Jordi Blesa
,
18/01/2016
Llibres

Carme Fenoll: "No volem biblioteques clòniques, sinó molt adaptades a les necessitats de cada lloc i moment"

Parlem del passat i el futur de les biblioteques amb Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de Catalunya

Foto: 

Surtdecasa Empordà
Carme Fenoll a la Biblioteca Municipal de Palafrugell
A hores d'ara, tothom sap que al 1915 la Mancomunitat de Catalunya va engegar el primer sistema de biblioteques de l'Estat? Va ser un projecte innovador que pretenia posar la cultura a l'abast de tothom, amb accés lliure als llibres i al servei de préstec, secció per la mainada i sales destinades a activitats culturals. Va ser un moment d'esplendor que aquest 2015 es va commemorar amb l'Any de les Biblioteques. Van haver-hi un munt d'activitats i noves propostes que varen arribar a totes les biblioteques catalanes. Per saber quin ha estat el balanç de les activitats hem volgut parlar amb Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques.
Abans d'entrar al Servei de Biblioteques, Carme Fenoll va ser la directora de les biblioteques de Banyoles i de Palafrugell. La gent de la zona coneixem bé la tasca que va a dur a terme a Palafrugell. Va fer-se càrrec l'antiga biblioteca municipal al segle XXI gràcies a un munt de noves propostes i iniciatives. Per primer cop aquest equipament es va convertir en un dels eixos culturals més important de la vila. Per aquest motiu, avui hem volgut quedar amb ella en aquest mateix espai, concretament ens situem al costat de l'espai infantil. La Biblioteca de Palafrugell segueix sent casa seva i, tot i no haver nascut al poble, la gent de Palafrugell l'ha acollida com una palafrugellenca d'arrel, tant per la seva tasca professional com per la seva simpatia i bon humor.
 
- En quin moment vas tenir clar que professionalment anaves encaminada cap al món de les biblioteques?
Jo sóc filla d'una mestre de Malgrat de Mar i de ben joveneta, sobre els 14 anys, vivia al que abans en deien “les cases de mestres”. A l'escola és on s'allotjava la Biblioteca Pública de Malgrat, així que biblioteca, escola i casa es barrejaven. La biblioteca era com una segona casa. Per mi va ser la descoberta de tot un món: el de la lectura. Així, quan vaig començar a pensar a dedicar-m'hi, ja sabia que aquells espais on havia crescut eren meravellosos.
 
- Segons Carme Fenoll: què era, què és i, sobretot, què hauria de ser una biblioteca?
Aquí, a Catalunya, era un temple de la cultura reservat a persones amb unes necessitats intel·lectuals determinades. Vetava a un cert tipus de persones amb barreres mentals, i fins i tot arquitectòniques, impedint així que fos un servei bàsic. Però d'això fa cent anys.
Després, les biblioteques a Catalunya van patir les davallades històriques de cada moment. Durant el Franquisme va haver-hi una deixadesa total. La meva generació -la dels anys setanta- vam conèixer les biblioteques públiques del franquisme, amb personal format durant aquesta etapa. Un personal gens amable, més aviat posaven distància amb els ciutadans.
Ara, i penso que mirant al futur, justament es tracta de no tenir barreres, obrir-se a tothom i que sigui un espai molt lligat a allò que cada barri o cada municipi necessita. No volem biblioteques clòniques, sinó molt adaptades a les necessitats de cada lloc i de cada moment . Això vol dir fer uns equipaments molt més oberts, molt més atractius i molt més polivalents.
 
- El perfil del bibliotecari s'hauria d'apropar més al del gestor cultural?
I tant! De fet, hem d'ampliar perfils. A les biblioteques no només hi ha d'haver bibliotecaris, sinó que calen molts perfils diferents. Sobretot, el personal de la biblioteca ha de tenir una vocació important de servei al públic: la clau és que els agradi la relació i el tracte amb les persones.
 
