Jump to navigation
Encara que l’any oficial d’inauguració és el 1944, el primer antecedent de mercat tancat es va ubicar sobre el Riu Onyar el 1929. El projecte de l’arquitecte Joaquim Maggioni, però, aviat es va paralitzar perquè el Ministeri de Governació de l’època el va considerar perillós. El més sorprenent és que, més tard, aquestes estructures es van utilitzar per construir l’actual Plaça Catalunya.
Després de la Guerra Civil espanyola, davant la necessitat de proveir a la població d’aliments, finalment, el règim de Franco va escollir Juan Gordillo i Ricardo Giralt per dissenyar l’edifici actual. Aquell 3 de novembre, el primer mercat municipal de la ciutat obria les portes al públic amb el nom del Mercat del Lleó.
Molts anys han passat des de llavors. Els comerços han proliferat i els costums han canviat, però l’essència segueix essent la mateixa. Per conèixer la cara més humana, l’equip de Surtdecasa ha volgut fer una visita al Mercat del Lleó. Descobrim les persones que fan possible que cada dia, sense excepció, l’engranatge no s’aturi.
Joan Gironell, President de l’Associació de Comerciants: “Amb el mercat veus la salut d’una ciutat”
Quan el 1928 l’avi d’en Joan va començar la carnisseria a Girona, no s’imaginava que el seu nét acabaria mantenint viu el seu llegat. En Joan presideix l’associació de comerciants del mercat, una feina que, segons bromeja, li va arribar “perquè ningú volia ser-ho”. Ens explica que el mercat és una finestra de Girona, una ciutat “amb una qualitat gastronòmica molt alta que ha deixat genis com els germans Roca i productes nacionalment reconeguts com la vedella de Girona”.
Sandrine Poupinet, propietària d'un comerç: “La relació amb alguns clients és molt bonica”
Amb un gironí afrancesat, la Sandrine ens rep a la seva botiga del Mercat del Lleó per mostrant-nos la seva col•lecció de formatges francesos. Després de 14 anys a la ciutat i més d’un any i mig a l’edifici, ja se sent perfectament integrada a la comunitat. Encara que Sandrine és tècnica de comerç internacional, va decidir fer de la seva altra passió (els formatges) la seva actual professió. “Al mercat, trobava a faltar un lloc on només es vengués formatge, així que vaig decidir engegar la meva pròpia botiga”, ens explica amb determinació.
Juani Rodriguez, propietària d'un comerç: “Portem mitja vida aquí, no hem canviat mai de feina i la gent ens estima”
No hi ha ningú al mercat que no les conegui. Elles són les Bessones de la peixateria i porten 48 anys treballant al Mercat del Lleó. El seu és un dels negocis més antics de l’edifici. La Juani Rodríguez, una de les bessones, es mira la seva germana i somriu: “Com que som bessones, la gent s’embolica i ens confon. És força divertit”. Al principi, eren dependentes, però ara fa 38 anys van decidir iniciar la seva pròpia peixateria, i fins avui.
Dolors Ciruela, propietària d'un comerç: “El mercat és una gran família, amb les coses bones i les dolentes”
Després de 2 anys formant part d’aquesta gran llar, la Dolors ha volgut donar un valor afegit al seu quiosc mitjançant la venta de joguines, llibres i algunes peces de bijuteria. Malgrat que sigui de les més novelles al mercat, ja té una bona xarxa de clients i coneix a la majoria de comerciants. “M’agradava molt aquest món i vaig decidir venir”, comenta la gironina, i afegeix: “Però a vegades és una mica complicat, tothom té la seva opinió...Tants caps, tants barrets!”.
Esteve Font, client habitual: “Als supermercats ets un número, en canvi, al mercat, la gent et coneix i et tracta de forma familiar”
L’Esteve i la seva dona, la Maria, venen a comprar al mercat des de fa 63 anys, el temps que porten vivint junts a la ciutat de Girona. “Aquí hi trobes de tot i amb qualitat. Estem acostumats a venir i no sabríem on anar”, ens explica somrient. Aquest matrimoni ha trobat al mercat el que no existeix a les cadenes de supermercats: “el tracte familiar”. “Aquí ets un client”, respon amb tendresa, “ens coneixem tots i, si tens algun problema, saps on has d’anar a petar”.
A la pàgina web del Mercat del Lleó:
http://www.mercatlleo.cat/
