriptura creativa. Coincidirà al campus amb un científic, que dirigeix l’Institut de Ciència Cognitiva. El mateix dia tots dos començaran un diari per motius diferents: ella per capturar les sensacions i vivències d’aquesta nova experiència des de la soledat de la seva recent viudetat, lluny de casa; ell, per a un experiment científic: grava la transcripció en veu alta dels seus pensaments, aleatoris, al mateix moment en què li venen a la ment, per a un estudi científic de la consciència, per tal d’extreure’n claus explicatives. El públic serà doncs testimoni tant dels pensaments d’ella, en veu en off, com dels d’ell, recitats en veu alta a les escenes en què els grava a la cinta de casset.

És un argument poc habitual, pel rerefons científic, però té en comú amb moltes obres clàssiques el fet que tracta les relacions humanes, subratllades pel tàndem home-dona, la polaritat femenina i la polaritat masculina. Ell, un home casat i faldiller, ella una vídua recent i d’arrels catòliques, on la tensió dramàtica passa pel llit. Malgrat les reticències inicials de la Helen a mantenir una relació que la seva moral catòlica rebutja, la relació es precipita, però tan ràpidament com ha començat s’acabarà, per un gir del destí. Tanmateix, allò que els allunya més com a persones no és tant la seva concepció de les relacions i l’adulteri, com la seva concepció de l’ésser humà: la visió de la transcendència de l’ànima d’ella en contraposició a la que veu la consciència com un simple fenomen col·lateral de l’activitat cerebral.

Els diàlegs tenen volada, consistència, contingut. Cada frase té material per a pensar, opinar, assentir o dissentir, per a generar debat. A banda de les relacions humanes i la gestió d’un adulteri, hi surten el dol, la por a la malaltia, la por a la mort, i també l’etern debat entre la cosmovisió de la ciència i la de les humanitats i l’art, en aquest cas concret la literatura. Les discussions giren a l’entorn dels intents del científic per objectivar el fenomen del pensament, mentre que ella defensarà que això fa anys que la literatura ho aconsegueix amb les novel·les. Les converses estètico-filosòfiques sobre els “qualia”, la naturalesa específica de la nostra experiència subjectiva del món, com poden ser l’olor del cafè acabat de moldre o el gust de la pinya són també molt i molt interessants. I el debat ciència-literatura és ric, dens, i ben salpebrat de cites literàries.

El muntatge és la primera producció teatral de la productora de cinema i audiovisuals Utopia Global. Una bona combinació d’actors amb dilatada experiència que es fa palesa damunt de l’escenari, una escenografia senzilla però molt versàtil i evocadora.