Nina Pagès
,
05/08/2015
Música

Anxovetes: “Agafem les havaneres i les cantem a la nostra manera, sense la intenció de trencar amb la tradició”

El grup d'havaneres i cant de taverna en femení debuta en l'àmbit discogràfic amb el seu treball 'En Fresc'
Les Anxovetes

Foto: 

CEDIDA
Salades, fresques, autòctones i orginals, la Tona Gafarot (veu greu), la Montse Ferrermoner (veu aguda i mitja) i la Marta Pérez (veu aguda i mitja) encarnen a la perfecció el paper d'Anxovetes. El grup d'havaneres en femení es va crear al 2013 i, des de llavors, juntament amb el guitarrista i arranjador Xico Rovira, el "seitó", han ofert cantades arreu de Catalunya amb els clàssics de l'havanera i el cant de taverna de les nostres costes. Ara, la banda gironina ha decidit fer un pas endavant i publicar el seu primer treball d'estudi, 'En Fresc', que recopila i treu la pols de temes tradicionals com 'la balada d'en Lucas', 'El Canó de Palamós', 'Tornaré' i altres composicions d'autors com Josep Bastons, Narcisa Oliver, Antònia Vilàs o Carles Casanovas, entre d'altres.
"La rebuda que hem tingut tant per part del públic com dels professionals de l’havanera ha estat molt càlida"

- Els temes del disc són clàssics de l’havanera, però, com sempre, hi poseu el vostre toc personal.
Hem enfocat la gravació del disc de la mateixa manera que enfoquem un directe, així que la interpretació de cadascuna de les cançons té la sonoritat d’una cantada nostra, que resumim en el títol “En Fresc”.

- Com descriuríeu el so del disc?
Com diu el nom: fresc, sincer, senzill i directe.

- Inclou un tema propi de la Tona Gafarot anomenat ‘La mare del mar’. Podríeu parlar-nos-en?
La cançó ‘La mare del mar’ té un caire de protesta ecologista. Parla del mar des d’un enfoc femení, com no podia ser d’una altra manera. Fa referència al mar des del punt de vista d’una mare que vetlla i pateix pel seu fill.

- Com està anant la gira de presentació del disc?
De moment l’hem presentat arreu de Catalunya, i així ho seguirem fent durant aquests mesos d’agost, setembre i octubre. Ens fa molta il·lusió poder portar ‘En Fresc’ a tants llocs com ens sigui possible.

- Després de poc més d’un any dalt dels escenaris, si mireu enrere, què veieu? Com us sentiu?
Molt afortunades. Hem pogut cantar en escenaris ben diferents, i anar creixent cantada rere cantada. A més, la rebuda que hem tingut tant per part del públic com dels professionals de l’havanera ha estat molt càlida, i els ho agraïm de cor.

- Com va començar tot?
Tot va començar veient la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell per TV3, la Tona sempre ens ho explica d’una manera desenfadada i gens pretensiosa.
El seu pare sempre havia cantat havaneres i ella les coneixia de ben petita, i veient la cantada, va dir tot fent broma: faré un grup d’havaneres en femení! I, mira, de la broma a la realitat... A partir d’aquí, es va posar en contacte amb nosaltres, ens ho va proposar i així va sorgir tot.

- Com us ha tractat el món de l’havanera pel fet de ser l’únic grup exclusivament femení? 
Ens han rebut amb els braços oberts i ens han animat a seguir endavant amb la nostra proposta.  

- Sentiu que esteu obrint camí per tal que neixin altres grups femenins del mateix gènere?
Les portes estan obertes… Nosaltres fem el que ens agrada, i considerem que tothom ha de fer el que senti i cregui.

- Les Anxovetes són finalistes del concurs Sons de la Mediterrània, la final del qual se celebrarà el proper octubre. Com heu viscut aquesta notícia? 
Doncs amb molta sorpresa i alegria, la veritat.  Les altres propostes finalistes són molt interessants, i poder compartir temps i escenari amb grups nous sempre és una experiència enriquidora.

- Paral·lelament a les Anxovetes, des de la passada edició del Festival a Cappella, vàreu iniciar The Anchovettes, un grup acappella. És un terreny que us interessa?
Jugar amb les veus i buscar sonoritats diferents sempre és divertit, i presentar-se dalt d’un escenari sense cap més escut instrumental que les nostres veus va ser un repte que ens va venir de gust provar.

- Us veieu evolucionant amb la incorporació d’altres estils o preferiu mantenir-vos fidels a l'havanera clàssica?
De moment, el terreny que tenim per explorar és el de l’havanera i el cant de taverna clàssics. Agafem les havaneres i les cantem a la nostra manera, sense la intenció de trencar amb la tradició, sinó de construir sobre els fonaments que ja ens han vingut donats.

També et pot interessar