La Festa de la Fil·loxera: el triomf sobre la plaga

L’insecte que va fer trontollar la vida dels habitants de Sant Sadurní d’Anoia a finals del segle XIX protagonitza una festa única a la capital del Cava

Goretti Martínez

04/09/2018

Fires i festes

L’any 1981 es va estrenar a Sant Sadurní d’Anoia un element festiu de foc que, des de fa 37 anys, encapçala la celebració més multitudinària i sentida de la vila altpenedesenca, la Festa de la Fil·loxera. Podria haver estat un drac com els que començaven a proliferar a diverses poblacions de Catalunya en un moment de represa de l’activitat cultural i festiva al carrer. Però Sant Sadurní d’Anoia va preferir triar la bèstia que més mal havia fet en el passat als seus habitants: la fil·loxera, un insecte que a finals del segle XIX va arrasar les vinyes que sostenien econòmicament Sant Sadurní i els seus vilatans. Qui hauria dit que un insecte de foc de fabricació casolana acabaria vehiculant una celebració que compta any rere any amb una participació entusiasta i que ha servit per fer pedagogia entre els propis sadurninencs i totes aquelles persones que els visitem sobre el què va representar la fil·loxera per a Sant Sadurní d’Anoia i la seva gent. L’any passat, la Festa de la Fil·loxera va ser declarada per la Generalitat de Catalunya Festa Popular d’Interès Cultural. Se celebra els dies 7 i 8 de setembre.

Què és la fil·loxera?
La fil·loxera és un petit insecte fitòfag: s'alimenta de la saba dels ceps que es troba al seu pas. Ataca en massa les arrels xuclant-los la saba fins a matar-los. La plaga de la fil·loxera va arribar accidentalment a Europa l’any 1860 des d’un carregament de ceps que provenia d’Amèrica i anava destinat a França. Es va estendre en poc temps davant la impotència dels viticultors francesos, que no tenien eines per a aturar-la. Durant quinze anys, la indústria lligada a la vinya catalana es va beneficiar de la tragèdia veïna. Però va ser un miratge: la plaga no va tardar a arribar a Catalunya. Al Penedès, des de la seva aparició, documentada l’any 1887, va arrasar entre 300 i 400.000 hectàrees de vinya en vuit anys. La vinya, que havia estat el conreu principal a Catalunya desbancant els cereals, va acabar pràcticament desapareguda. I, com a conseqüència de tot plegat, la fil·loxera va generar un conflicte social i econòmic sense precedents.

Vinyes durant la verema a Sant Sadurní d'Anoia | FOTO: GM

Després de multitud de debats i congressos sobre les mesures que calia adoptar per fer front al paràsit, la solució que es va demostrar més efectiva va ser arrencar totes les vinyes i replantar-les de nou amb un sistema innovador: les noves plantacions es van fer amb ceps americans, immunes al paràsit, i a la soca de cada cep s’empeltaven les varietats locals. Encara avui en dia es fa així. A Sant Sadurní d’Anoia, al Penedès, el ressorgiment després de la greu crisi ocasionada per la fil·loxera es va produir en part gràcies a projectes ja engegats abans de l’arribada de la plaga. Els viticultors van superar els efectes destructius de la fil·loxera i van aconseguir construir una indústria vitivinícola sòlida lligada al producte més emblemàtic i que dona personalitat a la vila: el cava.

Aquesta història -relatada aquí molt breument i sense entrar en detalls- és la que explica avui dia i des de fa gairebé 40 anys la Festa de la Fil·loxera, que se celebra a Sant Sadurní d’Anoia els dies 7 i 8 de setembre, durant les Fires i Festes.

Els orígens de la festa
Els primers ajuntaments democràtics van impulsar, a partir del 1979 la recuperació o creació de noves festes i tradicions populars. Els moviments veïnals i culturals tornaven al carrer per a fer-hi activitats obertes a la població. A Sant Sadurní d’Anoia, en aquest context, es va plantejar la possibilitat de crear un element festiu de foc tot buscant que fos representatiu de la vila. Es va proposar que aquest animal fos una fil·loxera: “Era una novetat exclusiva en el panorama del bestiari fantàstic català i, a més, un animal molt vinculat amb la història de Sant Sadurní d'Anoia, si bé en aquells moments la mateixa existència de la fil·loxera i del que havia suposat per Sant Sadurní eren poc conegudes per les noves generacions”, s’explica a la pàgina web de La Festa de la Fil·loxera.

