Adrià Cortadellas
,
25/02/2020
Menjar i beure

La Sopa de Verges i els 3.000 comensals

Aquest tradicional àpat col·lectiu, servit a la manera de ranxo, conserva algun parentiu dels 'àpats dels pobres' que repartien els senyors feudals

Foto: 

Cedida
La Sopa de Verges és una de les festes més preuades.
Com si els senyors feudals organitzessin un àpat de pobres per alimentar els vergelitans i les vergelitanes. Hereva directa dels temps medievals, és una de les tradicions més germanoses del nostre territori. Vergelitans i vergeilitanes treballen perquè la Sopa sigui considerada Festa Popular d’Interès Cultural, com a pas previ per a més endavant ser reconeguda com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Sigui com sigui, un any més, aquest dimarts de Carnaval, la Plaça Major de Verges s'ha tornat a repartir brou a tots els assistents. És la Sopa de Verges.
Verges viu el dia com una veritable festivitat col·lectiva que té totes les característiques d'un ritual de refermança de la pertinença a una comunitat

Senzill, participatiu i pràctic. Tan simple com un dinar col·lectiu a la plaça Major de Verges. Des d’aquells temps en què de la palla en feien temps, cada dimarts de Carnaval sopa per a tothom, servida a la manera del ranxo. Amb uns ingredients recollits casa per casa de tots els vilatans el diumenge anterior: costella, vedella, pollastre, cansalada, cigrons, mongetes, fideus, arròs, patates i cebes. Ni més ni menys que uns 3.000 litres de sopa, repartits en gairebé 30 perols que alimenten a 3.000 persones.

Uns anys enrere aquesta tradició rebia el nom de "sopa dels pobres" o "olla dels pobres", i era destinada exclusivament a alimentar els necessitats. A més a més, tots aquests àpats populars tenen un sentit religiós i provenen d'ancestrals cerimònies sacramentals col·lectives. Aquestes festes han seguit conservant el seu lloc al nostre calendari als dies anteriors al temps quaresmal, convertint-se en el carnaval que avui en dia coneixem.

Hi ha qui diu que a Verges, aquest tradicional àpat popular prové de l’època medieval, quan els senyors feudals convidaven el poble a omplir bé el pap en acabar la collita, recompensant així l’esforç efectuat. I, també, amb el rerefons innegable de voler apaivagar el malestar popular enfront de l’opressió a què sotmetien els seus vassalls. D'altres teories el relacionen amb la buidada del rebost abans de la primavera.

La tradició és intocable: una de les peculiaritats és que la Sopa de Verges, només la cuinen els homes. I és que el Carnaval sempre ha fet incís en la inversió dels papers socials. I, aprofitant l’avinentesa, tot Verges viu el dia com una veritable festivitat col·lectiva que té totes les característiques d'un autèntic ritual de refermança de la pertinença auna comunitat: anar a fer la llenya, fer la "Passada", amb cercavila per a fer el recapte d’aliments i obtenir aportacions dels veïns, pelar les patates, coure la Sopa, fer-ne deglució comunitària...).

Tal com diu l'organització, la Sopa de Verges es un àpat popular, fet pel poble i per al poble. És per això que és festa local a Verges. La tradició va passant de generació en generació i es treballa perquè la Sopa sigui considerada Festa Popular d’Interès Cultural, com a pas previ per a més endavant ser reconeguda com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Sens dubte, un testimoni del passat que ha perdurat fins als nostres dies, conservant tots els elements participatius per a la comunitat que la fa tan especial per a vergelitans i vergelitanes.

Al llarg de tot el dia s'han celebrat activitats culturals, s'han ballat sardanes i els gegants han desfilat pel nucli antic del poble. La rauxa ha tornat a omplir la Plaça Major durant tot el dia. La cuita de la sopa porta cua: ni més ni menys que de 7 h a 13 h. Des del 2014, una dels valors afegits és que se serveix l’anomenat ‘Esmorzar de la Sopa’, obert a tothom, per només 3 euros de bo d’ajut. A les 12 h, l’hora del vermut, els més menuts han comenat a agafar gana amb l’espectacle d’animació infantil la Fefe & Cia. L’hora esperada era a les 14 h, amb el repartiment de la Sopa a totes les persones assistents a la Plaça. Com a les darreres edicions, es preveia servir unes 3.000 racions de brou. A les 15h han arrencat unes sardanes digestives amb la Selvatana. I, per acabar-ho d’adobar, a les 17 h, ball de disfresses amb Keko Domènech & Toni Molina al Pavelló Municipal. Amb concurs de disfresses inclòs.

En definitiva, doncs, aquest dimarts s'ha viscut una altra jornada de rauxa pels vergelitans i forasters que treguin el cap per la Plaça Major de Verges. Una costum que lidera els tradicionals àpats de Carnaval, no només de l’Empordà, sinó de totes les comarques gironines. Una Sopa seguida de lluny pel segon àpat més popular: l’Arrossada d’Albons. Per tenir-ho en compte. I per llepar-se’n els dits.

També et pot interessar