Jump to navigation
- Com neix L’animal a l’esquena?Vam començar a gestar el projecte l’any 1997 però no va ser fins al 2001 que no el vam obrir oficialment. Feia gairebé deu anys de l’inici de Mal Pelo i portàvem un ritme alt d’espectacles a tot arreu. Així que vam voler trobar un espai on poder transmetre tot el que havíem fet en itinerància, i com que vivíem a Celrà, vam pensar que el Mas Espolla ens podria anar bé per dur a terme el projecte. Era un mas derruït, el vam comprar i combinàvem les gires de Mal Pelo amb la recuperació de la masia. La idea era que diferents professionals que havíem anat coneixent en el nostre viatge poguessin passar per allà i compartir idees, visions i projectes. De fet, L’animal no partia d’unes idees tancades, sinó que volíem que la gent hi participés i a través de les seves aportacions ens ajudés a definir les línies del projecte.- D’on surt el nom del projecte?El nom ve d’un projecte de Mal Pelo quan va fer deu anys. Va ser un moment molt creatiu. Vam convertir part de l’escenografia dels espectacles que havíem anat fent en instal·lacions i en vam fer una exposició, juntament amb dibuixos i també vam fer un recull d’articles. Aquest esdeveniment va coincidir amb l’inici del projecte i li vam posar L’animal a l’esquena, ja que aquesta imatge ens reporta una mica la nostra condició en la recerca del moviment.
Imatge del Mas Espolla de Celrà- Com va ser la rebuda i els inicis de L’animal a l'esquena?En aquell moment ja feia deu anys que havíem marxat de Barcelona i que ens havíem instal·lat a Celrà. L’animal va néixer en el moment en què Internet començava a ser una eina potent i accessible i això ens va donar unes possibilitats de comunicació que d’altra manera ens hagués estat difícil. Els primers anys entràvem en activitat dos moments a l’any: fèiem un intensiu de primavera i un de tardor. Combinàvem laboratoris amb residències, presentacions, etc. A partir del 2004 vam començar a incorporar les residències de creació, que en aquell moment no eren habituals aquí, però nosaltres sí que havíem viscut l’experiència a altres països. Alternàvem moments més de portes cap enfora amb altres etapes més creatives en què podíem compartir projectes.- Com es finança?L’animal és una associació sense ànim de lucre, que compta amb dotze socis i la direcció artística la portem des de Mal Pelo. Ens financem a través de subvencions, que ja vam buscar des de bon començament. Els primers anys Mal Pelo hi posava mitjans econòmics i també la infraestructura tècnica de la companyia. Hem tingut moments molt bons com per exemple l’etapa del 2004 al 2009, en què l’activitat de L’animal era molt diversa: tallers, laboratoris de creació, seminaris i fins i tot un màster que va durar quatre anys. Lògicament a partir de la crisi ens hem anat adaptant i hem reduït les activitats. Últimament hem apostat molt per les residències de creació i hem anat construint un nucli de gent que dona suport al projecte de manera continuada i altres de forma més puntal. A més, la gent que ve fa una petita aportació simbòlica però el mateix projecte és qui s’ocupa de les despeses de l’estada allà. Hem intentat no obrir L’animal a activitats de tipus més comercial com per exemple cursos o tallers, sinó que l’hem intentat mantenir d’aquesta manera.- Es fa difícil trobar iniciatives en altres àmbits que no siguin les ciutats. Què en podeu dir de la vostra experiència?Teníem l’experiència d’haver gestat molts espectacles, havíem fet residències en altres països i havíem vist molts espais artístics ubicats fora dels centres urbans, de manera que això ens va inspirar molt. De fet Mal Pelo ja va començar a Celrà quan vam decidir marxar de Barcelona. Vam intentar buscar un context de concentració i silenci que combinàvem amb les gires, però vam voler situar el context de creació fora de l’àmbit urbà. No sabíem si això que buscàvem nosaltres podia ser el mateix que buscava l’altra gent, però la veritat és que hem anat veient que tothom que passa per allà pot fer un ús lliure de l’espai, i el temps que passes allà s’aprofita molt. És un lloc ideal per començar un procés de creació en què existeix una intuïció d’allò que vols fer, però necessites parar i veure què tens al voltant i per saber per on començar. També va molt bé per la fase final d’un projecte en què necessites concentrar-te en la peça i dedicar-hi tot el teu temps. De fet, L’animal permet a la gent deixar una mica les obligacions quotidianes, estar fora del seu context i centrar-se en allò que vol.