Jump to navigation
1. Roca, llet i plujaEl col·lectiu de dones poetes Las Lorquianas recitaran diferents textos al voltant de la maternitat de la literatura universal. Textos que descriuen la frustració, els anhels, i el desig d'una dona vers la maternitat (o la no maternitat) en diferents entorns marcats per diferents imposicions imposicions socials.
2. Diàleg MaterNarrartives literàries i digitalsHelena Herranz impulsora de la llibreria la Romàntica a través de diversos referents literaris dibuixarà una panoràmica de com les dones s’han anat apropiant progressivament de la seva veu per denunciar les violències rebudes a través de la literatura o de plataformes més contemporànies com les xarxes socials. En el col·loqui participarà Mamá in vitro (Teresa Domingo); Tamara Arasa i Fuentsanta López que exposaran la seva pròpia experiència.
3. 'Exabrupte' de Maria GarrigaUn espectacle de dansa contemporània que mostra la fragilitat, la intimitat i la resistència d'una dona que es vol mostrar tal com és davant del públic. Després de viure l'experiència en la seva pròpia pell, la ballarina i coreògrafa mataronina posa sobre l'escenari el trajecte que porta a la maternitat, amb els moments bons però també amb els més complicats. Garriga vol apropar a l'espectador l'experiència materna, trencant el silenci sobre el dolor i sobre tots els sentiments que porten el cos i l'estabilitat a l'extrem. L’espectacle anirà seguit d’un breu diàleg amb la creadora.
Fotograma de la pel·lícula 'Madres verdaderas'4. Madres verdaderasLa cineasta Naomi Kawase reprèn a 'Madres Verdaderas' una de les temàtiques que més sovint recorre la seva filmografia: la maternitat. Com a filla adoptada, aquesta empremta ha quedat fixada en la seva biografia i la converteix en art en aquesta pel·lícula premiada al festival de Cannes 2020. Kawase atorga a la maternitat la potencia de ser un moment vital de creació social i de traçar vincles emocionals entre persones.
5. Tiempos de deseoUn documental de Raquel Marques que ens mostra les pors davant la maternitat i la no maternitat, a través de les vivències en primera persona en un espai domèstic. Una casa que es prepara per acollir un canvi, però viu també el dol d’acomiadar-se d’una època de llibertat i joventut. Una casa que veu transitar soledats i dubtes de com ser mare sense parella i lesbiana. Mentre el cos de Bea es transforma, ens interroguem sobre si estem preparades per nous models de família, d’amor i d’amistat.
Lu Rois | Foto: Monica Bedmar 6. MicrocosmosAquest és el primer concert de Lu Rois després de ser mare per segona vegada. Només un mes després de donar a llum, Lu Rois torna als escenaris amb la fragilitat i la potència d'aquesta recent experiència viscuda en la seva pell i el seu cos. L'artista ens apropa 'Microcosmos' un àlbum ple de poesia sobre la buidor, la llum i el renaixement després de la foscor. Una veu melòdica acompanyada pel piano i la brillant guitarra de Santi Careta.
7. Diàleg TransMaternitat: Postguerra, babyboomers, X i millenialsA través dels relats de dones de diferents generacions de les Terres de l’Ebre traçarem un cronograma sobre les pressions i els estereotips de la maternitat vinculats a cada època. Des del franquisme amb la maternitat com a part indissoluble del cicle de vida a la llibertat (o no) d’elecció marcada per l’activisme feminista i la dictadura de la publicitat. Hi participaran Paquita Mulet, artesana de la pauma; Rosa Maria Martí, professora jubilada; Maria Jose Piorno, dona que crea i pensa; Neus Barberà -autora del blog 'Sóc una mare millenial'-.
8. Monòlegs a la plaça: Crida a l'alletament en públicUna acció col·laborativa en forma de monòleg a la plaça a càrrec de la cooperativa NUS en que amb l'ajuda del públic es posarà de manifest la violència que suposa l'alletament en llocs públics. Proposem un alletament públic per totes les persones que s'hi vulguin sumar tant excercint-lo com oferint mirades còmplices i acompanyant en aquest moment de transmissió tan orgànic.
9. Teatre '360 grams'Una de les obres més aclamades dels últims temps, arriba a Amposta com un manifest per reivindicar el cos de la dona més enllà dels cànons establerts. L’artista Ada Vilaró reivindica que un cos amb només un pit pot ser tan bell com un cos amb dos. La nostra mirada sobre les coses és molt important, i no sabem fins a quin punt aquesta està influenciada per unes normes que no hem inventat nosaltres. Unes normes que ens limiten i ens frustren.
Web Lo Pati