Jump to navigation
- Aquests dies has participat dins del MOT amb diferents activitats, com un taller de novel·la històrica i, el dia 1 d'abril, al ver-mot '1714' amb Albert Sánchez Piñol, M Carme Roca i Patricia Gabancho. Com encares aquest repte? Els reptes m'agraden i m'apassionen, malgrat que és una temàtica que vaig evitar de tocar, ja que fa molts anys vaig començar a escriure una cosa sobre el 1714 i vaig perdre el disquet. Imagina't, el disquet! No em va tornar a venir la fal·lera. Però em fa il·lusió tenir tres primeres espases en el tema i poder-m'hi capbussar d'una manera distesa, que és el que convida allà a la plaça de l'Assumpció. Tot vermutejant, aproparem la novel·la històrica com l'han abordada aquestes tres persones en diferents formats a la població gironina. Estic engrescat.
- Combinaràs aquestes dues facetes, la periodística i la de novel·lista. Se'm farà una mica estrany. Em podria posar al bàndol de l'altre. Poder-ho abordar des de les dues facetes, des de la de conductor i la de novel·lista, m'omple d'il·lusió. I també és una responsabilitat, perquè t'has d'anar canviant de barret. Ho intentarem fer amè, àgil i interessant.
- És la primera vegada que participes al MOT? Què opines del festival? Sí. Havia sentit a parlar del festival. Al ser de Besalú i bellugar-me entre Olot i Girona, des del seu naixement, l'he anat seguint. Cada any, són temàtics, i sempre pensava a veure quan tocarien la novel·la històrica.
- La temàtica d'enguany del festival és el passat, un element que és present sempre en les teves novel·les. Per què necessites situar les accions de les teves obres en escenaris històrics de casa nostra? Perquè sóc curiós de mena, i perquè el fet de néixer a Besalú, envoltat d'història, m'ha marcat. Què va passar quan nosaltres no hi érem? Poder-te apropar a una etapa històrica a través d'un relat de ficció però basat en fets reals, amb personatges que van existir, em sedueix molt. El fet d'haver treballat durant molts anys en mitjans de comunicació m'ha donat les eines per anar polint allò que necessito per explicar un relat, uns personatges, bastir-lo, compaginant la informació i documentació amb l'acció i l'entreteniment. Tot això, garbellar-ho i oferir-ho a un públic molt heterogeni. Et pot llegir un catedràtic d'aquella època o una persona normal i corrent que té interès a saber què va passar en aquell moment. El passat és una constant per mi. Em passa quan em creuo amb alguna història o informació i em quedo enlluernat i en vull saber més.
- Ser comunicador de professió t’ha ajudat a l'hora d'utilitzar un llenguatge més proper, que arribi a tothom? Per mi, la novel·la és un mitjà de comunicació més. A través de la novel·la, pots explicar coses, fer viure sensacions i emocions, però alhora oferir documentació i informació. Sense adoctrinar ni alliçonar, intentant ser pedagògic, divulgatiu. Fer pensar, descobrir, reinterpretar moments que han quedat volgudament oblidats o, senzillament, invisibilitzats. La història en minúscules ens ajuda a entendre la història en majúscules. El fet de dedicar-me al periodisme des dels 14 anys fa que tingui certes aquestes eines per fer-ho passar pel seu sedàs i fer-ho anar de bracet de les dues disciplines. He trobat la manera de poder comunicar-me amb els lectors. Jo procuro que el llenguatge sigui ric, però que això no sigui un pal a la roda pel qui vulgui llegir. Sóc conscient que estem jugant amb la llengua, que s'ha de tractar bé i, en el millor dels casos, procuro que la persona que llegeixi sempre es pugui emportar paraules noves al seu sac, i que les pugui utilitzar. No és una obsessió, però ho he intentat fer en totes les meves novel·les.
- El 18 de març del 2007, escrivies el Pont dels Jueus. Encara no me'n sé a venir que 10 anys després encara s'estigui publicant. En aquesta dècada, la novel·la ha superat els 100.000 exemplars, amb una quinzena d'edicions en tapa dura i les posteriors edicions de butxaca. Clar, són 100.000 exemplars venuts, però llegits encara en serien molts més. És una bestiesa. A les biblioteques, la gent que es deixa el llibre... Per tant, dius, com a lectura és incomptable. Quan veus gent d'Andalusia o del Nord d'Espanya que coneix el llibre, no t'ho creus. No només t'has quedat al territori, sinó que la gent et coneix i vol venir a descobrir Besalú. Que se n'hagin fet diverses edicions, que la Butxaca encara funcioni, que es tradueixi a fora.. Per què els interessa El Pont dels Jueus a Brasil o a Itàlia? Què té que interessi al públic d'aquí i d'allà? Fins i tot, n'han fet una Sardana.
- Un regal molt especial: la Sardana Ítram, composta per Xavi Piñol. L'altre dia em va trucar en Piñol explicant-me això de la sardana. Per mi és un honor. Vaig assistir a la gravació. Està inspirada en Ítram, que és el fill del constructor del Pont. Quan l'escoltes, té dos motius que dibuixen el personatge. És un noi jove, de 15-16 anys, aventurer, que descobreix la cultura jueva a partir de dos amics que fa. La sardana és molt animada, i reflecteix el seu esperit viu, bellugadís, però també té unes sonoritats molt àrab-israelianes, un to oriental molt autèntic. Quan la vaig escoltar per primera vegada, tenia la pell de gallina.
