Mar Molero Dolz
,
19/12/2019
Arts

Oriol Roura: "M’agrada l’acció, el moviment i haver d’estar atent"

El jove fotògraf ha rebut el Premi Joves Fotògraf(e)s
Oriol Roura

Foto: 

Cedida
Oriol Roura
‘La resposta’ d’Oriol Roura (Girona, 1999) és la proposta fotogràfica guanyadora del 18è Premi Joves Fotògraf(e)s impulsat per INSPAI, el Centre de la Imatge de la Diputació de Girona. El projecte del gironí il·lustra les mobilitzacions arran de la Sentència pel Judici dels presos polítics catalans. La convocatòria d’aquest premi promou el treball fotogràfic de joves fotògrafs del territori ja que el projecte premiat, a més de publicar-se en forma de catàleg, es podrà veure com a exposició itinerant a diversos pobles del territori. El reconeixement per la feina de Roura amb ‘La resposta’ arriba en un moment en què el fotoperiodisme ens toca molt de prop, si tenim en compte la situació històrica i política de Catalunya. Hem parlat amb ell!
"Intento estar atent a tot el que passa. No estar tota l’estona fent fotos, sinó fixar-me amb el que està passant. I quan veus que pot passar o està passant alguna cosa, anar corrents cap allà"

- Què és ‘La resposta’?
És la resposta de la gent. De tots els bàndols: els independentistes, unionistes. També tot el que ha passat després de la Sentència.

- Quan va sortir la Sentència, de seguida vas agafar la càmera?
Des que he començat el curs de fotoperiodisme sempre porto la càmera a sobre, pel que pugui passar al carrer. Jo ja feia fotografies a manifestacions, per exemple el 12 d’octubre vaig anar a cobrir la manifestació feixista. I després de la Sentència, porto la càmera sempre amb mi per si passa alguna cosa.

- Aquells dies, vas patir per la teva integritat física? Bales de foam, policia pegant premsa acreditada, llançament d’objectes…
Sí. Des que hi va haver la primera càrrega, els fotoperiodistes hem estat exposats. Més que por, hem tingut tensió durant tota l’estona perquè a les policia se li’n va força de les mans últimament. Jo porto un casc de moto per si de cas. És que per exemple el dia 18 d’octubre estava a Via Laietana i just davant meu li van trencar el nas a un fotògraf. Podia haver estat jo. Es pateix bastant, sobretot per part de la policia. Els manifestants es protegeixen dels policies.


Fotografia d'Oriol Roura

- Com aconsegueixes una bona foto?
Intento estar atent a tot el que passa. No estar tota l’estona fent fotos, sinó fixar-me amb el que està passant. I quan veus que pot passar o està passant alguna cosa, anar corrents cap allà. De vegades no penses massa en la seguretat, sinó que hi vas i has de mirar de no rebre cap cop de porra.

- T’hi dediques professionalment?
No. Sóc freelance, no he treballat mai per cap mitjà de moment.

- Quan fa que hi estàs involucrat?
Fa tres o quatre anys que faig fotos, perquè vaig començar el graduat en Fotografia. He treballat per altres agències, però esportives com Wang Connection i Sport Media.

- T’has format a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i t’has especialitzat en fotoperiodisme.
He fet tres anys del graduat en Fotografia i aquest any estic fent el curs d’especialització en Fotoperiodisme. Vaig decidir provar-ho per a veure com anava, i ara mateix és el que més m’agrada.


Fotografia d'Oriol Roura

- Què té de diferent el fotoperiodisme d’altres tipus de fotografia?
A mi, ja des d’un bon principi, les fotografies d’estudi, les que s’han de preparar o mirar les llums no m’acaben de motivar. M’agrada l’acció, el moviment i haver d’estar atent. Bàsicament el moviment.

- També et dediques a altres tipus de fotografia?
Vaig treballar per agències d’atletisme per tot Espanya i vaig arribar a anar al Campionat del Món d’atletisme a Londres el 2017. També faig casaments i tot el que puc, però ara em vull centrar més a fer fotos de fotoperiodisme.

- Què representa rebre aquest premi?
Fa que encara tingui més ganes de continuar estant al carrer explicant què passa, sobretot a primera línia pels que no poden ser allà. Explicar tot el que passa amb la policia, amb els manifestants, si hi ha detencions de qualsevol tipus, doncs explicar-ho al món i a les altres persones que no poden ser allà i que no ho veuen. El dret a la informació i al fotoperiodisme. I també denunciar l’agressivitat que tenen els policies en totes les ocasions, i sobretot els fotoperiodistes que estan rebent molt aquests dies.

Més informació: 

També et pot interessar