- Durant l'etapa a Palafrugell vas obrir la porta a diverses iniciatives que sobrepassen la concepció tradicional de la biblioteca. La més coneguda és l'Arteca, un servei de préstec d'obres d'art vigent des del 2008. Què es volia aconseguir amb l'Arteca?
Tot sovint les galeries d'art son espais que en cohibeixen la percepció, per això l'Arteca vol apropar l'art contemporani a tota la població. A més a més, la comunitat artística de l'Empordà és espectacular: aixeques una pedra i et trobes tres artistes. Així doncs, amb l'ajuda de Tano Pisano i la Blandine vam concebre un espai d'exposició lligat al préstec i a l'intercanvi d'exposició per obra, i ja ho veus, la biblioteca està tenint una amplia col·lecció d'art.
 
- La gent de Palafrugell l'utilitza? 
Jo ara farà uns tres anys i mig que no hi sóc, però, pel que em diuen les persones que en gestionen el servei actualment, si que s'està prestant. Tot i això, el préstec d'art no serà mai overbooking.
 
- No estàs a Palafrugell perquè des del 2012 ets la Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Trobes a faltar el dia a dia a la biblioteca?
Sí, hi procuro anar molt. Però ja no hi vaig com a bibliotecària al peu del canó. De fet, quan vaig entrar vaig engegar el projecte 360 graus: una iniciativa que porta el personal del back office a treballar a una biblioteca pública un cop al mes. Penso que és molt important que la gent que treballem des de les centrals i des dels despatxos, tinguem un contacte directe amb el que està passant. Això intento no perdre-ho: em comunico i demano a grups de bibliotecaris que em semblen interessants que vinguin a explicar-me el seu dia a dia. Trobo molt a faltar tot això, el contacte amb els nens i amb els joves, o estar un dia al servei de préstec, recomanant llibres i escoltant la gent de Palafrugell.
 
- Quin va ser el gran repte a l'hora d'entrar en el càrrec?
El que em demanava el conseller Mascarell era donar una mica més de vida a la xarxa de biblioteques i intentar cohesionar diferents aspectes amb les xarxes culturals de Catalunya. Principalment el que es volia era donar-li més dinamisme. 
 
- Un altre iniciativa nascuda a Palafrugell són els maridatges entre vi i literatura. Fou una prèvia d'allò que avui coneixem com a Biblioteques amb DO, un projecte del Servei de Biblioteques que aquest 2016 arriba a la seva quarta edició.
Aquest és un dels projectes més exitosos! Hi participen 48 biblioteques de tot Catalunya, les 12 denominacions d'origen, ja he perdut el compte de celler involucrats, l'INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi) i el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vilafranca). És un projecte que actualment és molt autònom. Una de les nostres fites és dinamitzar l'economia del nostre país, i quina millor manera per fer-ho que col·laborant amb un sector que ens permet el treball en xarxa.
 
- A què es deu el seu èxit?
A que el binomi vi i literatura és atractiu i sorprèn. Treu la imatge de seriositat a les biblioteques i ens apropa a un col·lectiu de moda: el vinícola és un sector d'èxit. Maridar literatura i vi sempre és molt interessant i dona joc, tant amb el públic adult com amb l'infantil. Ens ha obert moltes possibilitats. També, el fet d'oferir tastets de vi i tenir ampolles de vi ha estat una bona idea.
 
- Aquest 2015 s'ha celebrat l'Any de les Biblioteques per commemorar que fa cent anys que la Mancomunitat va crear el primer sistema de biblioteques del país. Quins objectius us vau marcar? 
Bàsicament éren dos. El primer era explicar la història de les biblioteques del nostre país, aquest recorregut de cent anys. Que la gent sàpiga que les biblioteques no són una cosa de fa quatre dies. En aquest sentit, penso que s'ha fet una bona feina i que, per fi, les biblioteques han començat a sortir als mitjans de comunicació. Les biblioteques encara no som glamouroses, encara hi ha un punt de sentiment d'avorridot, i de ser un equipament per les classes socials baixes. Tot això ho hem d'anar revertint!
El segon objectiu era mirar cap al futur, repensar com han de ser les biblioteques. Hem tingut l'ocasió de tenir jornades internacionals i de poder treballar més estretament amb àmbits externs a les biblioteques. Una de les meves obsessions és no debatre què han de ser les biblioteques només amb els bibliotecaris i amb el nostre sector, sinó obrir-nos cap enfora. Per això també tenim projectes amb el TNC, amb el Mercat de les Flors i amb molts d'altres agents.
 
