Buscant la banda sonora de l'Empordà

Després de molt temps tocant la guitarra i fent cançons, l'any 2000 Carles Sanjosé (1977) va formar a la Bisbal d'Empordà el grup Sanjosex. Van caldre cinc anys d'actuacions esporàdiques abans d'enregistrar un primer disc d'aromes dylanianes, Viva!, que va sorprendre crítica i públic l'any 2005 i tindria continuïtat amb Temps i rellotge (2007), Al marge d'un camí (2010) i el posterior directe La viu-viu: Sanjosex en concert (2012). Després de reprendre el viatge amb el disc Festival (2014), produït per Quimi Portet, ara Carles Sanjosé sorprèn amb Càntut (2016), on recupera cançons de tradició oral al costat de Carles Belda. La cançó 'Baix Ter Montgrí', una oda al paratge es pot trobar al seu segon disc, 'Temps i Rellotge'.

 

 

Indiscutiblement, la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz (1983) és l'artista empordanesa més cèlebre actualment. Segons en quina fase de la seva carrera es descobreixi, apareixerà com una virtuosa del flamenc, del jazz, del fado, de la música popular o de la música clàssica. La que un dia va obrir-se amb Las Migas, és una dona de veu dolça i caràcter ferm que sent debilitat per cantar-li a la pena. Però també és positiva i alegre. L'empordanesa va musicar 'Pare meu', adaptació del poema "Salm i paràbola de la memòria pròdiga" dins del poemari 'La matinada clara'.

 

 

Lluís Llach (Verges, 1948) va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. L'empordanès, músic, cantautor, escriptor i polític català, ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions. 'País petit', un dels seus temes més cèlebres respira Empordà per tots costats:

 

 

Han passat vint anys des que els palafrugellencs van decidir apostar per les havaneres i, després d'editar nou discs, el grup està d'allò més consolidat. Ells són en Narcís Ferrer, en Koko de Murga, l'Enric Ferrer, en Xevi Juanals, en Ricard Vives i en Carlos Pons. I fa anys que lluiten per aconseguir obrir la ment d'un gènere que tradicionalment s'ha mantingut molt al marge de les novetats. Amb aquesta versió aporten una modernitat característicament empordanesa.

 

 

El bisbalenc que fou líder dels seminals Holland Park, Jaume Pla (1977), va fundar Mazoni després d'un viatge iniciàtic per Europa i, sempre sota el segell Bankrobber, ha publicat els discos "7 songs for a sleepless night" (2004), "Esgarrapada" (2006), "Si els dits fossin xilòfons" (2007), "Eufòria 5 – Esperança 0" (2009), "Fins que la mort ens separi" (2011) i "Sacrifiqueu la princesa" (2013), a més d'una colla de singles i algun directe. Aquesta cançó mereix formar part de la banda sonora empordanesa: és un hit imprescindible a bona part de les festes majors del nostre territori!

 

 

Un peu a cada comarca: en Joan Delgado (bateria i veu) és de Torroella de Montgrí i l'Aleix Turon (guitarra i veu) és de Figueres. Ells dos són Cala Vento, un contundent duet que en poc temps ha aconseguit fer-se un lloc dins el panorama de la música independent estatal. Aquest tros de cançó és un imprescindible de la música més actual i amb denominació d'origen empordanesa

 

 

El grup de cançó de taverna i folk irlandès i baixempordanès La Puça Diatònica fa temps que fa ressonar les seves cançons característiques a diversos racons del nostre país. I les seves cançons són carnassa de xerinola i festa major. La millor prova per evidenciar-ho és aquesta cançó, que crea escola coreogràfica allà on va. I si no, comproveu-ho vosaltres mateixos!

 

 

Des que van guanyar el concurs Sona 9 l'any 2007, The Gruixut's no han deixat d'apostar per un repertori i uns concerts en els quals l'humor es combina amb l'energia del rock'n'roll, el power pop o fins i tot una miqueta de punk rock. D'aquí que la seva filosofia es resumeixi perfectament al single "Volem festa", de "Normalitzem el rock'n'roll" (RGB, 08), disc que la banda de l'Empordà ja va presentar a la nostra edició de 2010. Una de les perles que contenia aquell treball era 'Xafardera', amb una sonoritat tan refotudament empordanesa que tampoc podia faltar en aquesta llista.

 

 

9. 'Ser diferent' d'Acció
El 2013, el grup empordanès feia un canvi en la seva trajectòria i deixava enrere Acció Festiva per convertir-se, simplement, en Acció. Amb el disc 'On sóc ara' (RGB Suports, 2013) veia la llum la cançó que encara ara identifica plenament la música d'aquests joves, 'Ser diferent'. Un hit imminent que es convertia en un himne del grup que de ben segur tots hem sentit alguna vegada a les nostres terres.
 

 

Cesck Freixas i el bisbalenc Miquel Abras van compartir el projecte 'Cançons de nosaltres i el món', en què els dos cantautors sumaven els repertoris respectius i també cantaven composicions d'altres autors. Ara bé, el primer pas d'aquesta proposta compartida va ser la cançó 'L'Empordà se'ns crema', composta pels dos cantautors i de la qual també se n'hi ha u videoclip. I tots recordem de quin fatídic moment ens parla... Creuem els dits i gaudiu-la!

 

 

The Gramophone Allstars busca incansablement el punt de trobada entre el soul, el jazz i els ritmes jamaicans. Van començar a forjar la seva personalitat musical amb discos com 'Just delightin' (Silver Bullets, 2008), 'Simbiosi' (Liquidator, 2010) i 'Levitant a la deriva' (Liquidator, 2011). Ben segur que sabreu que recentment el grup s'ha ampliat fins al format de big band, amb 'Jazzmaica' (Bankrobber, 2014). Ara bé, sota la direcció musical del bisbalenc Genís Bou, The Gramophone Allstars, l'any 2011, ens va regalar la cançó 'Levitant a la deriva', amb un brillant videoclip enregistrat al Baix Ter Montgrí i amb clares reminiscències empordaneses.

 

 

Aquest grup format a finals del 2011 amb components sorgits de l'escena garatgera i punkrockera de mitjans anys 90 a l'emblemàtica Bòbila de Palafrugell, beu de bandes com Thee Teenagers, Callahans o The Hotheads. Si la Costa Brava tingués banda sonora, ben segur que seria obra dels 13th Magic Skull. Surf Rock empordanès en estat pur!