Mar Molero Dolz
,
06/06/2019
Fires i festes

Marc Casanovas: «Volem que quan vegin #NoCallarem pensin en els Trompats i el MANIfest de la igualtat i la convivència»

Entrevistem a en Marc Casanovas de Els Trompats de Palafrugell: han creat un 'MANIfest' que va més enllà del dia del Carroussel

Foto: 

Cedida
El palafrugellenc Marc Casanovas
Marc Casanovas (Palafrugell, 1991) és membre de l’Associació i colla carrossaire Els Trompats de Palafrugell. També és el president de la Associació de Carrossaires de Palafrugell i, a més de treballar activament perquè les Festes de Primavera tinguin una continuïtat, juntament amb Els Trompats organitzen activitats pel poble perquè el jovent se’n senti part. Per l’edició d’enguany, Els Trompats han creat un MANIfest amb el lema #NoCallarem, que va més enllà del dia del Carroussel.
«No volem callar davant d’aquestes situacions d’odi contra les persones»

- Com neix Els Trompats?
Els Trompats com a colla carrossaire fa 9 anys que existeix. Era un grup de gent jove que formava part de la colla Garnatxa, i arrel d’una iniciativa dels grans d’aquesta colla, es va decidir formar una colla jove, Els Trompats. Els dos primers anys La Garnatxa ens va ajudar molt i a partir del tercer any, ja vam començar a funcionar com a colla independent. Nosaltres érem carrossaires i prou, és a dir, un grup de persones que ens ajuntàvem tres o quatre mesos molt intensos per fer carrossa. Però d’aquí en va sortir una amistat molt gran i teníem ganes de fer coses pel poble, ens quedava petit fer carrossa i prou. Així que el 2017 vam decidir fer un pas endavant i formar una associació de gent jove amb inquietuds per l’oci i la cultura a nivell de Palafrugell.

- L’any passat ja vau trencar una mica amb el format convencional de carrossa fent que la vostra desfilada simulés un festival. Quines van ser les reaccions?
Estàvem una mica cansats de fer carrossa, vèiem que potser seria l’últim any i el veredicte del jurat ens va donar molta energia, perquè vam guanyar bastants accèssits i vam quedar quarts, cosa que no ens esperàvem. El carroussel és una cosa típica, de tradició molt familiar encarada sobretot a nens i gent més gran, i crec que feia molt de temps que els joves del poble no se sentien identificats amb una colla del carroussel. La resposta va ser brutal. Veure Kharloss Selektah donant-ho tot dalt de la carrossa i veure ple de gent passant-s’ho bé, realment com si es tractés d’un festival, va ser brutal. Va ser un revulsiu més enllà del dia del carroussel: vam fer veure que repartíem entrades pel festival durant la rua i vam penjar cartells per tot el poble anunciant el festival, fins i tot hi va haver qui es va pensar que dins del programa de les festes de primavera se celebrava un festival tropical. Va ser un èxit i quasi quasi ens vam veure obligats a seguir aquest any. A més, portar-ho més enllà també ens ha permès fer coses nosaltres, que no som ni pintors, ni fusters ni lampistes i tècnicament no som uns experts a l’hora de fer carrossa, i hem pogut arribar al públic d’una manera diferent.

- Heu escollit un tema reivindicatiu per aquesta edició amb el lema #NoCallarem. Com va sorgir la idea del MANIfest?
De fet, el tema no el vam triar, ens el vam trobar. En una de les festes que organitzem vam presenciar uns insults masclistes a una noia i quan vam fer la valoració de com havia anat l’activitat, vam decidir que hi havíem de fer alguna cosa. Vam fer un MANIfest amb el lema #NoCallarem per dir que no volem callar davant d’aquestes situacions d’odi contra les persones, com ara la violència de gènere, la LGTBIfòbia i el racisme. De fet, la idea per la carrossa d’aquest any és fer una manifestació. Així que no farem un carroussel normal, sinó que sortim a manifestar-nos. Repartirem el MANIfest que hem escrit i uns cartells perquè la gent els pugui aixecar i que es vegi que #NoCallarem. Aquest projecte, però, no s’acaba aquí, sinó que dura tot l’any. Vam organitzar un acte de presentació del MANIfest, hem creat una campanya a change.org per qui s’hi vulgui adherir i acabarà amb un cicle de conferències a finals d’any.

- Diuen que si les agressions verbals no tinguessin un usuari passiu que no diu res i les tolera, la persona que insulta quedaria desacreditada. Hi estàs d’acord?
Sí, de fet deixar de normalitzar aquestes situacions és un dels objectius del MANIfest. Quan et trobes davant d’una situació de discriminació com un insult racista o masclista és difícil reaccionar en aquell moment, però sobretot no hem d'esdevenir passius. Si ens trobem en una d’aquestes situacions hem de trucar a la policia, fer ús de la llei de protecció a les persones LGTBI i les dones maltractades s’han de sentir acompanyades. No volem normalitzar aquest tipus de situacions, i per això diem que #NoCallarem. A més, volem arribar a la gent que practica aquest odi i dir-li «ep, vigila què fas perquè no ho tolerarem».

