Jump to navigation
Ja hi ha països que l'empren i demanen un Certificat Covid als seus ciutadans per accedir en determinats espais tancats, com bars i restaurants o esdeveniments culturals. França, Portugal o Itàlia s'han afanyat a adoptar aquesta mesura a Europa. Però n'hi ha altres que manifesten certs dubtes a l'hora d'implantar-lo. A casa nostra tot just ara s'ha obert aquest meló.
La finalitat del certificat és lògica: complicar-li la vida al coronavirus tot complicant-los el dia a dia a les persones que no es volen vacunar, que, segons fonts del Departament de Salut, a casa nostra són poques. La vacuna contra la Covid-19, fins ara, està tenint molt bona acceptació a Catalunya. Només cal consultar el portal Dadescovid.cat i comprovarem que els percentatges de vacunació amb la pauta completa superen el 80% en tots els grups d'edat a partir de 50 anys, és a dir, en els segments de població que es van començar a punxar abans. A més a més, les xifres a les quals se'ls ha administrat la primera dosi fa pensar que ben aviat altres grups de població assoliran nivells alts de vacunació.
Ho necessitem; a títol individual (per mirar d'estalviar-nos acabar al llit d'una UCI si ens encomanem de coronavirus) i com a col·lectiu (per mirar de frenar la transmissió del virus –cosa que encara està per veure exactament com– i protegir les persones amb qui ens relacionem). I, de retruc, ho necessita com l'aire que respirem la nostra economia, una altra gran damnificada per aquesta crisi.
Segurament l'han prioritzat els dirigents que han decidit que sigui indispensable un Certificat Covid (que poden obtenir les persones que tenen la pauta completa de vacunació i les que poden demostrar que han superat la malaltia) per anar depèn d'on o per fer segons què. Però em sembla que és un debat que cal tenir de forma reposada, ben calmadament, ja que limita drets fonamentals, que ja han rebut prou el darrer any i mig. Més encara quan no hi ha vacunes per a tothom, ja que aleshores el Certificat Covid esdevé discriminatori i aquesta seria una errada que no podem tolerar.
Cal pensar-hi bé i decidir quines alternatives tenim per, quan ja tinguem un peu al coll a la pandèmia, puguem mantenir-la a ratlla. Segur que n'hi ha que no excloguin ningú, almenys per sistema.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.