Jump to navigation
- Com classificaríeu el vostre projecte?Aquesta pregunta sempre ens costa molt de respondre. Nosaltres fem espectacles de música i humor, som bastant eclèctics, o sigui que les cançons passen per diversos estils. Intentem tractar temes relacionats amb la societat i la sensibilitat apel·lant a l’humor com una manera de generar reflexió i canviar la realitat.
- De què es nodreix Ual·la!?És bastant variat. El repertori que tenim toca molts estils diferents, bàsicament la música moderna i també ens agrada molt el treball de polifonia vocal. Per exemple, ens agraden molt artistes com Camille, una cantant francesa que juga molt amb les veus, tota l’època del barroc en què també es juga molt amb les veus i també artistes actuals que barregen música i humor com Les Luthiers o Leo Masliah.- Presenteu "Ual·la!" dient que “és una expressió d’alegria, sorpresa o curiositat, i fins i tot indignació”. L’expressió us defineix?Sí, perquè el que intentem amb l’espectacle és que sigui sorprenent i impactant des de totes aquestes vessants.
- Quins han estat els passos d’aquest duet?Ual·la! neix el 2011 amb un concert que vam fer al sofà de casa d’una manera molt desenfadada. Havíem començat a fer alguns temes i teníem ganes de compartir-los, així que vam convidar els amics. Mica en mica vam anar creixent. Vam fer un parell més de concerts a casa i després vam començar a tocar en bars musicals de Barcelona, sobretot. Hem gravat dos discos i vam estar a Buenos Aires participant en projectes artístics. El curs passat vam començar a muntar espectacles d’una vessant més teatral amb l’ajuda d’un director. A partir d’aquí va néixer ‘Indigesta fama’, que és un thriller musical i ‘Play!’, que és l’últim espectacle que hem fet.
- A ‘Play!’ heu passat de la guitarra a objectes quotidians?Sí, sí, exacte. La guitarra no apareix en cap moment de l’espectacle. L’instrument principal és una taula. Algunes cançons només son vocals i amb la taula, i en altres utilitzem bosses de plàstic, pilotes, gots o revistes per acompanyar les veus.
- Les vostres cançons són xocants en un primer moment, després enganxoses i s’hi acaba connectant.Que bé! Abans fèiem –i de fet encara fem– un concert a duet amb la guitarra, en què les cançons seguien un estil més clàssic lligat al cantautor i tractaven un tema específic. El canvi que hem fet en aquestes noves cançons que són amb la taula i objectes quotidians és que intentem que la música, el moviment corporal i la lletra estiguin pensats i organitzats en funció del concepte que vol transmetre la cançó.
- Ens ho pots explicar?Per exemple, a ‘Tengo mi estilo’ utilitzem pilotes. En un fragment de la cançó es parla de l’aleatorietat de l’estil, i en aquest moment fem rodar la pilota, perquè és un element que no saps gaire cap on anirà, però també la pots controlar una mica al teu estil. La cançó parla una mica de que et nodreixes de l’estil d’altres persones i la pilota és un element que pots fer servir per jugar amb l’altre. Intentem que tot tingui molta coherència. Un altre exemple el trobem amb ‘Bossa de bolsas’. Parlem del que passa amb el plàstic en general, que està destrossant el planeta, i toquem amb bosses de plàstic fent percussió.
Modesto Lai i Alba Rubió amb Ual·la!
- Tracteu temes molt actuals, quotidians, que ens afecten a tots i els reivindiqueu. Per exemple ‘Malas maneras’ n’és un cas.‘Malas maneras’ és un tema que vam fer el novembre del 2013. En aquell moment David Fernàndez estava al parlament i es va fer una comissió d’investigació a Rodrigo Rato en què Fermàndez li va ensenyar una sandàlia com a símbol de rebuig. L’endemà tots els diaris parlaven de la sandàlia i el mal gest i no pas de tot el que havia fet Rodrigo Rato i de tot el que se li havia anat preguntant. Llavors, a partir d’aquí va sortir el tema ‘Malas maneras’, fent una reflexió sobre quines són realment les males maneres de la societat. Últimament, a causa de les protestes que hi ha hagut, s’ha posat molt el focus en actes com la crema de contenidors i vam creure oportú tornar a posar sobre la taula aquesta cançó per reflexionar sobre quina és en realitat la violència més bèstia de la societat.
- Com es pot contribuir en la transformació social des de la música i l’humor?Nosaltres creiem totalment en la transformació social des d’aquestes vessants. De fet, la raó de ser del projecte va molt per aquí. Es tracta de buscar una cosa impactant, que algú pugui escoltar una cançó i li generi una reflexió. I en el nostre cas ens interessa que es puguin aprofitar les xarxes socials d’una manera creativa i poder compartir les cançons amb altres persones per fer arribar el missatge a més gent i que l’art sigui una eina de transformació social.
- Tots dos esteu a diversos projectes.Sí. El Modesto ve del clàssic, a part de tocar la guitarra i cantar, és pianista i té un projecte amb la cantant lírica Laura Garcia, que es diu ‘NoChalPeople’ i fan espectacles de música clàssica i humor. També està molt vinculat al món de la improvisació teatral i a vegades acompanya grups improvisant la música en directe en funció de què està passant a l’escenari. I pel que fa a mi, ara mateix també estic en un projecte d’espectacles de música per a nadons amb la companyia ‘Daquidallà’.
Facebook Ual·la! Facebook Cultural Lab