Amb la col·laboració del col·lectiu artístic local El Taller i d’altres persones voluntàries es va dissenyar i construir la fil·loxera amb materials força bàsics: una estructura de ferro, malla de galliner i paper encolat. L’estrena de la peça es va produir el 6 de setembre del 1981 amb un bateig de foc durant les matinades. El mateix dia, unes hores més tard, va participar en una de les tradicionals cercaviles de les Fires, al costat d'elements habituals d'aquesta mena d'actes festius, com gegants, capgrossos o bastoners.

Embolcallar la bèstia amb la seva història
La bèstia ja havia sortit al carrer enmig d’unes Fires que, en aquell moment, “no tenien una personalitat molt definida”, explica l’Antoni Romeu, historiador i membre de l’Associació Festa de la Fil·loxera. Per això el col·lectiu impulsor de la fil·loxera va voler explicar la història de la plaga, els seus efectes i la manera com els sadurninencs la van vèncer tot inspirant-se en una festa com la Patum de Berga. L'any següent, el 1982, sota l'impuls de la gent del Taller i els seus col·laboradors, es va fer la primera edició de l'aleshores anomenat Espectacle de la Fil·loxera, protagonitzat per la fil·loxera, els ceps i el ball de pagesos, dels quals només els dos primers eren elements de foc. Des d’aleshores, pas a pas, i amb la complicitat dels sadurninencs, la Festa de la Fil·loxera s’ha anat creant “una identitat pròpia molt definida gràcies a que mai es va deixar de tenir com a referent la història local i que es va tenir molta cura que cada element nou s'integrés de manera coherent amb la festa”.

FOTO: Tona Romeu

Tot i que tots aquests elements s'han canviat amb els anys, se n'han afegit d'altres com les 30 fil·loxeretes i els gegantons, i s'han canviat aspectes com ara les coreografies, els vestits, la pirotècnia o la il·luminació, es pot dir que l'estructura actual de la Festa de la Fil·loxera és molt semblant a la de la primera edició. Romeu recorda, per exemple, que “les músiques dels tres elements -pagesos, ceps i el toc de timbals de la fil·loxera- són les mateixes”.

D’altra banda, l’historiador destaca l’evolució de la festa quant a la participació entusiasta que va generar de bon principi. Explica que l’any 1982 “almenys una quarantena de persones es van vincular a la festa” i recorda que l’any 1987 es van afegir al relat una trentena de fil·loxeretes que representen l’escampada de la plaga el dia 7 de setembre a la nit amb dues cercaviles de foc que comencen tot just després del castell de focs de les Fires i Festes. La participació ha estat sostinguda i creixent al llarg dels anys i Romeu ens recorda que l’Associació Festa de la Fil·loxera compta amb més d’un miler de socis i sòcies (Sant Sadurní d’Anoia té uns 12.600 habitants). També fa referència a l’èxit que tenen tots els productes relacionats amb la festa que són comercialitzats -samarretes, mocadors, etc. sempre amb el color groc com a denominador comú-: “La gent al·lucina amb el que mou la Festa de la Fil·loxera: és una cosa bastant sorprenent”.

Avui dia, entre la Festa de la Fil·loxera i la reproducció infantil, hi ha unes 500 persones que hi estan involucrades directament, a més d’un centenar de músics. En el transcurs de la festa s’encenen uns 4.000 coets i es llença el cava d’unes 150 ampolles per celebrar el Triomf Final, el ball que posa el punt i final de la Festa de la Fil·loxera.

Els elements de la festa
La fil·loxera és l'element central de la Festa. Es tracta d'una reproducció gegant de l'insecte en la seva fase alada. La primera fil·loxera construïda pel col·lectiu El Taller l’any 1981 va ser substituïda l’any 1990 per una peça més fidel a la forma real de l'insecte construïda per Amadeu Ferré amb fibra de vidre. Fa 7 metres de llargada i 5 d'ample amb les 4 ales esteses; 2 metres i mig d'alt i pesa 405 kg. Treu foc pel morro, les antenes, les ales i la cua. La porten tres persones des de l'interior i, malgrat el seu volum, té una gran mobilitat. Fa les seves aparicions acompanyada pel ritme de tambors i timbals.

El grup de pagesos representen el gruix de la població de Sant Sadurní d'Anoia que va patir i posteriorment combatre amb el seu esforç personal la plaga de la fil·loxera. A la pàgina de la Festa de la Fil·loxera expliquen que “les fesomies dels pagesos s'han fet a partir de rostres anònims de fotografies antigues en què es veuen pagesos i pageses de Sant Sadurní dels anys de la fil·loxera, perquè el ball de Pagesos té com a objectiu representar el conjunt de la població”. L'any 2001 es va remodelar aquest element amb la construcció d'uns capgrossos de cartró pedra a càrrec de Montse Mateu, amb vestits dissenyats per Cristina Güell i elaborats per un equip de col·laboradores de la Festa. Són 12 figures, cada una de les quals pesa entre 5 i 6 kg. Formats en rotllana, els pagesos ballen una peça composta per a gralla per Jaume Esteva l'any 1982, tot i que amb els arranjaments de l'Orquestrina també la melodia es va enriquir amb altres instruments.

