Arnau Margenet
,
22/04/2014
Música

Trece días: “No hi ha millor forma d’estrenar-se que a les barraques de Figueres”

Amb tot just un any de vida, el grup rosinc serà un dels protagonistes de l'Embarraca't de Figueres el proper 2 de maig
Trece Días

Foto: 

Cedida
Trece Días
Des de ‘Without’ que no sorgia a l’Empordà un grup de pop-punk amb tan bona projecció com ‘Trece días’. Aquesta banda, creada a cavall entre Roses i Barcelona, s’alimenta de les influències d’un gènere que a finals dels 90 i principis de mil·lenni va ser la BSO de molts adolescents. Grups com Blink182, Green Day o Offspring, que oferien un punk musicalment molt més amable i dòcil en vers a les problemàtiques socials, amb lletres que parlaven d’amor o simplement de passar-ho bé. No obstant, sense renunciar al so enèrgic i melòdic propi de l’estil, les lletres de ‘Trece días’ també tenen lloc per a la denúncia social. Tot just fa un any de la creació del grup, però el proper 2 de maig ja els tindrem sobre un dels escenaris més mítics de l’Empordà: el de l’Embarraca’t de Figueres. Hem volgut conèixer una mica més a ‘Trece días’ xerrant amb els seus membres, l’Arlet Cruz (veu), David Montenegro (guitarra rítmica), Alex Pérez (guitarra solista), Jona Ruíz (baix) i Mario Escudero (bateria).
"Ens vam enganxar a aquesta música pels missatges positius de les seves lletres"

• El nom del grup el traieu d’una pel·lícula, oi? Per alguna raó especial?

David: Bona pregunta! a part de que és una pel·lícula que em va agradar molt, em va sobtar el fet que durant aquest episodi de la guerra freda sobre la crisi dels míssils de Cuba, que va durar exactament tretze dies, el món va estar a punt d’entrar a la tercera guerra mundial per l’enfrontament entre la URSS i els EUA, es per això que el títol es tan representatiu i important per a mi, el curs de la historia mundial va estar a punt de canviar i entrar en Guerra, per a mi aquests tretze dies són un missatge d’esperança de que mai esta tot perdut!

• El vostre rang musical és el pop-punk americà a l’estil de Blink182 o Green Day. D’on venen aquestes influències?

Aquestes influencies ens venen ja de l’adolescència, de quan teníem entre 14 i 15 anys, suposo que ens vam enganxar a aquesta música pels missatges positius de les seves lletres, l’actitud boja i descarada que representen aquests grups i les melodies de les cançons, tan fresques que inspiren molt bon rotllo i et fan sentir com que mai perdràs l’esperit de joventut.

• A mi em feu recordar a un grup americà, també amb una vocalista femenina, els ‘Tsunami Bomb’...

Arlet: Vaja! Suposo que aquesta pregunta es per a mi!
La veritat, és un grup que no havia escoltat mai però ara en sentir-ho, veig bastants similituds en quant a estil, melodies i riffs de guitarra. Imagino que els grups amb cantants femenins que m'han influenciat directament, Paramore, Thonight Alive o Dover els han hagut de escoltar durant els seus inicis, interioritzant-los en el seu propi estil i creant una evolució musical, ja que com he dit abans tenen bastants coses en comú.

• L’últim gran grup pop-punk o punk-rock melòdic de l’Empordà va ser ‘Without’. També us va inspirar en el seu moment?

Alex: Doncs precisament, jo i Arlet, varem fer un grup fa uns anys, juntament amb Ivan Lòpez, i ens dèiem Crei, com a homenatge a Without, ja que un dels seus discs es deia "Crei Songs". A mi personalment Without m'ha influenciat molt. Amb Crei fèiem versions d'ells i fins i tot varem tenir l'oportunitat de fer un concert amb l'ex-bateria de Without, l'Òscar. Dit això, una influència de Without a Trece Días, pot ser el so de la meva guitarra, ja que les guitarres de Without per mi son un referent, el so, la qualitat, etc.. a mi em transmet moltíssim.

