,
08/07/2021
Reflexions
Unes escales pintades amb els colors de l'arc de Sant Martí
Foto:
Xavi Cabrera on Unsplash

Prou agressions

LOURDES CARDONA

No ho entenc. No em cap al cap que ningú es cregui amb dret d'agredir una altra persona per la raó que sigui, ni pel fet de tenir un color de pell diferent, ni pel fet de tenir pocs recursos, ni pel fet de pensar diferent, ni pel fet de ser dona, ni pel fet ser ser gai... Però, dissortadament, hi ha massa gent que pensa que sí, que està legitimada per clavar cops de tota mena als altres.

La successió d'agressions homòfobes de les darreres setmanes demostra que el col·lectiu LGTBI+ (que l'Observatori contra l'Homofòbia recompta en un centenar només enguany) és a la diana. El més greu d'aquests atacs diumenge passat va acabar amb l'assassinat d'un jove gallec. En Samuel va ser brutalment apallissat fins a la mort per ser homosexual! La indignació del col·lectiu va omplir les xarxes i ciutats de tot l'Estat aquest dilluns. 

Però aquesta lluita no tan sols és seva, és nostra, de tota la societat, com ho és la guerra contra la violència de gènere, perquè la violència contra les persones LGTBI+ és un problema estructural i cal abordar-lo. És urgent. No podem mirar cap a una altra banda i esperar que l'onada ens arrossegui. La destrossa que pot deixar rere seu té un preu inassumible.

Creia que, com a comunitat, ho estàvem fent millor, que érem més tolerants i estàvem educant les generacions que pugen en el respecte a la diferència (en sentit ampli). Però no. Segons l'Observatori, les agressions han anat in crescendo els darrers cinc anys i les autoritats asseguren que justament és gent molt jove, fins i tot menor d'edat, qui hi ha darrere d'aquests intolerables atacs. 

No hi ha excusa que valgui per legitimar la violència ni la discriminació. Hem de posar fil a l'agulla per revertir la situació. De la mateixa manera que, com a mare, vull que la meva filla pugui caminar sola pel carrer sense perill de patir cap agressió i que no sigui víctima de violència pel sol fet de pertànyer al que anomenem gènere femení, també vull que ella o el seu germà puguin passejar tranquil·lament si se senten atrets per persones del mateix gènere, ens expliquen que no s'identifiquen en el gènere binari o qualsevol altre supòsit que els diferenciï de la resta de persones. Deixem de badar. Hem de fer alguna cosa més que penjar la bandera de l'arc iris cada 28 de juny. Ens hi va la vida, la de totes.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

29/07/2021
LOURDES CARDONA
08/07/2021
LOURDES CARDONA
23/06/2021
LOURDES CARDONA
16/06/2021
LOURDES CARDONA
24/03/2021
L'Estat espanyol és a la cua en molts assumptes, però des de la setmana passada és capdavanter a aprovar una llei que reguli l'eutanàsia.
11/03/2021
Ara just fa un any que començava aquest malson (jo almenys ho sento així). Dissabte farà un any exacte que es tancaven les escoles a Catalunya, amb el posterior confinament domiciliari o la declaració de l'estat d'alarma.
03/02/2021
Som a l'equador de la campanya electoral més atípica que recordem totes les ciutadanes amb dret a vot d'aquest país.