- Quina mena de projectes hi participen?Hi participen projectes molt variats, però intentem que el cos sempre en sigui l’eix, el centre del projecte. Hi ha participat molta gent del camp de la dansa, però també escriptors, pintors, gent que fa performances amb diferents visions polítiques sobre el cos, gent del món del teatre que fa servir el llenguatge del cos com a eina fonamental. Hi ha visions molt variades. Per exemple, gent que fa formació de dansa més del tipus acadèmic, gent que treballa de manera més transversal i mescla disciplines o fins i tot teòrics que treballen sobre com desenvolupar el llenguatge que pugui explicar aquest tipus de processos. Però dins de tota aquesta varietat l’eix principal és el cos.- Com ho fa la gent per participar-hi?Generalment és gent que ha tingut relació amb l’espai d’una manera o una altra. Coneixen el projecte i veuen que poden establir-hi una connexió. Així que ens escriuen i un cop l’any valorem i intentem acceptar el màxim de projectes que podem. Un cop ho vam voler fer per convocatòria oberta, però vam veure que L’animal es convertia en un espai físic on poder assajar, i aquest projecte no és això, sinó que va molt més enllà. Les relacions amb L’animal que s’han iniciat a través d’una residència han acabat esdevenint relacions de continuïtat, d’interès cap a altres creadors, de fer tallers i d’establir un diàleg sobre la idea de la creació i del llenguatge.- Què fa actualment L’animal?Bàsicament fem residències. Mal Pelo apareix com a companyia associada i promotora del projecte, de manera que fem ús de l’espai i també fem tres o quatre tallers, però no està pensat com a centre d’ensenyament. A més, al final de cada residència, sempre organitzem jornades de portes obertes per mostrar el projecte es trobi l’etapa que es trobi. Volem que sigui un espai que permeti dialogar sobre el que un veu. Per nosaltres ha estat sempre molt enriquidor veure les diferents maneres de treballar de la gent, de diferents sectors i edats, i ens agradava la idea que això ho pogués veure tothom. Hem anat combinant el nostre treball artístic de Mal Pelo amb tirar endavant aquest projecte. No parem, però ha estat un projecte molt enriquidor perquè ens ha donat una dimensió de les coses més oberta. A vegades, quan estàs immers en un projecte et tanques una mica sense adonar-te’n. Així que tenir contínuament un mirall, un reflex fa relativitzar la manera de veure les coses, de gestionar-les o de lluitar pels projectes.
Espai interior I Foto: Jordi Bover- El mes que ve celebreu el Bhum. En què consisteix?El Bhum és un moment de celebració, és com un manifest festiu on intentem que tota la gent al voltant del projecte es pugui trobar durant uns dies i compartir diferents moments d’exhibició. És un acte obert al públic. L’últim el vam fer el 2015 i aquest any l’hem tornat a programar pel 21 de setembre. Ens venia de gust i a més Mal Pelo ha fet trenta anys. Diversa gent que ha estat en residència i que són col·laboradors habituals com Marta Izquierdo, Leonor Leal, Andrés Corchero o Piero Steiner hi participaran. En definitiva, és un acte que serveix una mica d’excusa perquè tothom es pugui trobar, ja que vol una preparació d’uns dies en què es passen moments molt intensos.- Què ens en podeu dir de treballar en una antiga masia del segle XVI?És una masia molt antiga, que està catalogada i que compta amb intervencions de diferents èpoques a l’edifici. Quan la vam adquirir es trobava en un estat d’ensorrament molt gran. Per nosaltres, la sensació de rebre un lloc amb una història tan forta i alhora amb aquell estat de fragilitat va ser com un regal. A poc a poc hem anat recuperant l’espai: hi hem plantat oliveres, tenim cura de l’entorn i una bona relació amb el pagès que l’havia cuidat. Vam rebre com un regal i una gran responsabilitat el fet d’ajuntar l’espectacle amb la cultura històrica d’unes pedres que revelen uns fets i una època anterior.- Amb quins espais compta L’animal a l’esquena?És com un petit poblat. Hi ha una nau adaptada a l’espai escènic, una de les antigues corts és l’oficina, tenim un taller fet amb containers de ferro i la masia gran té un espai petit amb terra de fusta per projectes que no necessiten tanta extensió. A més a més, a la part de darrere hi ha un porxo enorme on tothom es troba per parlar. I no oblidem els camps del voltant!
Facebook L'animal a l'esquena
