Jump to navigation
Visibilitzar aquelles accions que estan passant al nostre entorn encara que a simple vista passen desapercebudes és el que l'associació Valentes i Acompanyades fa amb els matrimonis forçats. Posar-los sobre la taula. Denunciar que existeixen aquestes pràctiques i, sobretot, atendre a les víctimes. Han passat més de deu anys des que va néixer aquesta associació que dona suport a noies que es veuen pressionades i obligades casar-se sense poder decidir amb qui i tot el que han aconseguit és poc comparat amb la feina de sensibilització que queda pendent.
El que va començar com una denúncia dels matrimonis forçats que es practicaven a Catalunya i un acompanyament a les víctimes, s’ha convertit actualment en una entitat de referència en aquest tema. No només han desenvolupat una metodologia pròpia per detectar els casos i acompanyar-los, sinó que han creat una xarxa de suport amb nodes a diferents punts del territori, estan aconseguint que cada dia més ajuntaments aprovin una moció en contra aquestes pràctiques i, a part, porten a terme un ampli ventall d’accions de sensibilització, des de tallers a centres educatius a un documental, una exposició i, fins i tot, una petició a l'ONU per declarar el dia Internacional per l'Erradicació dels Matrimonis Forçats i els Crims en nom de l’honor.
Actualment, una de les coses que més les preocupa, a part d’atendre a les joves que es puguin trobar en aquesta situació, és fer que hi hagi més professionals sensibilitzats amb aquest tema per detectar els possibles casos i intervenir-hi. “Cal crear unitats d'abordatge dels matrimonis forçats, tant per prevenir com per atendre en el moment que es produeix el fet, si es produeix. I després, per contribuir que la víctima es recuperi i sigui una dona lliure” explica Carme Vinyoles, la directora de Valentes i Acompanyades.
Una xarxa de tècniques i voluntàriesElles no donen l’abast. Des de la seu de Salt, tres treballadores són les encarregades tant de la part més administrativa i enrevessada -la cerca i justificació de subvencions, completament necessàries per continuar fent el que fan-, com la detecció i seguiment de nous casos, les derivacions al psicòleg de les joves, les visites als pisos tutelats i l’acompanyament fins i tot després del procés. En últim lloc, i no menys important, s’encarreguen de la sensibilització i la visibilització d’aquesta pràctica a la resta de la societat, siguin adolescents o professors als instituts a altres perfils més tècnics que poden tenir una incidència directa.
Però no són les úniques persones que formen part de Valentes i acompanyades. L’entitat compta amb una xarxa de voluntàries indispensables que donen suport a tota la quantitat de tasques que fan. Entre elles, les joves voluntàries que actuen com a referents. Noies que han passat per un procés d’aquests tipus i expliquen la situació en primera persona a aquelles que s’hi troben actualment.
Segons Siham El Kafroune “les joves d’ara són més conscients que no els toca casar-se a la força. Abans ho acceptaven perquè ho deia el pare o el tiet. Ara estan més empoderades a l'hora de dir: No vull això i, si he de sortir de casa, sortiré i no em casaré”. Ella és una de les treballadores de Valentes i Acompanyades, una de les referents de les joves que, a més a més, duu a terme tasques d’intervenció i s’encarrega de les formacions allà on se les demana. Coneix el dia a dia. Han atès més de 500 noies en l'àmbit de Catalunya, tan externes com les que es converteixen en internes i acullen en un dels dos pisos que té l’entitat. Llavors, se’ls adjudica una tutora i se’ls fa un pla de seguiment individualitzat amb uns objectius que es revisen periòdicament i que impliquen formar-se o bé incorporar-se al món laboral.
Però una part molt important és l’acompanyament psicològic que s’ofereix, a banda del jurídic. La raó és que els perfils de les joves són molt diversos segons la nacionalitat de la família que procedeixen i el punt de pressió en el que es troben. No és igual la situació d’aquelles que han crescut a la societat catalana, filles de pares que fa temps van fer un procés migratori i que han conviscut amb les dues cultures des de ben petites, a aquelles que acaben d’arribar d’un altre país, que no coneixen ni la llengua perquè amb setze anys les han casat amb un jove català i obligat a abandonar el país d’origen.
Casaments al costat de casa“És una realitat importada. La gent es pensa que passa a Àfrica, a l'Índia o al Pakistan, però no saben que al seu carrer també es practica! I a tot Europa, encara que és un tema que no s'ha abordat mai” intervé Amèlia Barbero, l’actual presidenta de Valentes i Acompanyades. Perquè aquest fet passa a portes tancades, en converses dins les cases que sovint confronten mares i filles, però que al mateix temps transgredeixen la família. “Els matrimonis forçats són una violència que es produeix no només en l'àmbit de la família, que això ja ho diu la llei, sinó també en l'àmbit de la parella, en l'àmbit comunitari i en l'àmbit digital” afegeix Vinyoles.
En definitiva, una vulneració dels drets humans en tota regla, una forma d’esclavitud moderna que fa que les joves perdin les seves oportunitats, abocades a assumir responsabilitats familiars i reduïdes a l’àmbit domèstic. Per això, des de Valentes i Acompanyades, no només es dona suport integral a les joves que estan en risc i se’ls proporciona eines i recursos per empoderar-les a prendre les seves pròpies decisions, sinó que busca a complicitat de les institucions tant locals com internacionals.
Una violència invisible. Més de 900 milions de dones al món casades en contra de la seva voluntat abans dels divuit anys, el mateix que dir que cada dos segons, una nena és obligada a casar-se en algun lloc del món, segons afirmen entitats com Save the Children o Girls not Brides. A Catalunya, des que va començar a actuar Valentes i Acompanyades s’han atès 500 joves, però es considera que són moltes més les que n’estan afectades. “Ara mateix encara estem en fase de saber quantes n'hi ha, però si aconseguim que moltes d'elles puguin tenir el suport per no haver de passar per aquesta pràctica, les seves filles ja no hi passaran”.
El documental 'No, no vull' (Belén Santos, 2023) o l’exposició 'Les dones no es donen' (Albert Tudela, 2025) recullen testimonis reals d’aquelles noies que han tractat des de Valentes i Acompanyades i que denuncien els matrimonis forçats. Noies que han decidit fer un pas i dir 'No vull, si vull'. No volen que les entreguin en matrimoni a un home que no han escollit encara que ho mani una tradició arrelada de fa segles. Sí que volen elegir la parella i viure d’acord amb el que senten i pensen, perquè les cultures han d’evolucionar i eliminar les pràctiques nocives. *
*Fragment de text extret del document per fonamentar la demanda a l’Assemblea
Web Valentes i Acompanyades
