Jump to navigation
La postveritat és un concepte relativament nou (es va començar a emprar fa tot just dos anys) que descriu la situació en la qual, a l’hora de crear l’opinió pública, no importa tant l’objectivitat dels fets (ni comprovar la seva veracitat) com l’impacte d’un relat, sigui cert o no, i la difusió social dels seus efectes. I nosaltres vivim immersos en l'era de la postveritat, l'era de la mentida.
Sona dur, però és tal com raja. "Mentida" és una paraula lletja, molt lletja, per als que no en sabem dir ni tampoc escriure'n. Però és tendència entre els mitjans de comunicació fa unes quantes temporades, més pendents de la rapidesa, l'impacte, l'efecte clic o ves a saber què, que de comprovar la veracitat de les informacions que serveixen.
Aquesta manera de treballar, poc fa perquè em senti orgullosa de la meva professió. Potser és que sóc de la vella escola, però a mi em van ensenyar a explicar els fets tal com són, sense inflar-los ni menystenir-los deixant al marge la meva opinió (aquesta, si la voleu saber, l'explico aquí), i és el que he procurat fer tota la meva carrera. Potser hagi escrit alguna notícia de forma deficient, segur que al llarg de 16 anys he comès errors (i probablement no em deslliuri de cometre'n en el futur). Però aquestes errades són precisament això i no responen pas a la voluntat de tergiversar la realitat com pretenen fer els que s'apunten a la postveritat.
M'atreviria a dir que tots els periodistes en un moment o altre hem hagut d'obrir els ulls als nostres caps, que, segurament per desconeixement, pretenien "vendre" una realitat que no era. Però el que passa avui dia no va de cometre errors d'imprecisió sinó de no deixar que la realitat ens espatlli un bon titular. Que el que expliquem és fals i no en tenim imatges per il·lustrar-ho? Busquem una foto d'una altra notícia per donar crèdit al nostre discurs. Que tenim una notícia a punt, però no l'hem pogut contrastar? La publiquem i, si cal, ja rectificarem!
El problema no només passa per informar de mentides o veritats poc veraces sinó perquè el lector, l'audiència, les compra com veritats de facto i no les qüestiona. El mal està fet. La nostra professió trigarà a recuperar-se del descrèdit al qual l'hem abocat. És la perversió de viure en l'era de la mentida.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.