,
28/06/2016
Cinema i Art

You're next (2011)

Ja ha arribat l’estiu, la calor comença a emprenyar i s’inaugura oficialment l’època de tardes o nits al sofà després d’un dia de platja on només bé de gust veure una pel·lícula lleugera. Per a no fer un lleig al cinema més desenfadat i gamberro, avui recomano You’re next, dirigida per Adam Wingard, un slasher paròdic que tot i els seus defectes, aconsegueix distreure i fer-nos passar una bona estona.

You’re next té tots els elements característics del cinema d’assassins amb dosi de gore i exageració. Un nombre indefinit d’individus amb màscares d’animals ataca i envaeix una casa aïllada en mig del bosc amb l’únic objectiu d’assassinar a tots els membres d’una família rica que s’ha reunit amb les seves parelles per a celebrar els trenta-cinc anys de casats dels patriarques. Fins aquí tot clixés, i de fet l’argument i retrat dels protagonistes no té res de distint respecte a les mil pel·lícules semblants que ja hem vist. Què és doncs el què fa You’re next diferent? Mentre els clixés irracionals amb potes que fan tot el què no s’ha de fer mai, Erin (Sharni Vinson) guarda un secret que no ha volgut compartir fins llavors: de petita va ser entrenada en un campament de supervivència de naturalesa militar. Així doncs, en mig del pànic i el caos, Erin es revolta contra la figura de la víctima vulnerable i de l’assassí implacable, demostrant ser més intel·ligent, preparada i letal que els emmascarats que estan massacrant als membres de la casa.

I poc més resta a dir sobre aquesta pel·lícula. Bona música, bons moments de tensió, bona paròdia d’humor negre que a la vegada pretén ser seriosa i no acaba de funcionar. You’re next pretén ser una proposta divertida i a la vegada intel·ligent, que no tracta com a estúpid a l’espectador i que ens vol oferir un personatge fort i llest. Malauradament pateix de les mateixes llacunes i absurditats de les que fan gala les pel·lícules d’aquest gènere; però què importa, és divertida, i el canvi, tot i no ser tan radical com pretén sinó una mera variació, és suficient per a sorprendre i fer-nos-ho passar d’allò més bé. Així doncs, si no saps què veure durant aquesta setmana i només tens ganes de quelcom distret, amb acció i un argument senzill, aquesta és la teva pel·lícula.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio Busquets va néixer a l’any 1991. Curiós des de la infància, va cometre l’error d’estudiar Filosofia, i el que és pitjor: no se’n penedeix. Amant de les lletres i les arts, no hi ha res que li agradi més que escriure i el cinema. No sap com ha arribat exactament aquí, però ja que hi és, es proposa parlar de cinema i fer recomanacions cinematogràfiques en aquest espai.

28/09/2016
En un poble fred dels Estats Units viu Lars (Ryan Gosling) en el garatge dels seus pares, difunts, apartat de la casa principal habitada pel seu germà (Paul Schneider) i la seva dona (Emily Mortimer).
19/09/2016
Jose (Antonio de la Torre) viu en un pis gran, en un bon barri, mai somriu, sempre està sol, en el seu temps lliure li agrada travessar la ciutat i anar a un petit bar de la zona obrera de Móstoles, on beure i jugar a cartes amb els habitants de l
12/07/2016
Una de les primeres pel·lícules de les quals vaig parlar a Seqüència va ser Blue Ruin (2013), de Jeremy Saulnier, una obra de venjança de gran direcció i un gran i entranyable actor protagonista, Macon Blair, amb decisions estètiques
28/06/2016
Ja ha arribat l’estiu, la calor comença a emprenyar i s’inaugura oficialment l’època de tardes o nits al sofà després d’un dia de platja on només bé de gust veure una pel·lícula lleugera.
21/06/2016
Abans de començar a escriure aquest article poso Tear Me Down, la primera cançó que sona a Hedwig and the Angry Inch.
07/06/2016
Si hagués de fer una llista dels millors països a l’hora de fer cinema, sens dubte triaria Dinamarca com a un dels meus preferits.
31/05/2016
Fa cosa d’un mes ja vaig dedicar aquesta secció a un autor japonès, Takeshi Miike, i tot i que procuro ser variat, no he pogut evitar tornar a l’arxipèlag nipó amb un altre cineasta que gaudeix trencant les expectatives i atrevint-se amb moments e