- Com creus que es poden combatre les discriminacions?
Jo crec que el que podem fer des de la societat civil, l’associacionisme i el dia a dia de les persones és no normalitzar-ho. Parlo per mi mateix, que encara avui estic lluitant contra les meves pors i prejudicis. Un exemple molt emocionant d’associacionisme en aquesta direcció va ser l’iftar popular que va organitzar el Grup de Referents per la Convivència de Palafrugell i que va aglutinar unes 400 persones. L’ambient que hi havia era de barreja cultural i festiva. La gent musulmana tenia ganes d’explicar i ensenyar la seva cultura i els altres teníem ganes d’aprendre. Va ser una situació molt bonica i crec que s’ha d’anar per aquest camí. A més d’aquest tipus d’actes, també s’ha de fer que les persones que discriminen no se sentin còmodes practicant el seu odi. Per exemple, si a barraques es produeix una situació en què algú està fent comentaris a una noia que va amb minifaldilla, doncs si tres o quatre persones li diuen «tu de què vas» i el xiulen pot ser una bona manera de combatre-ho des de la societat civil. Des de l’administració crec que s’està anant pel bon camí, però hi ha molta feina per fer.

- Quin paper hi tenen els joves?
Els joves hi tenen un paper fonamental, perquè són el futur. Un dia tindran fills i els hauran d’educar, és una cadena. En alguns temes estem millorant, per exemple, en el món LGTBI s’ha fet molta pedagogia. Per sort, en el nostre poble avui dia pots veure dos nois agafats de la mà i fer-se un petó i que no passi res, però anys enrere era impensable. Ara bé, crec que la gent jove encara és molt racista, és més racista que homofòbica i és important que des de les associacions s’hi treballi.

- I, posats a demanar, com descriuries el teu món ideal?
Al MANIfest es descriu molt bé el món que voldria: «humà, igualitari, inclusiu, constructiu, respectuós, lliure i segur». Humà, perquè amb la globalització i el món del diner la gent s’està deshumanitzant; igualitari en tots els sentits, tant pel que fa a la dona, com a persones transgènere, homosexuals, heterosexuals, sigui quin sigui el seu color de pell; inclusiu perquè vivim en un món multicultural i ens ho hem d’agafar com una cosa per aprendre; constructiu perquè hi ha moltes coses que cal millorar, però que només ho podem fer amb una actitud constructiva; respectuós, perquè vivim en un món que tothom hi té cabuda; lliure perquè estem vivint situacions que vulneren la llibertat d’expressió; i finalment segur perquè no volem guerres al món ni que les noies no puguin tornar soles a casa perquè tenen por.

- Com ho fareu per connectar un tema que és delicat amb l’ambient festiu del dia del Carroussel?
Vam decidir que fos una reivindicació festiva, com per exemple el Pride, que es fa a tot el món, però a part de reivindicar la comunitat LGTBI, també reivindiquem el dret de la dona a ser lliure i que la gent que ve d’altres parts del món se senti integrada. Jo tenia certa por, perquè és un tema que em toca de prop i em feia cosa que hi hagués gent que se’n rigués, però ho hem fet d’una manera molt respectuosa. Després de la reunió en què s’explicava a la colla el tema d’aquest any, la rebuda va ser fantàstica. Sí que hi va haver el cas d’una persona que em va trucar per dir que no sortiria perquè no compartia aquests valors, però en general la gent estava molt contenta. Crec que ho hem fet molt bé: tenim una carrossa ben pensada amb els recursos que tenim, les músiques del ball d’aquest any són importants i les lletres conviden a que s’ajunti gent a la manifestació. També anem a concursar, i tant, però volem fer arribar el nostre missatge a molta gent i que quan la gent vegi el #NoCallarem pensi en els Trompats i el manifest de la igualtat i la convivència.

- Com veus la continuïtat de les Festes de Primavera i del Carroussel?
Durant molts anys les Festes de Primavera van ser l’esdeveniment més important de la zona. Es gestionaven des del Grup de Festes, però va desaparèixer i des de fa quatre anys les organitza l’Ajuntament, i han millorat molt si ho comparem amb fa quatre anys. Són unes festes amb un llarg recorregut històric, d’aquí tres anys en celebrarem la seixantena edició, i tot i que crec que el Carroussel té assegurada la seva continuïtat, el gran problema dels carrossaires és el canvi generacional. S’ha de veure com es pot fer per tal que la gent jove s’hi involucri, les noves generacions són clau. Però crec que de la mateixa manera que Flors i Violes té persones que treballen tot l’any per a l’esdeveniment, a les Festes de Primavera els manca aquesta part. Des de l’Associació de Carrossaires demanem que el programa de les Festes sigui cridaner, que hi hagi diferents activitats i que els carrers estiguin engalanats.

- Actualment, a més d’una colla carrossaire també sou una Associació. Com a associació, en quines altres activitats participeu o organitzeu?
Hi ha una sèrie d’activitats que organitzem cada any: barraques, el torneig de volei, i la festa de reis, que aquest any n’hem fet la primera edició i va ser tot un èxit. També col·laborem amb diferents entitats com l’Oncolliga amb Run4cancer, el Banc de sang o el Banc dels aliments. Som una associació molt jove, només tenim dos anys i som uns trenta socis. De cara a l’any que ve tenim més idees, ens agradaria muntar alguna cosa de música perquè tenim moltes inquietuds culturals i d’oci. Aquest any hem volgut fer el MANIfest i hem fet un vídeo per fer-ne promoció. La barraca de la Festa Major també serà reivindicativa, i acabarem l’any amb un cicle de conferències sobre la igualtat i la convivència. De fet, quan ens vam constituir com a associació, el nostre objectiu era «potenciar les activitats d’oci, i de cultura i art des dels valors de la sostenibilitat, la igualtat, el respecte i la seguretat». A totes les activitats que hem fet aquests valors hi eren presents, però ara toca reivindicar-los. No només som una associació per fer coses proactives pel poble, sinó que també hem esdevingut activistes d’aquests valors.

Més informació: 

També et pot interessar