Jump to navigation
1. Considerat un santuari de caçadors a la prehistòriaNo és estrany pensar que en el mateix lloc on els diumenges a la tarda escoltem música, fa més de 8000 anys, els nostres avantpassats també es reunien per fer els seus rituals. I és que quan un lloc té una energia especial, aquest fet no està subjecte al pas dels segles. Els historiadors asseguren que el conjunt d'abrics de l'Ermita d'Ulldecona, i en particular l'anomenat Abric I, té unes pintures que permetrien definir aquest espai com "un santuari" dels caçadors prehistòrics. Per això, es considera que era un espai on, en una determinada època de l'any, es feien rituals vinculats amb la caça. L'abric IV, també conegut com Cova Fosca, era considerat el lloc de reunió, ja que les dimensions de la cova permetien acollir un major nombre de persones.
2. Rituals i morfologia de l'acústicaDiuen els experts que l'art llevantí sempre s'ha trobat en espais on hi havia una bona acústica. Segurament el so, i per tant la música –vocal o instrumental–, eren importants en determinats actes i rituals. Així, permetien que tingués més impacte perceptual. Aquesta presència sonor-musical potser es va poder donar, en primer lloc, amb l'ús de la paraula i la veu en algun tipus de càntic per part dels assistents als ritus; o bé, amb l'ús d'alguna classe d'instrument musical o objecte sonor. Diuen els estudiosos que els llocs menors potser eren utilitzats per fer ritus més intimistes i personals a l'interior dels abrics, mentre que en els abrics principals, com s'aconseguia una millor sonoritat cap a fora, eren utilitzats per emetre els missatges. Aquest tipus d'acte ritual implicaria a tot el grup social amb una possible relació sonora bidireccional entre dos punts d'acció amb l'ús, potser, d'algun tipus de idiòfon.
L'arqueoloacústica és la ciència que s'encarrega de fer totes aquestes proves. "L'espai continua tenint aquestes capacitats de rebot d'ecos, d'aguts", diu Vericat. "Hi ha certs llocs on convergeixen sons. Sobretot un espai a l'Abric 8, que està a 150 metres, sents perfectament el que s'està dient a la plaça de l'Ermita", assegura. Aquestes característiques s'han comparat a altres llocs com a Sudàfrica, Austràlia o Canadà.
Tapan Group a l'interior de l'Ermita Foto: Cedida
3. Un espai de culte religiós, dels àrabs als cristiansTambé al llarg de la història, diverses manifestacions religioses l'han elegit per ubicar els seus altars. "Possiblement en època àrab hi debia haver un lloc de culte, de la mateixa manera que si els àrabs es van posar allà és perquè van aprofitar el llegat del avantpassats. Quan a la Reconquesta es construeix la capella romànica, a finals del segle XIII, es construeix sobre un lloc de culte anterior", explica Vericat. "Des de finals del segle XIII hi ha tres esglésies una damunt de l'altra: la romànica, la gòtica i l'actual". L'església actual és del segle XIX, tot i que conserva algunes estructures anteriors, d'època romànica i gòtica. Just al costat de l'església trobem l'antiga hostatgeria, on actualment hi ha un bar i l'alberg municipal, però durant molts anys va servir per hospedar persones arribades d'arreu per retre homenatge i culte a la Verge de la Pietat. Vericat relata que de documentació només n'hi ha des del segle XVI, tot i que hi ha evidències que mai va perdre el seu paper preponderant.4. Un espai de pelegrinacióL'Ermita ha servit des de sempre com a lloc de pelegrinatge, aplecs i devoció popular. De fet, cada cinc anys, des del 1939, se celebren les Festes Quinquennals a Ulldecona, en què la imatge de la Mare de Déu és baixada en processó cap al poble, que l’espera amb tots els carrers engalanats amb flors. També l'actual sala d'exvots mostra la devoció popular. Ja en les civilitzacions prehistòriques i del món antic, un exvot era un objecte presentat com a ofrena votiva als déus, que s'acostumava a dipositar en santuaris i llocs de culte. Aquesta tradició antiga va ser assumida i continuada pel cristianisme.
5. Les Jornades Musicals de l'Ermita de la PietatMolts dels músics que han passat per les Jornades Musicals de l'Ermita de la Pietat en aquests més de 10 anys de projecte asseguren haver viscut experiències íntimes impactants. Sobretot les músiques d'arrel, afrobeat o flamenc, que tenen una qualitat més intimista i més vinculada a sons tel·lúrics, però també hi ha hagut experiències semblants amb la música rock o electrònica. "Els músics detecten millor que ningú l'intercanvi d'energia que es dóna entre ells i el públic".
És destacable l'experiència de Djiby Cissokho amb la música ancestral africana. Exponent de la cultura malinke, recupera els sons de les religions animistes preislàmiques, que creuen en la força i l'espirtualitat de la naturalesa. "Quan va venir a l'ermita amb el seu instrument, la kora, va aconseguir que tot el públic es quedés totalment en silenci, com hipnotitzat", diu Vericat. El so de la kora es troba entre l'arpa celta i la guitarra flamenca en els aguts per fer les improvisacions. "Quan va acabar, el públic va aixecar-se per anar cap a ell a abraçar-lo i ell va pujar a una sala de la planta de dalt on, quan vaig arribar, el vaig trobar plorant. Assegurava que havia viscut un moment únic de connexió amb el públic. I és que hi ha un retorn d'energia súper bèstia". També el concert del conjunt indi Tapan Group va crear un espai ritual que es recordarà durant molt temps a l'Ermita. "Ja a les proves de so, vam començar a experimentar un estat de trance". Segons Vericat, la música i la religió tenen molts punts en comú, "ja que hi ha una evidència científica que certes vibracions afecten camps del cervell i provoquen estats alterats de consciència". Sigui com sigui, l'Ermita de la Pietat continua sent un espai de culte, sigui quina sigui la divinitat o la cultura predominant en cada moment de la història.
