Jump to navigation
- Com sorgeix Donallop?Érem dos col·legues que teníem ganes de tocar cançons, primer vàrem estar uns anys tocant versions plegats fins que l’any 2013 vam decidir editar un primer CD de quatre cançons. A partir d’aquell moment, vàrem anar fent discos i la cosa ha anat creixent. Fa molts anys que ens coneixem amb el Pere, però a la universitat va ser on vàrem començar a tocar junts. No som súper fans de les etiquetes, però entenem que són necessàries. Nosaltres fem pop, però no ens tanquem a res, anem assajant i el que trobem.
- ‘Misteris de sa vida’, un títol que suggereix. Què amaga aquest disc?Parla de petits moments, de petites coses que són un poc els misteris de la vida. Les petites coses que a priori et passen desapercebudes i no els hi dones gaire importància, però a l'hora de sumar bons moments en solen tenir molta. Ens inspiren les vivències, les experiències, bé pròpies o bé conegudes d’amistats, familiars o s’entorn. Un dia et pot inspirar una pel·li i l’endemà una cosa totalment diferent.
- Vau començar com a parella, després vau passar a quartet i ara a trio. Per què tant de canvi?Quan vam enregistrar ‘Misteris de sa vida’ ho vam fer en format de banda i durant el 2017 l’hem presentat o bé en duet o bé en banda. I aquest 2018 tornem al format de sempre, al trio, que és com actuarem diumenge a Tarragona. Al principi érem una guitarra i dues veus i amb la banda vàrem obrir el ventall de sonoritat. El quartet ens ha obert moltes possibilitats i ens ha aportat idees noves que abans eren molt difícils d’imaginar-te-les.
- I ara per què heu tornat al trio?El 2017 va arribar un moment en què ens sentíem un poc superats per tot el rock’n'roll que una bateria i un baix et poden proposar. Llavors vàrem decidir ser una colla més complementària. Amb el format trio mos sentim molt còmodes.
- Seria retornar a l’origen del grup? A recuperar la vostra sonoritat?No considerem que l’hàgim perduda mai, però sí que és cert que de vegades se’t mengen espai. D’aquesta manera ho tenim tot més sota control, amb menys històries. Intentem els tres membres del grup fer el màxim possible perquè el resultat sigui interessant.
- Teniu una sonoritat molt pròpia, experimental fins i tot...Nosaltres experimentar, experimentem un munt amb les nostres cançons i el directe és molt diferent del disc. Crec que no ens pertocaria l’etiqueta ‘experimental’, però sí que experimentem.
- Des de fa un any us heu instal·lat a Catalunya, com ha estat l’experiència?Ja fa un any i uns quants mesos, i la veritat és que comencem a notar que té el seu sentit estar aquí. Ens comencem a sentir còmodes en el terreny de la música, cada dia coneixem a més gent i és una cosa que és agradable. Te n'adones que tot va rodant i que en som molts.
- Us heu trobat més oportunitats aquí que a Mallorca?Nosaltres a Mallorca sempre ens hem mogut bastant bé, el que passa és que per qüestions numèriques de població, podem fer més concerts a Catalunya que a Mallorca. Era una passa que havíem de fer. A més, estar a Catalunya ens permet baixar al País Valencià amb cotxe, sense dependre d’un vaixell ni d’un avió.
- En quin estat es troba la música catalana a Mallorca?Mallorca és una zona de grans músics, de grans bandes i de grans cançons. Jo diria que sa música es troba en bon estat, però falta tot un teixit al seu voltant. A tall d’exemple, avui tu com a periodista m’estàs trucant, encara que jo com a grup no t’he enviat cap informació. Dissabte, abans de Tarragona estarem tocant a Mallorca a un dels llocs més emblemàtics on qualsevol persona pot tocar a la ciutat de Palma. És un lloc brutal i no m’ha cridat cap periodista, els he hagut de telefonar jo. Això és un gran exemple del que passa a Mallorca versus Catalunya.
- Falta infraestructura, potser?Falta teixit, una reeducació de sa població. Sona malament, però a Mallorca falta una conscienciació de la població entorn la cultura Km 0. Es valora des de fora, però allà falta que aquesta informació arribi a la gent que li interessa. Dissabte cantarem davant de 500 persones, però és un fet puntual que pot passar un cop cada tres anys. Nosaltres, perquè hem tingut molta perseverança i hem vingut a Catalunya, però l'escassa infraestructura musical ha arribat a vèncer moltes bandes a Mallorca. Aquest territori és un bressol de bones bandes, però sobretot de molt bones cançons. A vegades hi ha bandes que fan unes cançons genials, que no deixaries d’escoltar, però després no transcendeixen com a grup més enllà d’haver fet aquell disc. És molt difícil que passi estant només a Mallorca.
- I com es podria solucionar aquesta falta d’oportunitats?Amb molts anys de feina! A Catalunya fa 20 anys que s’està treballant moltíssim en aquestes històries. A Catalunya hi ha un teixit, però encara queda molta feina per fer, a Mallorca encara s’ha de fer aquest teixit.
- Per acabar, el 2019 teniu previst treure nou disc, què ens en pots dir?De moment tenim clar ses cançons que volem que estiguin en aquest nou disc i les hem començat a tocar als assajos. Ara mos volem disposar a enllestir ses maquetes per ser fidels a la producció. Però no podem dir res encara...