- Quina és la valoració que en feu?
Crec que s'han assolit els objectius que volíem. No era un any per mirar cap enrere -com potser va ser el tricentenari-, sinó al contrari. Volíem oferir un toc d'optimisme, de festivitat, de commemoració. Per això el lema era “Biblioteques per molts anys, una mirada cap al futur”. Una mirada optimista i des de la percepció que les biblioteques encara tenim molt de recorregut. Amb els recursos que teníem i amb el que ha passat jo crec que s'han assolit plenament els objectius.
 
- Des de fa temps, amb el carnet de biblioteca podem extreure document de qualsevol de les biblioteques públiques del país, des de fa poc també s'ha posat en funcionament el servei de préstec de llibres digitals e-Biblio i, fins i tot, trobem descomptes en alguns equipaments culturals. Però la feina no s'ha acabat: actualment esteu treballant per ampliar els avantatges de tenir el carnet de biblioteca.
Exacte. D'una banda volem homogeneïtzar tots els avantatges que s'han aconseguit a qualsevol ciutat i municipi del país. I per un altre, com a gran repte del departament de cultura, volem transformar aquest carnet que ja té la meitat de la població catalana, en un carnet cultural. Això vol dir poder oferir als ciutadans, experiències i oportunitats culturals a tot Catalunya. Buscant a través d'un treball de dades, i amb els permisos corresponents, podem trobar el perfil de cada ciutadà i oferir-li una línia d'activitats de descoberta segons les seves necessitats.
 

Carme Fenoll recomana...

 
Un llibre clàssic: La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.
 
Una novetat editorial: Puresa, de Jonathan Franzen. El millor que he llegit el 2015!
 
Un autor/a empordanès/a: Josep Pla. Sóc molt "planiana"!
 
Un llibre per quan estàs trist/a: La conjura de los necios, de John Kennedy Toole.
 
Un llibre per desconnectar: Sin noticias de Gurb, d'Eduardo Mendoza.
 
Un llibre per activar la ment: Qualsevol de Zygmunt Bauman.
 
Una pel·lícula: La vida és bella.
 
Un disc: Algun de la primera època de Queen... A Night At The Opera, per exemple.
 
Un quadre de l'Arteca: M'agrada molt Tano Pisano. Les Garoines, per exemple! I últimament també segueixo molt la Clàudia Carreras, que segur que triomfarà.

- En certa manera seria gestionar tota la vida cultural del país partint de les biblioteques.
Correcte! Que, des de la base de dades, es puguin augmentar les possibilitats. Això requereix una complexitat de treball de dades que encara no tenim. I sí, que qualsevol ciutadà pugui rebre d'una forma individualitzada les ofertes que a ell li puguin interessar de tot el mon cultural públic. I, en una segona fase, del món cultural privat. A veure si ens en sortim!
 
- A banda dels projectes dels que ja hem parlat, actualment des del Servei de Biblioteques de la Generalitat teniu moltes iniciatives en funcionament, i segurament també en producció. Què prepareu per aquest 2016?
Pel 2016 volem engegar una campanya d'animació lectora a l'estiu aprofitant que els nostres nanos tenen tres mesos de vacances. Poder tenir, des de les biblioteques, una oferta potent. Això ho farem basant-nos en el model anglosaxó de Summer-Riding-Camp In. Una proposta interessant d'animació a la lectura a l'estiu per nanos d'entre vuit i quinze anys.
També volem millorar el tema del e-Biblio i començar a oferir tant revistes, com cinema -amb la filmoteca tenim una proposta de fer cineclubs virtuals-, poder oferir també audiollibres... Hem de fer una aposta molt clara en tot el tema digital!
 

També et pot interessar