Judit Monclús
,
18/02/2019
Música

Kids from Mars: “Sabem que és inevitable que es fixin en nosaltres per la nostra edat”

L’electrònica i el pop del jove duo debuta amb l’EP '</3' que presenten en concert a Blanes
Kids from Mars

Foto: 

Cedida
Kids from Mars
Tot i que pel nom amb què s’han batejat sembla que provinguin del planeta vermell, l'Òscar Jiménez (veu, teclats i guitarra) i el Roger Borrell (programació, bateria i veu) són de Blanes, tenen quinze –en Roger tot just ha complert els setze– i els terrenys més inhòspits els trepitgen a la Terra, però ho fan amb seguretat i contundència, que és com s’han de trepitjar els escenaris. Des que l’estiu passat van crear el grup Kids From Mars avancen sense vacil·lacions entre la música pop i l’electrònica. El 15 de febrer publiquen '</3', el seu primer EP i la carta de presentació que desplega el potencial dels dos singles que han anat estrenant des del passat mes d’octubre. L’endemà, el 16 de febrer, el presenten al poble que els ha vist créixer i des d’on van veure al cel la llum vermella que els va inspirar per tirar endavant un projecte amb què s’estan posant la crítica i el públic a la butxaca.
"Ens agradaria moltíssim tocar al Primavera Sound. A banda, com que nosaltres no tenim setze anys, en teoria no podem treballar i hem de demanar un permís especial"

- From Mars perquè això vostre és d’un altre planeta?
Roger: El nom va sortir a l’estiu. Ens trobàvem a la tarda per fer cançons i després sortíem pel poble, durant les festes majors. Aquest estiu, el planeta Mart destacava al firmament i es veia molt vermell. Mirant-lo anant cap a casa o cap a la platja, se’ns va acudir que podria ser un bon nom.

- Com sorgeix el projecte?
Roger: Li vaig enviar un missatge a l’Òscar –amb qui abans teníem un altre grup, però de punk– per si volia tirar endavant un projecte totalment diferent. Em va dir que sí i aquell mateix dia ja vam quedar per fer unes bateries. Des de llavors, ens anàvem veient cada dia a les tardes per compondre.
Òscar: Va ser un estiu molt intens perquè quedàvem cada dia per compondre, assajar i tocar.

- Vau llançar el primer single, ‘August’, el 26 d’octubre. Per tant, el vostre debut es remunta a fa només quatre mesos. Com ha estat el viatge que heu fet durant aquest temps?
Roger: La veritat és que molt bé. No ens esperàvem aquesta rebuda tan bona. ‘August’ va picar molt fort i no ens ho esperàvem. Els mitjans ho han rebut molt bé i ens agrada molt perquè és una recompensa al nostre esforç.
Òscar: A més, el videoclip d’‘August’ ja està a punt d’arribar a les 18.000 reproduccions a YouTube i n’estem molt satisfets.

- Voleu que la música que feu transcendeixi la vostra edat. No negareu, però, que la proposta que oferiu amb quinze anys sorprengui justament per això...
Roger: No lluitem contra això. Diem que no ens agradaria però sabem que és inevitable que es fixin en nosaltres per la nostra edat.
Òscar: És normal que a la gent li sembli estrany que amb quinze anys fem el que fem...

- Heu detectat en quines franges d’edat compteu amb més seguidors?
Roger: No podem saber molt bé les franges d’edat però crec que la majoria de gent que ens segueix té entre els 18 i 20 anys.
Òscar: Jo apostaria per la franja dels 16 als 25 anys. Tot i que també hi ha gent adulta que ens escolta però no tanta com ho fan els joves.

- Les xarxes socials s’han convertit en els aliats imprescindibles per a les bandes emergents?
Roger: Sí, perquè es fa tot de manera immediata: compartir, parlar amb la gent, etc.
Òscar: Aquesta interacció fa que la gent s’uneixi més a tu d’una manera similar a la que ho farien si fóssim amics o coneguts.

- De quines influències heu begut a l’hora de compondre les vostres cançons?
Roger: Sobretot de grups com The Neighbourhood, que són americans i que ens encanten. Ara, però, estem escoltant més música actual. Hem anat variant. Intentem fer-ho sempre perquè la gent no s’avorreixi amb el nostre estil tot i que a vegades és complicat perquè un cop ja tens un estil predeterminat és difícil canviar. Esperem no caure en aquest parany.
Òscar: De fet, a mi m’agrada molt parlar d’influència sonora i d’influència a l’hora de compondre. I pel que fa a l’estil, tal com comenta en Roger, nosaltres tenim la sort que les nostres cançons són molt diferents entre elles, cadascuna té la seva història.

- Després d’‘August’ va arribar ‘The Words I Already Say’ i en pocs dies estreneu la resta de cançons del vostre primer EP, que en conjunt té un deix de nostàlgia...
Roger: Parlem de coses que normalment passen a tothom. No són casos molt específics. Sempre et poden recordar casos personals i això fa que la gent les escolti d’aquesta manera.
Òscar: Nostàlgia, tristesa...

- De fet, el títol del vostre EP és </3 (parèntesi angular, barra i el número 3) que equival a una emoticona que representa un cor trencat...
Roger: Es pot dir ‘Broken Heart’, però la realitat és que no tenim nom. Li podeu dir com vulgueu.
Òscar: Bategeu-lo amb el nom que us vingui més de gust.

- Els fracassos sentimentals us inspiren més que els èxits?
Roger: Les nostres primeres cançons parlen de separar-se d’algú a qui estimes molt però no ens referim només a les parelles.
Òscar: L’amor no és només fer petons, tocar el cabell i fer abraçades. Hi ha molts tipus d’amor. I és pot trencar, és molt fàcil.

- Us heu marcat alguna fita en aquesta carrera que just comenceu i que combineu amb els vostres estudis?
Roger: Ens agradaria moltíssim tocar al Primavera Sound. A banda, com que nosaltres no tenim setze anys, en teoria no podem treballar i hem de demanar un permís especial. Entenem que és complicat. A banda, volem agrair a la gent del Vida Festival que ens convidessin a la segona festa de presentació del festival. Es van portar molt bé, van confiar en nosaltres perquè era el nostre primer concert i els tenim molta estima.
Òscar: O sigui, que també ens agradaria tocar al Vida Festival!

- Aquest 16 de febrer debuteu a casa, a Blanes. Què significa per a vosaltres?
Roger: Ens fa moltíssima il·lusió i a la vegada molta por perquè cagar-la allà seria horrorós. Per això, estem assajant molt.
Òscar: Jo tinc la teoria que molarà molt i que pot estar petat de gent. Esperem-ho!

Més informació: 

Les cançons principals definides per l’Òscar i el Roger:

'Dress': És el sentiment que estàs perdut en un lloc i no saps com sortir-ne.
'Looking For What': La veritat és que no té cap sentit en general. És la cançó ‘random’ del treball.
'The Words I Already Say': La sensació que estan jugant amb tu.
'August': Una amistat trencada que se’n va lluny, una desil·lusió.
'Memories': Estar enamorat bojament i saber que estàs entrant en una fase en la qual no vols entrar.

També et pot interessar