FOTO: Tona Romeu

Les 30 fil·loxeretes, una per cada dia del mes de setembre, mes de la verema, són una versió lliure de l'insecte i van ser construïdes amb fibra de vidre l'any 1987 per Dolors Sans. Fan 1,5 metres d'alçada i pesen 13 kg, les porta una sola persona i treuen foc per les antenes. Com la fil·loxera, també ballen al ritme dels timbals.

El ceps són presents a la festa des de la primera edició, l'any 1982. Inicialment El Taller va fer set capgrossos de fabricació casolana, amb pasta de paper, que ja portaven incorporades les tres branques de ferro que el dia de la festa es guarneixen amb redoltes tendres de cep i els petards. Des del 1989 el grup dels ceps està format per 14 capgrossos de fibra de vidre, de 6 kg de pes, obra també de Dolors Sans. El capgròs representa la part superior de la soca de la planta, d'on surten les branques que donen el fruit. Cada cep balla guiat per un acompanyant, una figura que va sorgir per la primera versió dels ceps, que no tenien gens de visibilitat. Els ceps ballen al compàs de la música de banda composta per Antoni Torelló i Casanovas i que interpreta l'Orquestrina de la Fil·loxera. El ball dels ceps al voltant de la plaça, juntament amb la intervenció de les fil·loxeretes, és el moment més indicat de la festa per a que el públic s'incorpori de manera espontània a participar dins de l'espectacle.

Els Set Savis de Grècia són també un element fonamental de la festa. Representen els grans propietaris que van dirigir la lluita contra la plaga: “No es tractava de mitificar aquests personatges, sinó posar de manifest que els pagesos i els propietaris van viure i van patir de manera molt diferent la plaga de la fil·loxera”. Els Set Savis parteixen d'una referència en un llibre publicat l'any 1909 per l'aleshores secretari municipal, Pelegrí Torelló i són en Marc i en Rafael Mir, Manuel Raventós, Francesc Romeu, Pere Rovira, Modest Casanovas i Antoni Escayola. Els Set Savis de Grècia es van incorporar a la Festa de Fil·loxera entre el 1993 i el 1999, un cada any. Els tres primers gegantons els van fer Mercè Gost, Mercè Beneit i Montse Mateu, que és qui es va fer càrrec de la construcció dels restants, sempre basant-se en les fotografies dels personatges reals. Tots els gegants estan fets de cartró pedra, fan 2,5 metres d'alçada i pesen entre 20 i 30 kg. La música de ball dels Set Savis és un valset obra de Joan Garrobé.

Com funciona la festa?
Després de l’escampada de fil·loxeretes del dia 7 de setembre a la nit, que finalitza amb una actuació conjunta de les fil·loxeretes i la fil·loxera gran a l’Era d’en Guineu, el nucli central de la festa té lloc el dia 8. Al matí es fa la Festa de la Fil·loxera Infantil, una celebració que recorre els carrers de la vila, amb final a la Plaça de l’Ajuntament, en al que participen rèpliques de tots els elements de la festa gran: la fil·loxera, les fil·loxeretes, els ceps, els gegantons i els pagesos, a més d’un grup exclusiu de la infantil, les larves, per als més menuts.

FOTO: Tona Romeu

Durant la tarda, tots els elements estan exposats al capdamunt del carrer Raval. A les nou del vespre es concentren els participants i, a les deu, els elements es dirigeixen amb un recorregut de foc, música i ball fins a la plaça de l’Església per celebrar la festa seguint sempre el mateix ordre: parlament de benvinguda, ball de pagesos, primer atac de la fil·loxera, ball dels ceps malalts, ball dels pagesos esverats, ball dels Set Savis de Grècia, atac final de la fil·loxera, ball de la solució dels Set Savis, ball de ceps sans.

La festa acaba amb el ball del triomf final, on tots els participants i assistents fan un ball multitudinari fent voleiar els seus mocadors grocs sota un ruixat de cava. És un ball amb una senzilla coreografia que va sorgir de manera espontània i que posa un emotiu final a la Festa de la Fil·loxera. Romeu diu que “és un moment molt bèstia, plàsticament impecable”. I remarca que “per als que hem treballat anys en la festa és quan veus que tot ha funcionat, que la gent segueix fidel i et deixes anar…”.