 

 

• Per cert, com va sorgir Trece Dias?

El Grup va començar a sorgir com a idea molts anys abans de que el forméssim oficialment, farà uns cinc anys a Roses. Arlet, Alex i David es coneixen pràcticament des de l’escola de primària, però ja d’adolescents Arlet i Alex van formar un grup anomenat “Crei” que feia versions de grups com “Nirvana”, “Green Day” o “Without” i David es trobava amb el grup “40 Grados” , entre ells sempre parlaven de fer un grup junts degut a les afinitats musicals, encara que mai ho van arribar a fer, va ser quan passats aquets anys es van retrobar a la ciutat de Barcelona i van decidir donar el pas juntament amb Jona, amic de David i Arlet, amb qui van coincidir en un altre grup i amb Mario qui va tancar la formació desprès de moltes proves a diferents bateries de la ciutat.

• Aquest estiu tot just farà un any del vostre naixement. Com valoreu aquest primer any?

Ha sigut un any bastant dur ja que ens hem passat la meitat del temps composant cançons al local d’assaig durant hores i hores i l’altre meitat de l’any fent moltes proves a bateries, ja que en total haurem tingut uns quatre bateries que per uns motius o altres no acabaven d’integrar-se al grup i acabaven marxant, però per sort farà uns dos mesos que vam trobar a Mario, amb el qual hem estat treballant els temes i millorant-los. Ara a l’estiu farà un any que existim com a grup i no hi ha millor forma d’estrenar-se que a les Barraques de Figueres.

• Malgrat la joventut, però, ja esteu treballant el vostre primer disc d’estudi...

En realitat ja tenim més o menys tancat el repertori que volem incloure al disc, que seran uns 12 temes propis, ara només ens falta acabar de perfeccionar alguns detalls, assajar moltes hores perquè la gravació sigui el mes ràpid possible i de cara al Nadal tancar-nos un parell de setmanes a l’estudi i començar la producció del disc, tot això complementant-lo amb les actuacions en directe que tenim i les que han de venir.

• Tocareu a l’Embarraca’t d’enguany per votació popular. Això és arribar i moldre!

La veritat, és que encara no ens ho creiem! Ens vàrem presentar gairebé sense pensar-ho, gairebé sense tenir res preparat i finalment hi toquem. Ens vàrem fer molt pesats per les xarxes socials per tal de poder estar entre els tres més votats. Ja que en un concurs així la música no compta, vàrem anar a per totes, ja que tocar a l'Embarraca't de Figueres, lloc més que emblemàtic de l'escena musical empordanesa, és un privilegi per nosaltres. La veritat, és que debutar en un lloc així, en un escenari amb aquestes magnituds i amb tanta afluència de públic es impressionant!, primer de tot sents aquella por produïda pels nervis, però després vénen les ganes boges que arribi el dia del concert. Estem molt contents de poder participar en l'Embarraca't d'enguany.

• Què us depara aquest 2014? Propers concerts?

Es presenta un any mogut en quant a concerts. A part de l’embarraca’t de figueres, que es un dels concerts més importants que tindrem aquest 2014, estem negociant per a poder tocar a diferents sales de la ciutat de Barcelona i rodalies amb altres grups del mateix estil, estem participant a diversos concursos de grups emergents que ens donaran concerts per ciutats com Castelldefels o Badalona i també ens hem presentat com a proposta per a poder tocar a les Barraques de Roses i de Reus, a veure si tenim sort i tot surt bé.

• Teniu algun racó preferit a l’Empordà?

Arlet: Roses! Es la ciutat natal de tres dels membres del grup, la que ens ha vist créixer, riure i plorar, on s’han creat tots els nostres records d’infància, on tenim tots els nostres amic i familiars, on tot va començar.

 

Les 5 cançons de 'Trece días'!
 

També et pot interessar