Jump to navigation
Doncs la veritat és que sí. Veníem d'un disc que havia estat molt dens pel que fa al procés de gravació. No ens vam arribar a enemistar però sí que vam patir un procés de tensió, d’estrès. I per això teníem ganes de tornar a agafar-li el gust a l'estudi i quina millor manera que aprofitant l'aturada de concerts.
Hem decidit dir la nostra, amb un to sarcàstic d'acord amb el nostre estil. Però no deixant de dir veritats sobre un sector polític que està a una alçada que per molt que saltem no podem enganxar...
Sí però sortosament al cap d'uns dies va sortir l'alternativa de Podemos, que ha aparegut amb molta força. Jo estava cremat d'aquest bipartidisme i sembla que no era la única persona que pensava això.
Correcte. Malgrat tot, hi ha gent que fa que les coses funcionin, que siguin fàcils. Gent que potser no té unes ambicions desmesurades i que conviure al seu costat ho fa tot molt més fluid. Al final es tracta de buscar la gent que sap viure amb poc, que sap imaginar, que sap delirar.
Sí, és una col·laboració que hagués estat bastant inconcebible fa uns anys. Però el curiós de la història és que aquest tema nosaltres el tenim des de fa 10 anys, just quan vam canviar de l'anglès al castellà i vam considerar que potser era una derrapada massa forta per ser la primera cançó al castellà. I ara l'hem decidit treure perquè hem ampliat fronteres, hem sortit d'aquell indie tan tancat dels 90, i perquè hem conegut gent que ens agrada molt i amb els quals ens trobem molt bé com són La Pegatina. A més, ells li donen aquest ritme que nosaltres podíem intuir però que no sabíem executar.
No sé si de manera íntegre en un disc 100% fet en català. Potser no ens atrevim encara per segons quines pors. No són prejudicis, són pors. Però a mi m'agradaria incloure temes en català en el proper disc.
Por de no trobar un llenguatge propi en aquesta llengua. Que l'hagi trobat en castellà no vol dir que l'hagi trobat en la meva llengua. Perquè realment el català és la meva llengua, tant paterna com materna. Hauria de tenir aquesta capacitat però he de fer una tasca més intensa d'aprofundiment perquè cada idioma et remet a una geografia determinada. I potser és por a enfrontar-te a segons quins temes.
Pausada però intensa a la vegada. Tampoc m'agradaria que perdéssim el cul intentant estar cada dos per tres allà. Simplement són dosis eròtiques, que els hi dic jo. Estem trobant aquella mesura de geisha japonesa.
Doncs com una cosa bastant aliena. L'èxit sempre sembla que sigui una cosa que li hagi de passar a un altre i no pas a tu. I quan et ve, ens ho prenem amb il·lusió perquè l'èxit fa que puguis treballar en això dos anys més, amb el que t'agrada. Ja en portem uns quants així, però és una cosa totalment externa a nosaltres.
Cada proposta et permet créixer i això fa que tinguem més armes pel proper disc. En els festivals explotem més les cançons extravertides, però cada format ens permet créixer cap als marges.
Sí, suposo que sí. La ironia d'això és que algú que treballa 8 hores en una oficina pot pensar que qui dedica tot el seu temps a la música és un afortunat. Però el que acaba passant quan et dediques a aquest món és que dediques molt de temps a coses que tampoc són música. Es converteix en una indústria, has de tenir en compte l'estratègia, la promoció, els pressupostos... Hi ha molta feina amagada que potser algú que no s'hi dedica ignora. Encara no he aconseguit aquell marge de llibertat que volia assumir. Per la resta, tot és fantàstic!
Sobretot passejar.
El Top 5 d'en Santi!