- T'imaginaves, en el seu moment, que aconseguiries despertar tant d'interès entre els lectors catalans i espanyols? No, evidentment que no. Entrava en un món que era un misteri, i entrava amb molt de respecte i admiració. Com a nen de Besalú, jo sempre pensava: Qui va construir aquest pont? Quina història s'amaga al darrere d'això? I com era aquella època? I anys més, vaig voler donar respostes a aquestes qüestions que m'havia fet sempre. Va ser posar-s'hi i tenir la sort que en aquell moment hi havia tota un corrent que desitjava aquest tipus de novel·les. Després de quatre anys de treballar-hi, vaig tenir la sort d'aparèixer aquell any. Vam tenir una molt bona obertura de camí just un any abans amb la Catedral del Mar, que va començar a obrir els ulls a les editorials. I jo vaig presentar-me amb el Pont dels Jueus. Tenia molt clar que el llibre l'havia de moure a tot arreu. Vaig recórrer el país del dret i del revés, anava a vendre la novel·la i a explicar-la. Podia sortir a la tele, però no tenia cap pes en el món editorial.
- Si vols ser escriptor, has de posar en segon pla el periodisme? Per mi ha estat una decisió vital, en el sentit que t'hi va la vida, perquè fer els horaris que fas i portar aquestes dues vides – al matí treballar a la tele sense cap compensació personal i a la tarda anar a presentar un acte, presentar la teva novel·la o anar a un club de lectura - és esgotador. Si tingués la possibilitat de dedicar-me només a això, fent col·laboracions amb mitjans però sense fer-ne la teva feina principal, seria millor. M'he demanat aquests dos anys de permís i la gent es pensa que estic de relaxació, però en realitat tinc més feina que abans. T'has de moure i espavilar, perquè necessites recuperar el temps. Durant aquests 8 anys, he tingut aquesta doble vida, però el meu estat d'ànim se n'ha ressentit. I ho he arraconat, i sabia que tard o d'hora ho hauria de fer. També em sap greu, perquè vinc d'aquest àmbit i m'agrada. Quan he d'agafar un micro, se m'encén la sang. La comunicació directa m'emociona. Comunicar històriques que has descobert.
- Prepares una novel·la aquesta tardor. Podries fer-nos algun avanç? Sí, sortirà a la tardor, però no et puc dir pràcticament res més. No, perquè si no em pelaran.
- Novel·la històrica? Sí, però és d'un període que ens toca bastant més d'aprop, és bastant més recent pels personatges que hi apareixen. Alguns molt coneguts, de molta transcendència. És la mateixa fórmula, a partir de descobrir la història d'un personatge d'aquí que et permet entendre diversos moviments històrics. Quan ho descobreixes, penses: "com pot ser que ningú hagi escrit res sobre això?". Tinc un parell de coses més engegades. Em sap greu no poder explicar-vos res més.
- Un cop has investigat l'episodi històric, tens tota la informació i documentació i comences a escriure, com ho enfoques? Vas per capítols o ho escrius tot d’una tirada?Tinc una manera de treballar bastant diferent de la dels meus companys. Jo vaig escrivint ja quan estic a la fase de documentació. Té certs perills, perquè puc estar escrivint una cosa i, de cop i volta, rebre una informació que ho contradiu. A vegades, tens ganes d'explicar una cosa i necessites plasmar-ho. No em sé estar d'escriure entremig del procés de documentació. Potser, a vegades, ja he escrit el final. A vegades, escrius capítols inconnexes i ja vas trobant la manera de connectar-los i fer-ne una història. Sóc bastant anàrquic en aquest sentit, no tinc cap patró.
- Has arribat a escriure un final abans d'un primer capítol? Sí. Si tenia molt clar com acabava. Tenia molt clar que volia que acabés així, no era molt eixelebrada la idea que tenia.
- Ets tossut? Sóc tossut, però també realista. A vegades, amb el tema dels títols dels llibres, veig que l'editor té raó. Però clar, intentes reivindicar la teva idea, la que has estat pensant durant dos anys. El Pont dels Jueus és meu, però n'hi ha d'altres que els hem acordat. És molt important, igual que els altres detalls. T'has de guanyar els lectors a cada llibre. És tot un pack, el títol, la coberta i la contracoberta, i a mi m'agrada ser-hi. Ho has de tenir tot controlat.
- Des que t’has guanyat una reputació al món editorial, t'és més fàcil escriure? Al contrari, diria que hi ha més responsabilitat. Cada vegada, penso que m'imposa més escriure. Com ho faig atractiu per al lector en general? El que intentes és que el que tens continuï fidel, però intentar d'incorporar-ne de nous. El fet d'agradar ha estat una cosa que m'ha preocupat sempre, però amb els anys no t'abandona. Amb el temps no marxa. Però gràcies a déu, perquè el dia que et marxi, aniràs de sobrat i et fotràs la patacada. El neguit d'agradar hi serà sempre, però l'has de saber portar.
Tota la informació sobre l'autor al seu web personal.
